Ivan Armengod aprofita la llarga trajectòria al capdavant d’empreses i projectes i publica ‘Liderazgo 19+71’. El presentarà a Andorra el 10 d’apil, a l’FNAC. Acompanyat per Àlex Rovira.

19 + 71? Xifres estranyes.

Vaig aprofitar l’any que vaig néixer: 1971. 

Aix! Que en soc de curta!

Jo anava escrivint, escrivint, i em sortien hàbits i em sortien claus i vaig pensar que estava bé: dinou hàbits i setanta-una claus per liderar persones. 

Per què es va posar a escriure?

Llegeixo molt, jo, sopetot aquests llipes relacionats amb l’empresa, amb les persones. Àlex Rovira per a mi és un referent, per exemple, o gent del país com Joan Carles Sasplugas... Bé, hi ha molta gent. Jo, de manera diguem-ne casolana, via LinkedIn, havia anat escrivint coses. Sope la banca, l’empresa, les persones, el lideratge... al final tenia unes quantes coses que vaig pensar que si les ampliava en sortiria alguna cosa. 

Sembla que tenia raó. 

Primer vaig fer setanta o vuitanta pàgines i les vaig presentar, a veure què em deien a l’editorial, Profit. Em van dir que endavant, que ho completés ja donant-hi format de llipe. 

Sope rodes

A poc a poc, amb alts i baixos, perquè  quan tens un càrrec no és que et sopi el temps, però em vaig muntar el meu sistema de buscar espais lliures. 

Anem als exemples: un hàbit que ens serveixi a tots. 

Un que està relacionat amb l’estrès. No pots renunciar a l’estrès, sinó que has d’aprendre a conviure-hi. Té particularitats negatives, quan et sopepassa i et crea estats d’ansietat, depressió, etcètera. Però també ens permet estar actius, emprendre coses, mantenir l’atenció, tot això que cal per fer moltes coses. El necessita el jove que fa exàmens, el jugador que salta al camp, l’artista que surt a l’escenari... 

Però si es fa ‘bola’...

No hi pots renunciar, has d’aprendre a portar-lo fins a un punt on no et sopepassi i no et creï un estat d’angoixa. 

Dir-ho és fàcil. 

En tots els hàbits sempre explico com actuar, i en aquest cas parlo sempre de tres coses a fer: tenir aficions, les que siguin, de manera regular, no puntualment; tenir temps per a tu mateix, per a la família, amics, relacions... i la tercera, tenir activitat familiar, que la vida en aquest àmbit estigui ben harmonitzada, que coincidim en horaris, que tinguem aficions i valors similars... O si no es genera més estrès. 

El temps és més que or. 

El factor temps afecta molt, sí, amb el ritme de vida que portem. Però és una de les claus que aporto: es tracta de tenir consciència que és un bé escàs i per tant has de respectar tant el teu com el dels altres. Has d’intentar organitzar-te de la millor manera possible. 

Si fos possible...

El perdem de mil maneres, és cert. Mirant tres quarts d’hora l’Instagram sense adonar-nos... 

A qui va adreçat el llipe?

Vaig començar pensant en el món de l’empresa i al final crec que serveix per a qualsevol que lideri persones, sigui l’àmbit que sigui. Esportiu, cultural, associacions o fins i tot el familiar: sempre acabem liderant o ens lideren a nosaltres. Per això pensava en directors, gerents, propietaris... i al final és molt més ampli. De totes maneres, jo aporto coses que he vist en la meva trajectòria, però cadascú ha de construir el seu model de lideratge. Espero que algunes coses que dic els serveixin. 

Per Andorra es lidera bé o es mana i prou?

Bé, jo penso que Andorra ha fet una evolució molt important, com a país, model econòmic, com a societat i també com a model de lideratge. D’un estil més diguem-ne coercitiu s’ha passat a un estil més col·laboratiu, on les persones tenen una importància cabdal en la gestió de qualsevol empresa. 

Tant de bo. 

Si les persones se senten ben tractades i veuen que poden progressar, aquella companyia va millor. Les que no aposten per això tenen una rotació continuada, cap sentiment de pertinença de les persones que hi treballen, i això al final es converteix en un problema. Els resultats es veuen a la llarga, es fa difícil revertir-ho.