Seguim amb les anades i vingudes de Weilenmann i el seu intent d’influenciar els andorrans. El veguer Charles Romeu explica al seu delegat permanent que Weilenmann és un home tenaç i que després d’una visita a Andorra s’ha desplaçat a Barcelona acompanyat d’un intèrpret. Ha reunit un grup d’andorrans als quals ha exposat els seus projectes. Així i tot, l’assistència ha estat minsa i no aconsegueix convèncer-los. Però no importa, ha contactat altres andorrans amb qui ha format un comitè a qui ha “gratificat” amb 300 pessetes. Així doncs, Weilenmann es disposa a constituir una secció andorrana de la Lliga de la Societat de les Nacions i a fer inscriure aquest nou grup al Secretariat de Brussel·les amb l’exposat de motius i estatuts. Ho justifica amb motius que expliquen l’abandó i l’opressió que pateix aquest petit poble de muntanyencs per part dels seus coprínceps. El veguer Romeu no sap quina serà l’acollida reservada per a la Petite Entente a aquest alliberador improvisat d’Andorra, però possiblement serà portat davant del Tribunal de Corts per “crims i delictes contra la constitució” (?)
Els anys passen i arribem al gener del 1930, el Cònsol General de França a Barcelona escriu al Prefecte dels Pirineus Orientals per informar-lo dels resultats de la recerca que va endegar a la seva demanda sobre la Societat Andorrana de Barcelona. Té el domicili social al carrer Fernandina, número 20, a la primera planta, i va ser creada fa dos o tres anys. Té el caràcter d’una Amical, una societat recreativa, i la dirigeixen els germans Tarrago, empleats rasos a més de ser separatistes de poca envergadura.
La Societat publica un butlletí, del qual han aparegut fins a la data tres o quatre exemplars, que conté alguns articles de caràcter més aviat polític. Cal remarcar que la Societat no està en contacte amb les autoritats andorranes amigues de l’Amicale de Besiers.
Segons el cònsol francès a Barcelona, fa dos anys, un individu de nom desconegut, que deia ser ciutadà suís i secretari de la Societat de Nacions, va venir a Barcelona per intentar suscitar un moviment d’opinió a favor de la separació política completa d’Andorra. Va organitzar una reunió que va tenir poc èxit tenint en compte que, d’un centenar d’andorrans residents a Barcelona, va reunir a penes deu persones. Pel que sembla va proposar un programa d’acció. En un discurs va proclamar que Andorra havia d’abandonar la seva antiquada constitució i convertir-se en una nació veritablement independent. Pel que era d’esperar, no va tenir èxit i no es va prendre cap decisió.
La recerca del diplomàtic francès no aporta cap més informació, sinó que explica que res en particular ha marcat l’activitat de la Societat des de llavors. El sistema actual d’Andorra sembla ser considerat pels andorrans de Barcelona com el millor per al seu país. Perquè el prefecte pugui estar més al corrent, se li envien els butlletins actuals de la Societat.