Superats per les expectatives

Al futbol, i més en el d’alta competició, els resultats no van acompanyats del joc. És una veritat irrefutable. I a la vida hi ha diversitat d’estils, com també al conegut com l’esport rei. Ja ho diu José Bordalás: “Això és futbol, papà”. Eder Sarabia, com el seu mestre Quique Setién, és un gran admirador de l’estil de Johan Cruyff i també del de Pep Guardiola. El tècnic de Bilbao va arribar el gener del 2021 per substituir Nacho Castro. L’asturià tenia l’equip segon del grup 3 de segona divisió B, a només un punt del líder, el Gimnàstic Tarragona. La segona B és l’actual Primera RFEF –que alguns ja s’han oblidat...–. El projecte ambiciós liderat per Gerard Piqué ja s’havia carregat tres entrenadors. Primer va ser Richard Imbernón, després Gabri García i per acabar Nacho Castro.
Eder Sarabia, a nivell mediàtic, va donar un altre aire al club. Va imposar el seu segell amb un estil amb la possessió per bandera, tot i que amb Gabri García i Nacho Castro ja es feia. I amb una bona plantilla, els resultats van arribar. Van disputar una promoció d’ascens per pujar a segona divisió A, però la Reial Societat B de Xabi Alonso i també de Petxa, Julen Lobete i Jon Karrikaburu els va deixar sense el premi de l’ascens i a la següent temporada sí que van assolir l’ascens sense promocions pel mig. En el primer any al món professional van acabar setens, tot i passar algunes jornades amb dinàmica negativa i aquesta temporada, amb moltes baixes de jugadors importants, van començar molt bé l’any. Fins i tot, alguns, força eufòrics per guanyar 3 a 2 el Cartagena, es van atrevir a parlar d’ascens i la realitat els ha situat a 10 jornades per al final en última posició, a quatre punts de la permanència.
Eder Sarabia, fill del mític Manu Sarabia, ja és història a l’FC Andorra. I amb ell també marxen Jon López (segon entrenador), Javier Marigorta (responsable de lideratge) i Guillermo Gómez (analista). Ahir es va acomiadar, i al seu costat, Jaume Nogués, el director tècnic del club tricolor. Ferran Vilaseca, el president, va estar absent. El primer a xerrar va ser Nogués. “Aquest és un moment difícil. No volíem arribar fins aquí. Eder Sarabia és el millor entrenador de la història del club. El futbol ha estat molt cruel. Hem intentat retardar-ho al màxim al màxim, però el futbol ens ha portat cap aquí. Gràcies a ell, estem on estem i tindrem una gratitud eterna”.
I després va arribar l’speech d’Eder Sarabia. Mònica Bernaus, la seva dona, i la seva filla Mikaela, van esperar a fora de la roda de premsa. “No he agafat els mocadors... [va avisar abans d’emocionar-se]. Han estat els tres anys més meravellosos de la meva vida. Aquí he conegut la meva dona [germana de l’exinternacional Marc Bernaus], ens hem casat i hem tingut la nostra filla, que és andorrana. He estat tremendament feliç i només tinc paraules d’agraïment”. Va recordar la reunió a Bilbao per fitxar-lo a inicis del 2021, “des de llavors vaig notar que aquest era el meu lloc. Ha estat una de les millors decisions de la meva vida. Aquí he pogut desenvolupar tot el que sento. Durant molts partits l’equip ha expressat tot el que a mi m’agrada. Serem recordats per com ho hem fet i com ho hem aconseguit”.
El de Bilbao, que vivia aquí la seva primera experiència com a primer entrenador a nivell absolut, confiava que podia treure l’equip d’aquesta situació tan delicada. “La força i l’energia la porto ja a dins i em moc per la passió. El futbol és la meva vida. Veia l’equip competint i molt a prop de guanyar els partits. En els últims hem tirat a porta 52 vegades. El que em transmetia l’equip em motivava”.
Després de perdre dissabte contra el Cartagena per 1 a 0, Jaume Nogués li va trucar i aquí es va desencadenar la seva destitució. Ningú volia, però tot plegat era la crònica d’una destitució anunciada. “Fa temps vaig aprendre a viure al marge dels resultats. Al principi no ho vaig encaixar bé, però després vaig entendre que aquest era l’últim cartutx. Què més podíem fer? No estava la sort de cara”.
Això sí, a Eder Sarabia li hauria agradat rebre un avís. “Sempre esperes un ultimàtum, però després em pregunto: de què hauria servit? El club ho ha fet el millor que podia. Cap retret per a ningú”.
I amb què es queda Eder Sarabia? “Per a mi no només hi ha les victòries o els objectius assolits. Quan m’involucro en un projecte és perquè tinc una manera de fer les coses i aportar el futbol que tinc jo dins i el que sento. Ens reconeixen per ser un equip que fa les coses d’una manera concreta”. Va reconèixer que es va emocionar quan es va acomiadar dels jugadors i també va trobar un punt negatiu d’aquesta última temporada. “En aquest club tot ha estat de créixer molt i d’anar molt ràpid. Potser ens vam enfilar a la parra massa aviat. Aquestes expectatives no ens han ajudat gaire i probablement aquesta gestió és el punt negatiu que trobo”.
Sigui com sigui no va encertar la tecla. “No tinc cap bola màgica. Les forces i la intenció del camí la teníem clara, però no hem fet gols en l’ABP. Estàvem molt a prop i la sensació que teníem és que només faltava el petit detall o igual la sort. Puyi [Carles Puyol, que treballa al club sense saber-se ben bé el càrrec que ocupa] em va escriure i em va dir ‘és increïble la mala sort que tenim’”. I ara, què serà d’Eder Sarabia? Va confessar que està estudiant per obtenir la nacionalitat, també que està a punt de rebre les claus del seu nou pis i convertirà el país en la seva nova llar. “Tinc pendent de quedar amb Gerard Piqué, tot i que he parlat amb ell i espero mantenir la gran relació que tinc amb tots ells, especialment amb Piqué, amb qui ja vam tenir una relació de jugador i entrenador al Barça”.
I Jaume Nogués també es va emocionar un xic. “Hem estat tres anys xerrant amb ell dia a dia. Acabes fent amistat i les amistats són un valor. Aquesta és una situació fotuda. No volíem arribar a aquesta situació”, va assegurar el director tècnic, que ara té feina per tancar el substitut. Eder Sarabia ja és història.

Encara sense substitut...

Eder Sarabia ja no dirigeix l’FC Andorra des de diumenge a Elx. Aquell va ser l’últim entrenament del de Bilbao. Dilluns, la plantilla va tenir dia lliure, dimarts van comptar amb Aitor Yeto com a màxim responsable, és a dir, el preparador físic, i ahir més del mateix. El substitut d’Eder Sarabia no arriba. Tots apunten cap a Ferran Costa, però el Badalona-Futur, que està en tot el seu dret, no el vol deixar anar, i més quan l’equip ocupa la primera posició del grup 3 de Segona RFEF. La seva clàusula de sortida és d’aproximadament 40.000 euros, però el club liderat als despatxos per Toni Freixa demana molts més diners. 
I si l’opció A o B no és Ferran Costa? El club treballa a contrarellotge per tancar el substitut d’Eder Sarabia. No entrava dins dels plans de l’entitat presidida per Ferran Vilaseca destituir Eder Sarabia. També era l’opció A, B i C, però els resultats han acabat dictant sentència. L’Albacete Balompié va destituir dimarts el gallec Rubén Albés i ahir ja va anunciar el seu substitut: Alberto González. El jove entrenador malagueny estava al Linares Deportivo, on va dirigir a Fermín López, actualment al primer equip del Barça. Junt amb ell arriben al club manxec Enrique González com a segon entrenador i Juanjo Rico com a preparador físic. 
Qui encara no ho té clar, o està patint per tancar les negociacions, és l’FC Andorra. S’han ofert molts entrenadors i el que més agrada a Jaume Nogués és Ferran Costa. Això sí, costa –mai millor dit– de creure que l’FC Andorra només tingui aquesta opció sobre la taula. Seria molt temerari per part d’ells, i més quan l’equip està patint per assolir la permanència. 
S’espera Ferran Costa, però les quantitats que demana el Badalona-Futur són desmesurades i els dies passen. El pròxim partit és dissabte (16.15 hores) contra el Mirandés a l’Estadi Nacional. Ho farà amb nou entrenador? Tenien clar destituir Eder Sarabia, però el seu substitut continua sense arribar al país.