Andorra Lírica s’estrena al Centre de Congressos amb un dels títols majors del repertori i a benefici d’Unicef.

A la tercera. Hem hagut d’esperar a la tercera per assistir a l’estrena de Rigoletto, un dels títols canònics del repertori belcantístic. Inicialment havia d’obrir la temporada d’òpera d’Andorra Lírica. L’incendi del Centre de Congressos, el novembre del 2022, ho va fer impossible i la solució semblava encara millor: un muntatge a l’aire lliure, en un escenari tan popular com la plaça de la Germandat i aprofitant la festa major de Sant Julià. Tampoc va poder ser: el repte i l’envergadura de tot plegat probablement s’escapaven de les possibilitats reals d’Andorra Lírica.

Però si alguna cosa té Jonaina Salvador –de fet, en té moltes, i quasi totes bones– és que quan se li posa una cosa entre cella i cella, no para fins que ho aconsegueix. Pensin en Cançó d’amor i de guerra, pensin en La Val d’Andorre, i pensin també i sobretot en la portentosa aventura de la temporada d’òpera, que ja va pel novè curs. Així que hi ha hagut tercera: serà avui, en la primera escapada d’Andorra Lírica al Centre de Congressos de la capital, amb la complicitat del Comú i a benefici d’Unicef. Al marge de la Temporada, excel·lent notícia perquè això vol dir que tenim òpera extra.

Serà a més un Rigoletto amb tots els ets i uts: la versió íntegra, amb els onze solistes reglamentaris a l’escenari, sis cantants més entre cor i secundaris, i la participació sempre entusiasta de l’Esbart Laurèdia. La direcció musical, a càrrec del mestre Ricardo Serenelli, que tocarà també la reducció per a piano i vell conegut de l’afició (Don Pasquale, L’elisir d’amore), l’escènica, d’Álvaro Siddartha Cabell, nom sensacional per a l’autor d’una escenografia subtil i minimalista, que incorpora les projeccions que avui semblen reglamentàries en un muntatge líric i que sobretot cedeix tot el protagonisme a les veus. Com ha de ser, i cal felicitar-se’n perquè per alguna raó misteriosa sembla que els directors d’escena s’han convertit en l’eix al voltant del qual ha de girar avui una producció operística, com si fossin ells i no els cantants els protagonistes. En fi.

Així que anem al repartiment, que encapçala com és habitual la mateixa Salvador en el paper de Gilda, un repte, diu, “perquè és tècnicament molt exigent i no l’havia cantat mai”. Fins ara, és clar. I atenció a l’ària Caro nome. El bufó Rigoletto (i pare de Gilda) l’interpreta el baríton georgià Otar Nakashidze, habitual de la Temporada (L’elisir d’amore, La Traviata), de gran presència física, que construeix un molt convincent Rigoletto i que s’enfronta al repte majúscul d’un personatge que conviu amb la comèdia i el drama. El tenor cubà Andrés Sánchez Joglar (Cecilia Valdez, Molinos de viento) és el duc de Màntua, amb algunes de les àries més universals del repertori (La donna e mobile, el duet amb Gilda, el quartet Bella figlia dell’amore).

Completen l’elenc solista la mezzo catalana Claudina Vallès, amb paper triple (Maddalena, Giovanna i comtessa de Ceprano), el baix Vicente Martínez, que també dobla (Sparafucile i Monterone), el tenor italià Francesco Ciprì (Borsa) i el també baríton filipí Cipriano de Guzmán (Marullo).

Pel que al Centre de Congressos, escenari habitual dels recitals de la Temporada de Música però on en raríssimes ocasions s’ha programat òpera, Salvador en destaca una acústica “estupenda”: “La veritat és que ens hi hem sentit molt còmodes”.

La Temporada torna al febrer a Sant Julià amb la ‘Gran missa en do menor’ de Mozart 
Rigoletto, ja ho hem vist, serà l’aperitiu. La Temporada de veritat arrenca com estava previst el 23 de desembre a les Fontetes amb La doula astuta o el desesper de la segadora –de seguida hi tornem– i tornarà el 4 de febrer a la parroquial de Sant Julià amb la Gran missa en do menor de Mozart: un dels monuments de la música sacra de tots els temps, a què el Rèquiem ha fet injustament ombra i que Salvador té al pedestal.

L’elenc encara s’ha de confirmar, serà la segona incursió sacra de la Temporada  –recordin l’Stabat Mater de l’abril passat a Sant Esteve– i l’única pega que se li pot posar és que a diferència del que és habitual, se’n programarà una sola funció. Hi haurà un tercer muntatge, amb tota probabilitat al maig, però tot està pendent de la reinauguració del Centre de Congressos: fins que no se’n confirmi la data, no es decidirà l’escenari i el títol.

De moment, però, tenim La Doula de les Fontetes, que ja no és una cantata, diu Salvador, sinó una òpera en dos actes i cantada en català. Tant el llibret (Oriol Agorreta) com la música (Martí Carreras) i els intèrprets (la mezzo Maria Jurado, el tenor Jordi Casanova, el baix Néstor Pindado i la soprano Laura Crespo) van sortir de la primera edició del concurs ad hoc convocat per Andorra Lírica.