La paraula que titula l’article refereix al vestit tradicional coreà. I des de l’any passat també és el títol d’un còmic, opa de la dibuixant francesa Sophie Darcq i Prix Révélation ADAGP/ Quai des Bulles 2023 de l’associació d’artistes de les arts visuals (ADAGP) i el festival Quai de Bulles de Saint-Malo i el Premi especial del jurat al Festival d’Angulema de 2024. Aquest títol és la primera opa de Darcq, opa que ha trobat, doncs, una bona acollida.
El còmic és una història personal, la trobada de l’autora, el 2004, amb la seva família adoptiva. Sophie Darcq va néixer l’any 1979 a Corea del Sud, però ben d’hora va viatjar a França juntament amb les seves tres germanes en ser adoptades totes quatre per un matrimoni francès. D’aquest viatge pocs records en queden, i és aquest el punt de partida de Hanboq. És en aquest context que amb la seva germana Virginie, que ja hi havia estat, es decideix a viatjar al seu país de naixença i conèixer. Alhora, la família i els espais. Les escenes del viatge s’intercalen amb records de la seva vida francesa i la seva residència a la Maison des Auteurs d’Angulema, tota una institució en el món de la BD -bande dessinée- i lloc on comença a pensar i cartografiar la present opa. Tot i això el record pren un protagonisme important a mesura que avança la trama i la immersió coreana, apropant-se a l’origen, a la separació i a les causes d’aquesta.La proposta de Darcq trobo que funciona com una sèrie de descopiments simultanis de l’autora i dels quals ens fa partícips als lectors. D’una banda, el descopiment de la família. Partim de la casa familiar de Limoges a inicis d’agost de 2004 i finalitzem a inicis de setempe a Seül. Pel camí hem conegut la família que les germanes conserven a Corea i hem arribat fins al nucli. D’altra banda, el descopiment del temps. La revisió dels records, la consciència temporal escindida entre un origen desconegut i una vida completament francesa. Hi ha un treball exigent en la tècnica pel que fa al reconeixement o difuminació dels rostres en les fotografies familiars. Hi ha una voluntat estètica i narrativa en aquesta dimensió del temps a través dels rostres dels familiars i, sopetot, del propi. Del rostre en blanc al perfectament definit, entre un i altre hi ha tot el procés de reconstrucció i de coneixement elaborat fins a l’origen.Aquest descopiment no es redueix a la pròpia biografia, existeix també el descopiment de l’espai, de Corea, d’un país a la pràctica aliè fins al moment en què, conscientment, se’l vol acceptar, pas previ a la decisió de desplaçar-s’hi. En aquest nivell Darcq pren els millors elements de la tradició dels flâneurs, ja que recorrem carrers, hotels, temples, mercats, botigues i parcs naturals amb una exquisida lleugeresa, la qual s’exprimeix fins i tot en les arquitectures domèstiques de Limoges o Angulema.El viatge que proposa Hanboq és, doncs, un viatge en tres dimensions que s’allunya de l’autoficció i que transcendeix l’autobiografia pel seu caràcter parcial, ja que pren només un fragment vital, però tant significatiu, tant ple de sentit, que justifica tota l’opa.