El secretari general de Liberals d’Andorra (LdA), Amadeu Rossell, considera que els membres de l’AREB, durant la seva compareixença al Consell General per informar sobre la resolució de BPA, “no van contestar res i no sabem on van”. Rossell opina que l’única cosa positiva que van explicar és que “no hi hauria quitança”. “A mi no em van resoldre res i crec que als consellers generals tampoc”, afegeix.

¿Quins objectius s’ha plantejat al capdavant d’LdA?
Internament el que estem fent ara és preparar-nos amb comitès que tinguin cara i ulls en totes les parròquies per presentar-nos a les properes eleccions comunals. Aquest és ara el principal objectiu per intentar guanyar en totes les parròquies que puguem. De moment ja hi ha converses informals des dels comitès parroquials per veure quines són les llistes que es poden fer. Tenim presència en totes les parròquies, tot i que podem tenir dificultats per fer llista en alguna, com per exemple a Canillo, on serà difícil però no impossible.

¿El darrer resultat electoral ha consolidat el partit?
Sí, però pel que fa a les comunals cada parròquia és diferent i les possibilitats d’una formació o una altra depenen de la quantitat de partits que finalment s’acabin presentant. Per exemple, que Cd’i i DA vagin junts a Andorra la Vella és diferent que si van per separat. Amb això vull dir que la política nacional i la comunal no són exactament el mateix. A la Massana tenim una plataforma, que és Ciutadans Compromesos, i en cada parròquia es podrà arribar a acords diferents. Nosaltres donem plena autonomia als comitès parroquials perquè són ells els que coneixen quines són les seves necessitats, tot i que des de la comissió executiva es marcaran també unes línies bàsiques.

¿Ha anat creixent el nombre de militants?
On hem tingut molt èxit, i no ens ho esperàvem, és a la parròquia d’Escaldes-Engordany. En aquesta parròquia se’ns està adherint molta gent, i en d’altres no tenim tants inputs positius, però efectivament es pot afirmar que ens estem consolidant com a partit.

¿Vostès ja es consideren l’alternativa a la majoria demòcrata?
Pensem que som l’alternativa de govern, però ara ha de venir la consolidació en les eleccions comunals.

¿Què creu que és el que ha fet que els liberals tornin a tenir un pes important en la política del país?
Crec que s’ha fet amb èxit el salt generacional, que ha de continuar ara en les eleccions comunals perquè es vagi pas
a pas.

Aquest inici de legislatura, l’afer BPA està centrant en bona mesura l’activitat política. ¿Què li va semblar la compareixença informativa de l’AREB al Consell General, a la qual per cert vostè va assistir?
La conclusió és que els membres de l’AREB no van contestar res i no sabem on van. Jo creia que els parlamentaris tindrien més informació però va resultar que no. Hi va haver preguntes clau que van fer els consellers generals, tots els quals van estar molt fins, però no es va aclarir res ni es va generar confiança.

Però va quedar clar que es vol vendre el banc bo abans de finals d’any i no sé si considera que aquest és el camí correcte...
Jo ara tinc els mateixos dubtes que tenia abans de la compareixença, a mi no em van resoldre res i crec que als consellers tampoc. De fet, ara s’ha creat la comissió especial sobre el risc financer i s’haurà de veure si serà aquí on responen. L’única cosa positiva és que van dir que no hi hauria quitança, i es va fer un calendari del procés que s’està seguint. A més, ens van dir que no tenien cap seguretat que tot aquest procés tingués èxit.

Alguns consellers es van mostrar crítics amb el fet que es tardi tant a revisar tots els comptes del banc....
Si s’han de revisar tots els comptes, el procés serà etern. El que vol fer l’AREB d’aquesta manera és eximir-se de qualsevol mena de responsabilitat, de manera que no es puguin transferir al banc bo actius tòxics.

¿Com creu, així doncs, que acabarà aquest procés?
No ho sé, no ho sabem, no estem com el primer dia perquè hi ha un calendari i ens estan dient que hi haurà un traspàs d’actius al banc bo, però no sabem res més.

Però l’AREB va comparèixer, com és l’obligació per llei, per informar els con­sellers...
El problema continua sent el mateix, i és que ara per ara ni els mateixos membres de l’AREB saben quin és el preu del banc. I creiem que el valor del banc s’havia d’haver donat abans de la resolució, i a més tampoc pensem que el procés de venda es pugui fer, com han dit ells, a través d’una subhasta. Per tot plegat, insisteixo que l’únic que hi ha són dubtes. Ells treballen en una línia molt clara i estan segurs del que fan, i nosaltres no, perquè no tenim tota la informació per valorar el que estan fent.
O sigui que dubten que es pugui vendre el banc bo tal com està redactada avui la llei de l’AREB...
Vam sortir de la comissió amb molts dubtes i demanant un dictamen sobre aquest punt, cosa que és greu perquè s’ha elegit un camí que no és clar, com es va posar en evidència. D’aquesta manera, es redueixen les possibilitats que hi pugui haver una compra d’aquest banc i serien només entitats andorranes les que el podrien assumir a través d’una fusió o una absorció.

Però l’AREB va dir que si no es donava més informació era per la confidencialitat que una part d’aquesta ha de tenir...
Doncs si es requereix confidencialitat, que s’asseguin a la comissió especial i els presidents dels grups parlamentaris tindran la informació sense que l’hagin de comunicar i així poden transmetre tranquil·litat. I així sabríem si es va bé o no en aquesta qüestió. Però és que ara no sabem a on anem.

El Govern va oferir informació al principi als grups parlamentaris, però posteriorment ho va deixar de fer....
Per part del Govern tenen una línia molt clara i van a pinyó fix, i estan molt segurs del que fan. Jo, però, no estaria tan segur del que s’està fent tenint en compte que aquesta és la primera situació d’aquest tipus que s’ha produït a Andorra. I d’aquesta manera, els passos potser haurien de ser més tranquils. I és que els membres de l’AREB poden haver fet liquidacions de bancs abans, però aquesta no és una liquidació normal, ni tan sols és una liquidació perquè és el traspàs d’un banc bo.

¿Té la impressió que ha fallat alguna cosa perquè s’hagi arribat a aquesta crisi?
El que ha fallat és el que ha de veure ara la comissió especial de vigilància que s’ha creat. Suposo que començaran a sortir les coses que han fallat perquè  s’ha de recordar que, per exemple, BPA tenia una bona ràtio de solvència i havia passat també tots els tancaments anuals.

Hi va haver polèmica entre vostè i el cap de Govern per un article seu que va aparèixer a la premsa...
Va ser arran d’un article fort a través del qual demanàvem que es donés informació i que es fos transparent. Era simplement això. El que jo volia era que s’actués d’una altra manera perquè tothom se sumés al carro, perquè és una qüestió que afecta tot Andorra.

¿No hi ha hagut un esforç suficient del Govern perquè hi hagi unitat de totes les forces al voltant d’aquest afer?
Hi ha bàndols i cadascú té la seva informació. El que és clar és que quan es parla de bons i dolents no anem bé perquè el país és de tots i hauríem d’anar junts. En aquest sentit, els liberals ja vam demostrar sentit d’Estat votant la llei i intentant trobar solucions perquè no hi hagués una liquidació pura. Però si s’ha demostrat des dels liberals, s’hauria de fer també des dels demòcrates i que tothom hi participés de la millor manera perquè, tal com diuen, hi veuen més quatre ulls
que dos.

Finalment es va constituir la comissió de vigilància amb el suport dels demòcrates i els liberals...
La comissió s’ha fet perquè el poble l’exigeix i vol saber què ha passat abans i què es farà perquè no torni a passar, i quines solucions es prendran.  Es tracta de buscar tota una sèrie de mecanismes perquè tot això no torni a passar més. Aquesta comissió de vigilància es pot convertir en una comissió d’enquesta al minut dos si hi ha coses flagrants. Crec, però, que la roba bruta s’ha de rentar a casa i que més val fer-ho així. I és que tampoc és bo airejar certes coses que hagin passat o no; transparència sí, però fer-ho tot públic perquè hi hagi molt rebombori no crec que calgui.

¿S’han de depurar responsabilitats?
La comissió de vigilància vol depurar responsabilitats quan se sàpiga el que ha passat, i així ho vaig demanar a l’article que vaig escriure. Primer s’ha de veure, però, què és el que ha fallat i per què ha fallat. I crec que és evident que han fallat coses.

¿Creu que es podran salvar molts llocs de treball?
L’ideal seria salvar tots els llocs de treball, però actualment és molt difícil perquè només s’ha optat per una via. Entenc que els treballadors defensin els seus drets i vulguin per a ells la millor proposta.  S’ha de recordar que aquesta qüestió ja s’ha tancat amb els treballadors de Banco Madrid.

¿Es podria optar per un banc estatal?
El problema és el cost del banc, no sé si l’Estat se’n pot fer càrrec i pot assumir aquest cost. No tenim aquesta xifra per poder engegar el debat.


“Tal com està la Unió Europea, el que està clar és que hem de tenir una certa prudència”


¿Com veu aquest començament de legislatura?
El que trobo malament és que ara s’hagin d’entrar lleis de pressa i corrents per rentar-nos la cara, quan no es va fer quan disposaven de 22 consellers generals i el calendari de totes aquestes lleis financeres ja es coneixia el 2012. És impossible que els consellers generals tinguin temps per estudiar totes aquestes lleis i estem veient que de nou estem posant el carro davant dels bous. Això és improvisació i mala gestió per part de Demòcrates per Andorra, i no pararé de dir-ho. Es veu que no hi ha hagut cap mena de planificació i ara s’agafa el pitjor moment per negociar amb el Moneyval. Sempre van a última hora i aplicant procediments d’urgència. Algunes d’aquestes lleis mereixerien un estudi de sis o set mesos i ara s’hauran de votar, com dic, de pressa i corrents, cosa que no és normal. I no s’ha fet una memòria econòmica de l’impacte que tindran totes les mesures que s’hi preveuen.

¿Com analitza la composició del Govern?
De moment, el que he vist és que s’han donat càrrecs a tort i a dret de ministres i directors. El ministre d’Ordenament Territorial i el ministre Alcobé tenen pràcticament les mateixes funcions, o funcions que s’encavalquen. El senyor Cinca, com és el del pressupost, es fica en el que fa el d’Ordenament Territorial, o sigui que hi ha un desgavell important. A la ministra de Sanitat també li han tret funcions per donar-les al senyor Alcobé, només començar. Jo al·lucino per l’encavalcament que hi ha. En definitiva, no sé qui fa què. De totes formes el resultat ja el veurem, però s’està veient que tot plegat no acaba d’anar...

¿Com veu la negociació amb la UE?
A mi m’encanta que a Grècia hagin fet un referèndum i el que voldria és que aquí féssim el mateix. I és que s’està negociant i no han fet ni un míser prospecte amb els objectius d’anar a Europa, amb les coses que hem d’assumir  i les que guanyarem. Es farà un referèndum d’aquí dos anys o quan sigui i s’haurà de tenir cura de veure quin és el resultat, perquè al poble no li agrada que l’enganyin. Estan començant la casa per la teulada en un moment en què no sabem cap a on va Europa.

¿Quina és, així doncs, la postura dels liberals en aquesta qüestió?
Tal com està ara la Unió Europea, el que és clar és que hem de tenir una certa prudència, i això és el que demanem. És evident que s’ha de ser més que prudent.

Però si el ministre i el cap de Govern han reiterat que la UE tindrà en compte les especificitats d’Andorra...
Doncs que ho expliquin. ¿Lliure circulació de persones sí o no? Aquí tenim una gran seguretat, es pot portar un bon rellotge o passejar a altes hores de la nit sense problemes, però si hi ha lliure circulació no sé què passarà, i si estem envaïts no sé si tindrem llocs de treball per a tothom. Totes aquestes línies vermelles les voldria tenir per escrit i caldria explicar-les a tota la població.

¿També preocupa molt als liberals la sanitat?
És una qüestió que cal estudiar perquè hi ha un dèficit molt important. Tenim un problema greu que es diu 40 milions d’euros a l’any.

¿S’haurà de tirar endavant un pacte d’Estat en aquesta qüestió?
Crec que hauríem de posar fil a l’agulla perquè aquest pacte fos possible.

¿Com veu el projecte The Cloud d’Andorra Telecom?
Si jo fos un veí, un edifici de trenta plantes al costat no el toleraria. I a més no sabem què és el que es farà a dins. És una cosa maca que té més a veure amb un país àrab i sembla que encara vivim en l’època en què tot anava molt bé. No sé el que hi va dins per justificar una inversió de 30 milions.