La caseta de Llimona, condemnada

Escaldes enderrocarà l’oficina de turisme de la plaça de Santa Anna per “guanyar espai” i “facilitar la mobilitat viària”. No era l’estructura original projectada per Enric Llimona (1967) però constituïa una icona del disseny i un símbol del boom dels 60 i 70.

Aprofitin aquests dies de festa per pujar fins a la part alta d’Escaldes i admirar per última vegada la caseta de turisme de la plaça de Santa Anna. El Comú l’ha condemnat a la picota i la setmana que ve procedirà a desmuntar-la i, en fi, a demolir-ne el que  quedi de l’estructura. L’excusa? Guanyar espai a la zona, diu, i “facilitar la mobilitat viària”, perquè es tracta d’un encreuament “complicat“ i la  caseta “dificulta la visibilitat i la circulació”. Per “seguretat”, vaja, argument irrefutable: a veure qui té la inhumanitat de qüestionar tan elevat propòsit.

És cert que les obres del nou aparcament al solar de l’hotel Casino –i no la caseta, que ja existia– han complicat la circulació per aquest tram de Carlemany. Però també ho és que la placeta de Santa Anna no és precisament una de les més transitades de la parròquia, i que aquesta insòlita fal·lera per deixar un espai diàfan precisament aquí contrasta amb l’horror vacui que el mateix Comú ha practicat de forma conspicua pocs metres més avall, omplint de mobiliari urbà de dubtosa funcionalitat i de nul gust l’avinguda Carlemany a partir del carrer de les Escoles. I el temor dels veïns és ara quedar-se sense caseta per deixar més espai als vehicles. No seria la primera vegada. I ja que en parlem, convé recordar que l’enderroc del veí hotel Pla, un altre edifici històric, només va servir per obrir una placeta a la qual encara no se li ha trobat cap funcionalitat. No serveix per res. 

En qualsevol cas, la sentència està dictada. Segons el Comú, i atenent-ne al “simbolisme”, se li buscarà un nou emplaçament per reconstruir-ne una rèplica. No serà la mateixa perquè es tracta d’una estructura d’obra i per tant, “moure-la de lloc és complex”. I tampoc no sabem ni quan ni on. L’oficina de turisme es quedarà a la mateixa plaça de Santa Anna, en un emplaçament encara per concretar, potser als baixos de ca la Felícia. El trasllat encara trigarà uns mesos a concretar-se, però l’actual caseta desapareixerà la setmana que ve, així que Turisme atendrà provisionalment a les dependències del Comú.

Però parlàvem de la caseta, avui al corredor de la mort. Vagi per endavant que no es tracta de l’estructura original projectada per l’arquitecte català Enric Llimona el 1967. Aquell va ser un encàrrec del Sindicat d’Inciativa i se`n va aixecar una a cada parròquia. L’única que s’ha conservat d’aquella tongada original és la del carrer Major de la Massana, avui reconvertida en creperia. La d’Escaldes, inicialment a la plaça Coprínceps, es va enderrocar als anys 90 i es va reconstruir al 2010 a Santa Anna. Hi perdem per tant més un símbol que no un element patrimonial, és cert. Però evocava, diu l’arquitecte Enric Dilmé amb certa desesperança, “aquell boom del turisme que ens ha portat fins a l’Andorra d’avui. Precisament per això la devien reconstruir anys enrere. És una llàstima l’escassa sensibilitat que hi ha amb l’arquitectura del segle XX, que és la que ha conformat el nostre paisatge urbà: no té ningú que la defensi”.

De la caseta en destaca Dilmé la “simplicitat i l’elegància volumètrica”, que la van convertir en un element “plenament reconeixible tant per als veïns com per als turistes”. L’estructura no podia ser més elemental, i de fet, recorda vagament una construcció de papiroflèxia: dos cossos triangulars muntats un sobre l’altre i que dibuixen una estrella de quatre puntes, amb teulada de llosa i quatre cares idèntiques. Una solució original, singular i idiosincràtica: “És un símbol d’aquell boom turístic que va disparar la demografia, la construcció i de retruc la renda per càpita”.

Segons Dilmé, la caseta combinava funcionalitat i eficàcia publicitària, en una raríssima i feliç conjunció, i no té manies a considerar-la una de les referències arquitectòniques del nostre segle XX ni a comparar-la, salvant totes les distàncies que calgui, amb el pavelló Mies van der Rohe de Barcelona, “una construcció de vocació també efímera que es va convertir en atemporal”.

Sàpiguen, en fi, que Enric Llimona (Barcelona 1920-1999) va firmar entre mitjans anys 60 i el 1980 una vintena llarga de projectes per aquí dalt, entre els quals, els tres blocs bessons del Parc de la Mola escaldenc, a tocar del Comú. Per resumir: que s’afanyin a pujar fins la plaça de Santa Anna si volen veure per últmia vegada aquesta relíquia dels anys del boom. Ben aviat serà fum.