Després de les celepacions de l’any passat –la inclusió a la llista de Patrimoni de la Unesco, la Creu de Sant Jordi–, els raiers de Nargó tornen a baixar el Segre. Dissabte, en un riu que els repà cabalós

Com entomeu enguany la baixada?

Hem consolidat la data, a Setmana Santa, en primavera. Sembla que l’hem encertat, que va plovent i el cabal ens permetrà fer la baixada. A l’estiu ja semblava impossible, amb les condicions tan dures de sequera. Així que confiem de fer el recorregut més llarg i que la gent gaudeixi del Segre amb aigua i  fins i tot sembla que la pluja ens donarà una mica de treva. 

Plou al gust de tots. 

Això sembla. Caldria molta més aigua, però benvinguda la que caigui.

L’any passat va ser una festassa. Enguany més tranquils?

Ja consolidats com a Patrimoni Immaterial de la Unesco i Creu de Sant Jordi i consolidant la festa. Serà la 35a edició i ens hem anat convertint en una de les festes més importants de la comarca i també de Catalunya. Fins i tot de la resta del món. 

Ha tingut efectes? Públic? 

Nargó és una població petita, però el fet de fer els rais a la plaça atreu molt, fa que la gent s’hi acosti durant tota la setmana, hi ha molta vida, hi passa molta gent que pregunta... La nostra prioritat és mantenir la festa. Si creix, millor, però mantenir-la. 

Facilitarà el relleu?

Aquest, com en la majoria d’entitats culturals, és el tema sempre pendent, el del relleu. Nosaltres sembla que el tindrem: hi ha joves de setze a divuit anys treballant a la plaça. Costarà mantenir, però en un poble petit ja entenem que és normal. 

Personalment, per què fer-ho?

En el meu cas, i d’altres, perquè ens toca molt personalment, els besavis eren raiers, era el seu ofici. Per a nosaltres suposa recordar els nostres orígens, ja que el transport fluvial de fusta era la font d’ingressos principal, no ja de Nargó, sinó de la comarca, perquè altra gent es dedicava a tallar les bigues, a transportar-les fins al riu...

Una munió de gent, sí.  

Nosaltres recuperem, durant una setmana l’any, allò que feien els nostres padrins. Es guanyaven així la vida. Per tant és tornar a les arrels, tocar una mica la seva vida, perquè emprem les eines que feien servir, les mateixes tècniques que ells utilitzaven. Per un moment és com tornar al passat, a les arrels. I quan baixes pel riu i veus que el rai funciona, que és fiable, enmig de la natura... Ostres! Això és tan diferent a com funcionem nosaltres, tens una connexió amb la naturalesa, encara que sigui per una estona, per un dia, però és molt maco. 

Quan s’explica al foraster... 

La gent que no ho havia vist mai s’estranya, però de seguida ho entenen, com es transportava la fusta. També els recordem que el rai està present a la literatura, per exemple. Així que la gent de seguida s’adona de com és de bonic. I veure els rais baixant és tan espectacular! La gent diu “funciona i tot!”

Com serà la jornada de dissabte? 

Sempre comencem a les deu, ja estem als Clops de Fígols, preparant-ho. És un moment molt maco també, perquè es pot veure com s’ajuntaven els trams i com es prepara el rai per sortir. A les dotze baixaran les dues embarcacions. 

De punts diferents.  

Una surt de més amunt, d’Organyà, i així els raiers tenen més estona per gaudir de la navegació. Els que vinguin als Clops de Fígols, com deia, podran presenciar tot el procés de fer-se al riu. Serà un recorregut més curt, això sí. Després, com sempre, farem un dinar a la plaça, amb ambientació. 

Res més? 

Sí, és clar, l’homenatge a la dona del raier: crec que som l’única associació que fem aquest homenatge a la dona i l’únic poble on hi ha un element, la font, dedicat a les dones que es quedaven a Nargó. 

Un consell per presenciar-ho tot bé: cal posicionar-se a les sis del matí? 

No, no. Als Clops hi ha espai per a tothom. Algun any hi havia dues mil persones i cabien totes sense problemes. A banda, s’hi arriba fàcil i s’hi arriba bé. No cal matinar tant.