Des del juliol del 2015 dirigeix Actua. Amb 38 anys i sociòloga de formació té una trajectòria professional especialitzada en la gestió de persones. Imma Jiménez ens explica què guanya Andorra per estar present a l’SCEWC, i com evolucionen els diferents clústers. Sap de primera mà que l’obertura econòmica és un procés i ens explica accions concretes en què treballen perquè aquesta sigui més palpable.

La setmana passada van participar en l’Smart City Expo World Congress. Al balanç explicaven que 400 empreses de països europeus, americans i asiàtics s’interessen pels projectes d’Andorra. En van fer un balanç positiu.
Es van interessar sobretot pels projectes que estem fent en l’àmbit tecnològic al país, i alguns països per conèixer què era Andorra, quins sectors estem potenciant. Destaquem la conferència del director del Massachusetts Institut of Technology (MIT), Kent Larson, amb qui col·laborem i treballem amb temes de Big Data i temes de mobilitat autònoma. És un referent en la recerca en molts àmbits i treballem amb ells en diferents projectes. Kent Larson va fer una ponència clau del congrés, perquè ell es dedica a fer de les ciutats laboratoris per poder testar avenços tecnològics. Larson en la seva ponència  de 30 minuts va estar cinc minuts parlant d’Andorra. 

Però quan es diu que tants països s’hi han interessat, ¿què vol dir, que s’han acostat a l’estand o que han mostrat interès per implantar-se al país?
Ens demanen quins sectors estem potenciant, quins projectes s’estan desenvolupant, de quina manera ells i els seus serveis també poden aplicar-se aquí i demanen el procés per venir aquí, per invertir a Andorra. Demanen de tot. Vam calcular que de les consultes que vam tenir més de la meitat van ser del sector energètic, també empreses d’importació i exportació de productes de servei i consultories d’aplicacions smart. Des de carregadors elèctrics, a comandaments que des de casa teva puguis tenir diferents aplicacions. 

¿Per què és important la presència d’Actua en aquest congrés?
Per situar Andorra dins del sector de la innovació i per posicionar Andorra com una destinació per venir a fer testos per les empreses tecnològiques abans de comercialitzar un producte. I també per presentar els projectes que estem desenvolupant amb el MIT. 

I quan presenteu Andorra com una bona destinació tecnològica, ¿quins avantatges presenteu per atreure la inversió?
Sobretot l’avantatge de ser un lloc petit que dóna agilitat i propicia que els actors clau estiguin interconnectats. Sobretot quan parlem de Big Data. Tot i que  principalment preval la seguretat de les dades, parlem que la nostra mida ens permet fer moltes més coses i més àgilment. I això els atreu. També parlem de temes com ara la seguretat.

I de tots els projectes tecnològics que porteu endavant ¿quin és el que més atreu?
Del Big Data se’n parla molt, i s’està treballant tant a empreses com a ciutats. Andorra no deixa de rebre 8 milions de visitants a l’any i això és un atractiu per temes de turisme i distribució de zones d’oci. També va bé avaluar el que fas.  
Per tant, ¿Andorra tornarà a ser a la propera edició d’aquest congrés internacional? 
Sí. L’any passat un 45% dels visitants eren internacionals, i aquest any han pujat a un 57%. S’ha incrementat molt. A nosaltres ens ajuda molt, no només a posicionar Andorra, sinó també a donar-la a conèixer perquè també ens trobem amb visitants que no coneixen el Principat. 

¿Participaran en el mateix format?
Ara valorem el format de cara a l’any vinent. El d’aquest any ens ha anat molt bé, però és també interessant que les empreses andorranes puguin  presentar els projectes smartcity que estan fent. Per tant dissenyarem una mica l’espai perquè les empreses d’aquí amb el clúster d’innovació Actinn, puguin contactar amb altres empreses. El procés és doble, obertura cap a fora, i de fora cap aquí. Tot i que aquest any tenien un espai en unes taules perquè empreses de CEA, la Cambra o d’Actiin puguessin coordinar reunions. Però de cara a l’any vinent voldríem fer un espai fix amb un fòrum o àgora per presentar el que fan. 

¿Es podria dir que l’èxit més palpable és el nombre de contactes que es puguin materialitzar en inversió estrangera? Se’n pot tenir una estimació?
Si invertim en aquestes fires és perquè es puguin desenvolupar projectes. En alguns contactes ja  hem concretat que vindran a Andorra a veure’ns i volen veure de prop el que estem treballant. Així he quedat amb una gran empresa alemanya i amb d’altres. Per mi això ja és un èxit. Avui és difícil determinar una xifra, però a mitjà termini alguna cosa ja en podrem dir. 

Passem ara a parlar d’Actua, de com funciona, perquè molta gent encara ho desconeix. 
Actua neix a partir de l’obertura econòmica. Neix com una iniciativa de diferents ministeris com el d’Exteriors, o Turisme, però també la Secretaria d’Estat. Amb la diversificació econòmica van fer aquesta iniciativa per acompanyar el procés d’obertura econòmica, perquè és un canvi de model econòmic. Jo crec que també és un canvi social i de mentalitat.  I a partir d’aquí Actua s’ha anat consolidant.

Entre els eixos d’Actua hi ha l’acompanyament. 
Sí, és treballar dins del procés amb els empresaris i l’administració perquè tinguin un canal únic. Nosaltres acompanyem tant empresaris d’aquí com de fora. En aquest acompanyament, el 28% són empreses sobretot d’aquí  que volen crear una societat, vénen a informar-se i nosaltres els ajudem. Després hi ha un 21% d’aquestes consultes d’acompanyament que fem des de l’Actua Corner, instal·lat a l’edifici administratiu del Govern, que són d’inversió estrangera. I després hi ha altres tipus de consultes, com preguntes sobre la CASS, o diferents tràmits. La idea és fer un acompanyament molt personal. Per exemple, en inversió estrangera és veritat que si vols muntar un tema de salut, o convalidació de títols fas un acompanyament més acurat. Mai assessorem, perquè  per això hi ha especialistes que cobren per fer aquestes coses. Aquest eix de l’acompanyament és molt important perquè sempre s’associa Actua en la direcció d’actuar de fora cap a dintre, i nosaltres ho fem a tots, a l’empresari que vingui, de fora o d’aquí.  

El segon eix.
És el de diversificació, on volem potenciar tots els sectors que volem atreure i desenvolupar. El vehicle són els clústers. Hi ha països que ho fan d’una altra manera, invertint en obres en parcs tecnològics. D’altres ho fan amb mesures fiscals. Nosaltres, com que ja tenim una fiscalitat competitiva, vam pensar que els clústers són una interacció per potenciar empreses que ja estan instal·lades al país amb empreses del voltant de 250 quilòmetres a la rodona i fer així accions juntes per ser més competitives. Es poden fer moltes coses, com detectar fronts que tinguis i com superar-los, projectes conjunts de diferents empreses per potenciar una aplicació turística. Si  se sumen els actors del país, amb actors públics, i privats i empreses que ja ho han fet a altres països et fa més competitiu. La idea és que sumant tots podem ser més competitius. 

I el tercer eix és el de captació i promoció. 

Empenyem tot tipus d’empresaris i quan fem una missió econòmica ho fem amb la CEA i la Cambra, però també no ens hem d’oblidar dels sectors que estem potenciant, que són el de salut i benestar, el d’esports, el d’educació i el d’innovació. 

Per tant, lligat a l’obertura, a Actua encara li queda molta vida. 
Sí. És un procés molt llarg, ara treballem aquestes bases perquè es desenvolupin els projectes. Busquem empreses a la realitat del nostre país. 

Per tant, tant al carrer com els polítics quan critiquen que l’obertura encara no té cara i ulls, desconeixen que aquest procés és llarg. 
Hi ha empreses que sí que s’han instal·lat al país, però és un procés en què estem treballant. Un sector no es consolida en un any. L’any passat hi va haver 87 milions d’euros en inversió estrangera. 

El pressupost del 2017 preveu el trasllat d’Actua a peu de carrer. ¿Per què?
Per dos motius, perquè a l’edifici de Govern hi tenim un Corner però només és una atenció. És un despatx, i aquí, a l’edifici del Prat del Rull, hi tenim altres dependències. La clau és estar en un local a peu de carrer amb diferents sales d’atenció i espais d’intimitat perquè parlem de plans de negoci que fins que no es materialitzen són secrets. I també per donar a conèixer el que és Actua, tens la marca al peu del carrer. 
Amb aquesta nova presència es vol potenciar la funció d’acompanyament, amb una empresa externa  que tindrà un cost de 42.000 euros.
El que volem és poder revisar tots els processos que afecten l’empresari i crear un protocol o una guia d’acompanyament.

També es preveu en el pressupost de l’any vinent, reforçar la interpretació de plans de negoci de projecte d’alta complexitat tècnica, ¿això què vol dir, més recursos humans?
Sí, això ens ha passat amb alguns acords de col·laboració que hem signat que tenen una certa complexitat i el que volem és tenir un suport extern que ens ajudi. Estem parlant d’una empresa externa, no d’ampliar personal. 

Una altra partida de 75.000 euros és la destinada a una altra empresa externa per potenciar el clúster d’esports. 
Sí, en tenir molts agents, necessitem un impuls d’una empresa especialitzada. De moment hem creat el mapeig del sector d’esports, i a partir d’aquesta realitat crear accions concretes. Aviat presentarem el mapeig d’esports. 

¿Quins són els objectius que es marca Actua de cara al 2017?
Per mi és clau l’acompanyament, perquè sinó no es pot fer una bona captació. També promoure Andorra, captació d’inversió estrangera però també perquè la gent pugui tenir aquí serveis que fins ara no tenia, per exemple un centre de reproducció assistida, o un institut cardiològic, o desenvolupar projectes de recerca. 

Tot això està molt bé, i també s’ha venut Andorra com ideal per ser àgil en la burocràcia, però això sabem que no és del tot cert, malgrat s’hagin fet molts avenços. ¿Quins són els entrebancs que encara hem de superar a l’hora d’implantar un negoci?
Simplificació de processos, cal ser més proactius, s’han de desenvolupar marcs normatius. També en això hauríem de ser més àgils. També hi ha temes de patents a solucionar. 

Finalment, ¿quina valoració li mereix, vostè que treballa per atreure inversió estrangera, que el parlament català hagi aprovat  dues resolucions que veten empreses andorranes o de fora que tinguin activitat fiscal aquí?
S’ha de fer molta feina encara per informar d’Andorra. Però jo puc parlar del que passa en l’àmbit empresarial i de clústers i hi ha molt bona relació i ens mostren molt d’interès. Actiin va signar un acord de col·laboració amb un clúster d’Aragó i nosaltres estem pendent de signar amb clústers catalans. Andorra ja ha fet els deures, i tenim convenis signats. És cert que tenim una fiscalitat competitiva i ens beneficia perquè vingui inversió estrangera, sí, però està dins del marc legal d’Europa.

“Estem treballant amb Educació per fomentar l’emprenedoria des de la Formació Professional”

Dels diferents clústers que tira endavant Actua, el d’innovació, és el més desenvolupat. 
El d’innovació és el més desenvolupat i el primer que s’ha privatitzat. Perquè el cicle natural d’un clúster és que després d’una empenta pública, com la d’Actua, es consolida i es fa fort i després s’independitza i es privatitza i viu de les aportacions dels membres. Actiin, que és el clúster d’innovació i noves tecnologies, té 53 membres i es va crear al desembre del 2015.  Sé que estan treballant en una taula de turisme. 

Parlem dels altres clústers, ¿quin  és el que li costa més?
El d’educació, perquè parlem d’empreses i d’educació no n’hi ha gaires. Sortosament a Andorra hi ha sistemes públics. Hem optat per desenvolupar des del vessant d’educació projectes concrets. Per exemple, estem treballant amb el ministeri d’educació sobre com fomentar l’emprenedoria que sempre s’ha associat al món universitari, nosaltres apostem per la Formació Professional. Ja estem treballant-ho i és una forma de crear comunitats d’innovació dintre d’FP amb el món empresarial. Per exemple, fer accions de millora en les empreses gràcies a concursos d’idees fetes per estudiants. I qui  guanya aplica la idea.

¿I wellness i salut, i el d’esports, com van?
En el de wellness i salut hi estem treballant. Ja hi ha centres que s’hi han instal·lat i estem mirant de com paquetitzar una mica l’oferta que hi ha per potenciar aquest tipus de turisme, i com fer venir ofertes complementàries, com per exemple, reproducció assistida. El d’esports, que va començar fa un any, és el més jove però de tots els sectors és el més consolidat. Aquí hi ha dos objectius. Per una banda, internacionalitzar empreses d’aquí, perquè hi ha una oferta sòlida. I per altra, treballar un calendari d’esdeveniments únic, i aprofitar el país per fer estades esportives. Això  Andorra Turisme ho està liderant. Seguint la línia d’Andorra com a país laboratori, aconseguir que  empreses esportives vinguin a testar els seus productes al país. 

Fa tres anys que funciona Actua, ¿quantes empreses formen part dels clústers, i quantes s’han instal·lat gràcies a Actua? 
Jo et puc parlar dels clústers. Del d’innovació en formen part 53 empreses. Pel que fa al d’esports, en només dues sessions de treball hi van participar un centernar d’entitats entre clubs, federacions i empreses, i en els tres anys que funciona salut i benestar han passat 138 empreses en tots els workshops de treball, i a educació, 65. 

¿I consultes al Corner? 
Fins al tercer trimestre del 2016, hi ha hagut 1.522 consultes. D’aquestes, el 28% són d’obertura de comerços i més del 21% són per inversió estrangera. Després hi ha altres tipus de tributs, de la CASS, de la duana, de societats, d’immigració. Hi ha un total de més de 150 consultes al mes. Nosaltres tenim xifres del que fem nosaltres, d’acompanyament. La materialització i com ha acabat el projecte ho porta el ministeri de Comerç. 

¿I quantes consultes són per inversió estrangera?
Ja en són 330 fins al setembre. D’aquestes, a algunes els fem l’acompanyament.