Els màxims accionistes de Banca Privada d’Andorra (BPA), els germans Higini i Ramon Cierco, van declarar ahir davant la batlle Canòlich Mingorance en condició d’encausats arran de la querella criminal presentada pel Govern contra onze exdirectius de l’entitat bancària intervinguda arran de la nota del FinCEN del 10 de març del 2015.
El primer a respondre a les preguntes de la batlle va ser Ramon Cierco que, acompanyat dels seus advocats Maribel Lafoz i Enric Casadevall, va arribar a la Batllia deu minuts abans de les deu, hora que estava citat. La declaració de Ramon Cierco va durar poc més de trenta minuts, durant els quals va assegurar que “el banc sempre va actuar sota l’empara del marc legal vigent”, i que “van cooperar en tot moment tant amb els organismes de control i supervisió estatals com amb les empreses auditores, que any rere any van avalar l’operativa del banc”.
Ramon Cierco, que va respondre a les preguntes de la batlle instructora, del fiscal i també dels lletrats de totes les parts, va explicar que el control del dia a dia de l’entitat estava en mans dels executius i que els presidents assumien les funcions descrites i reconegudes en els estatuts de l’entitat.
Així mateix, Ramon Cierco va destacar que el banc disposava de les mesures de control necessàries i que l’operativa usada seguia els paràmetres descrits pel departament de compliment normatiu que, al seu torn, se cenyia a la normativa i als comunicats tècnics emesos pels supervisors, com les nombroses auditories preceptives i de reforç van anar constatant. Els organismes de control mai van manifestar res en contra del sistema de funcionament general del banc.

Coaccions policials
A les dotze del migdia va ser el torn del seu germà, Higini Cierco, que també va arribar a la Batllia més de deu minuts abans de l’hora que havia estat citat. En aquest cas, la declaració va durar gairebé tres quarts d’hora i, a diferència del seu germà, Higini Cierco, no va contestar les preguntes de l’advocat del Govern. 
En canvi, Higini Cierco sí que va denunciar davant la batlle les coaccions per part de comandaments policials espanyols que va rebre ell i l’exconseller delegat de l’entitat en relació al que avui es coneix com a cas Pujol o operació Catalunya. Les amenaces, el maig del 2014, advertien, segons s’explica en una nota feta pública pel Grup Cierco, que “en cas de no cooperar, el FinCEN intervindria”.
Així, Higini, que va ratificar les explicacions donades pel seu germà, va explicar que si no va denunciar les amenaces rebudes al seu moment va ser “per prudència i temor de les hipotètiques represàlies de l’Estat espanyol, i també pel ple convenciment que la pressió no aniria a més”.
Segons el relat d’Higini Cierco, l’aleshores president de BPA va rebre el maig del 2014 una trucada de l’agregat d’Interior a l’ambaixada d’Espanya a Andorra, Celestino Barroso, que el va informar que seria convenient que veiés unes persones a Madrid. Higini Cierco, que no coneixia Barroso, es va trobar amb ell a les instal·lacions exteriors d’Indústries Montanya i el policia espanyol va reiterar-li la necessitat de trobar-se amb unes persones a la capital espanyola “o en cas contrari el banc morirà. “Ja llavors se’m va dir que els americans n’estaven al corrent i ja sabien com fer-ho”, s’assegura en la nota.
En aquell moment, la filial espanyola de BPA, Banco Madrid, estava sotmesa a una inspecció ordinària del Sepblac. Higini Cierco va dirigir l’agregat d’Interior al conseller delegat del banc, Joan Pau Miquel, que el va rebre a la seu central de l’entitat on, sempre segons el relat del Grup Cierco, Barroso va insistir que si no es col·laborava amb el que els demanarien “el banc desapareixeria” i que rebria una trucada d’una persona que s’identificava amb el sobrenom de Félix i que li donaria noves instruccions. El contacte va resultar ser el comissari en cap del departament d’Afers Interns de la policia nacional espanyola Marcelino Martín Blas. En una trobada a Madrid, Martín Blas reitera les amenaces a Miquel, a qui exigeix informació bancària d’Artur Mas, Oriol Junqueras, Jordi Pujol i les seves famílies.
Davant d’aquesta situació, els responsables del banc van fer diferents consultes legals, entre les quals a l’advocat Josep Maria Fusté Fabra, i el conseller delegat i l’alt comandament de la policia espanyola van mantenir altres trobades. Precisament les dades facilitades en aquestes van ser les que va recollir un rotatiu espanyol i les que van obligar l’expresident català a admetre l’existència d’una herència dipositada a l’estranger. En aquest sentit, des del Grup Cierco s’assegura que BPA “no va tenir mai més de 5 milions d’euros” de la família Pujol.
Higini Cierco va explicar que Joan Pau Miquel no va denunciar aleshores (juny del 2014) aquests fets perquè Martín Blas el va avisar que si ho feia “el FinCEN intervindria en quinze dies”.

L’executiu, al corrent
Un cop esclatada la crisi (març del 2015), Higini Cierco explica els fets ocorreguts a la seva família i posteriorment a diverses persones. Així, “el cap de Govern, Antoni Martí, o els ministres de Finances, Jordi Cinca; d’Administració, Transports i Telecomunicacions, Jordi Alcobé, i d’Afers Socials, Justícia i Interior, Xavier Espot, han estat coneixedors de tot l’esdevingut”, s’assegura en la nota, on es precisa que les comunicacions s’han portat a terme de “manera gradual” i a mesura que “s’ha tingut elements que han permès anar corroborant tot allò que presumiblement hauria succeït”.


“La causa és per blanqueig”

Després de la declaració dels màxims accionistes de BPA, el lletrat de l’executiu, Manuel Pujadas, va voler recordar que la causa en qüestió és per determinar si hi ha hagut blanqueig de capitals i si s’ha fet a través del mateix banc, i la va desvincular del cas Pujol. Tothom té dret a escollir la línia de defensa que cregui més convenient, va destacar Pujadas, tot i que va insistir que “parlar del tema Pujol és voler desviar l’atenció de la causa principal”. De fet, i després de la denúncia feta per Higini Cierco, la batlle instructora ja va decidir obrir una peça a part per mirar d’esclarir aquesta qüestió. En aquest sentit, l’advocat de l’executiu va assegurar que “és una llàstima que si es tenia aquesta informació el juny del 2014 no s’hagués posat en coneixement de l’INAF o la Fiscalia”. Així mateix, Pujadas va destacar que la declaració dels màxims accionistes de BPA ha permès “deixar clar d’una vegada per totes” que el Govern no sabia res de la nota del FinCEN fins que aquesta es va fer pública i que per tant “no amagava informació”.