El passat 30 d’octubre es va votar el projecte de llei qualificada de creació i de regulació del pla de pensions de la funció pública i amb aquest, Demòcrates per Andorra, com aquell que no se n’adona, desmantellava al mateix temps tota l’estructura de la funció pública andorrana.
A partir d’ara, l’Estat obligarà per llei tots els seus funcionaris i agents de l’administració a contribuir a un pla de pensions que té totes les característiques d’un contracte privat. Tanmateix, i malgrat aquesta obligació, cap treballador públic no el podrà triar de manera individual i el Govern no oferirà cap tipus de garantia respecte a la gestió, la custòdia de les aportacions ni del fons acumulat, ni tampoc en relació al pagament de les prestacions del pla de pensions.
És cert que el grup parlamentari demòcrata va introduir una esmena en la qual feia que la contribució del personal públic fos voluntària. Però cal ser conscient que la contribució és tan sumàriament voluntària que qui no ho faci veurà desaparèixer la part corresponent del Govern i tampoc es podrà beneficiar de la deducció fiscal de l’IRPF sobre aquestes quanties. Voluntari hauria sigut donar a qui no volgués ser partícip d’aquest pla el corresponent 3% per poder-lo atribuir a un altre pla de pensions o a qualsevol altra destinació igual de legítima.
És important constatar que el Govern demostra tenir tanta confiança en el seu propi pla de pensions que s’escapa de tota responsabilitat quant a la seva viabilitat i es cuida ben prou de garantir-ne les prestacions als seus treballadors. El nostre grup parlamentari va presentar una esmena que permetia garantir per part del Govern un mínim de prestació de jubilació del 60% del darrer salari per a les persones físiques beneficiàries del pla de pensions. Aquesta esmena tenia per vocació ser coherent amb l’obligació de contribuir-hi. Un canvi que implicava una reducció d’un 10% de les quanties actuals, que els sindicats estaven disposats a acceptar mostrant sens dubte una bona predisposició a la negociació i, en cap cas, un immobilisme que alguns els han volgut atribuir.
Convé posar de manifest la diferència abismal entre el plantejament dels socialdemòcrates i el de DA. Mentre que el Govern, a través de la disposició addicional primera que s’adreça als funcionaris en actiu a l’entrada en vigor d’aquesta llei, garanteix un complement resultant del 60% d’un càlcul de bogeria menys la pensió teòrica provinent del pla de pensions i de la CASS, la nostra esmena és clara i sense embuts, nosaltres no ens amaguem sota criptogrames opacs i misteriosos, marca de la casa de DA, i demanem garantir als treballadors públics el 60% del seu darrer salari.
Els socialdemòcrates preteníem també que fos la Caixa Andorrana de Seguretat Social l’organisme responsable de l’administració del fons de pensions de la funció pública. Estem convençuts que la CASS, acostumada a gestionar el fons de pensions de la CASS, podia fer-ho també en aquest cas, i es reduirien així tots els intermediaris privats que busquen, de manera legítima, beneficis a totes les seves actuacions i que, per tant, constituiran més despeses pel pla de pensions de la funció pública. Per tant, demanàvem el màxim de gestió pública per a uns fons també públics.
Un altre canvi molt important introduït per DA és que, a partir de l’entrada en vigor d’aquesta llei, desapareix la figura dels funcionaris en molts àmbits de la funció pública: en l’ensenyament i en departaments de l’administració general tan importants com poden ser els de tràmits, d’afers exteriors, de cultura, de medi ambient... Aquesta modificació, regulada per una disposició final que, com indica el seu nom, intervé en la part final de la llei del pla de pensions de la funció pública, representa, com aquell que no fa res, una clara modificació encoberta de l’estructura general de la funció pública andorrana, regulada per la llei del 2000. Efectivament, a través d’aquesta llei, Demòcrates per Andorra impulsa un canvi sense precedents de la funció pública i ho han fet de manera unilateral, sense el debat necessari per afrontar un canvi tan substancial i sobretot sense l’acord legítim de la ciutadania, que hauria consistit a incorporar aquesta modificació en el seu programa electoral. I tot això ho fan a les portes d’unes eleccions, quan ho podien haver incorporat en el seu proper programa electoral perquè tots els ciutadans es poguessin pronunciar en relació a aquesta mesura, que llavors hauria pogut ser considerada legítima.
És important que tinguem tots present que aquest canvi no repercutirà únicament en els treballadors públics, sinó que tindrà conseqüències per a tota la ciutadania andorrana, vist l’abast que té la funció pública.
Cal recordar que l’activitat del funcionari consisteix a satisfer les necessitats col·lectives i ha d’estar al servei de l’interès general. És essencialment per aquesta raó que l’estatus del funcionari està regulat per llei. Se’ls imposa unes obligacions específiques, però en contrapartida tenen certes garanties. I aquesta no és una especificitat andorrana!
La concepció de la funció pública, compartida per la gran majoria de les democràcies europees, ha sigut considerar-la una activitat d’interès general que s’exerceix en nom i per l’interès de tots els ciutadans i, per tant, es demana als funcionaris integritat, honestedat, imparcialitat, neutralitat i servei de l’interès general. Es considera doncs essencial assegurar la independència dels funcionaris en relació al poder polític i als seus administrats. Així doncs, i tal com ja deia anteriorment, aquest projecte de llei constitueix un veritable desmantellament dels principis que han regit fins ara la filosofia de la funció pública. A partir d’ara, els agents de l’administració reemplaçaran els funcionaris i el contracte reemplaçarà la situació estatutària definida per la llei i el reglament. A més, és una evidència que aquesta llei, que, com ja he dit, establirà de manera generalitzada una relació contractual entre el treballador públic i la seva administració, per no dir una relació contractual entre el treballador i el poder polític governant, afeblirà clarament la independència del treballador públic del poder polític.
Tindrem doncs treballadors públics i, encara més greu, directors de l’administració menys protegits, més exposats i, per tant, menys independents. I aquí és on ens preocupa seriosament la garantia i la continuïtat de l’interès general. Tindrem treballadors públics que podran ser sotmesos a moltes més pressions per qui tindrà el poder!
En contraposició als plantejaments de Demòcrates per Andorra, els socialdemòcrates creiem en una administració forta, moderna, eficient i sostenible.
I per aquesta raó apostem per treballar en una reforma global de la funció pública, que es tiri endavant de forma consensuada amb tots els seus actors, i de la qual es podran beneficiar, sens dubte, també el sector privat i totes les ciutadanes i ciutadans d’Andorra.
