La creació de la comissió especial de vigilància i prevenció del risc per a l’estabilitat financera es va aprovar durant la sessió d’ahir del Consell General amb els vots dels demòcrates i liberals, mentre que l’oposició es va abstenir. El president del grup parlamentari liberal, Josep Pintat, va ser l’encarregat de presentar la proposta, que ha estat impulsada pel seu grup. Pintat va afirmar que del que es tracta és d’equiparar el sistema financer andorrà al dels països veïns i tenir una visió global sobre la “problemàtica” del sector financer. El polític lauredià va reiterar que s’han de buscar mesures micro i macroprudencials perquè situacions com la que actualment viu BPA no es tornin a repetir en el futur i va dir que s’ha d’explorar la possibilitat que les entitats bancàries del país puguin accedir al finançament del Banc Central Europeu, davant la inexistència a Andorra d’un banc central. Així mateix, va indicar que s’ha de mirar també de comptar amb el suport d’organismes internacionals com el Fons Monetari Internacional (FMI).
Per la seva banda, el president del grup parlamentari demòcrata, Ladislau Baró, va explicar, en aquesta mateixa línia, que a més de veure el que ha passat en el cas de BPA s’han de detectar també possibles “mancances” i proposar solucions, amb l’objectiu no només de mantenir la credibilitat de la plaça financera andorrana. A més, segons Baró es tracta en última instància d’analitzar la sostenibilitat financera de l’Estat. El president del grup parlamentari mixt, Pere López, va lamentar que aquesta iniciativa arribi tan tard, en concret quan ja han passat tres mesos des que va esclatar la crisi. López va recriminar també al Govern que hagi tallat la comunicació amb els grups parlamentaris en aquest tema i es va queixar de nou de la falta de transparència. Tot i així, el líder socialdemòcrata va manifestar que participaran “activament” en la comissió. Pel seu costat, el conseller de Socialdemocràcia i Progrés (SDP) Víctor Naudi va insistir que el que calia era la constitució d’una comissió d’enquesta per veure el que ha succeït i el que ha fallat i depurar responsabilitats. Per acabar el debat sobre aquest punt, Baró va dir que continua el diàleg amb els grups de l’oposició i va dir que “transparència sí, però amb prudència”.
L’afer BPA va centrar bona part de la sessió. El cap de Govern, Antoni Martí,  va dir que entre el dia 4, quan van ser avisats que hi hauria una nota del FinCEN sobre BPA, i el 10 de març, data en què es va fer efectiva, van parlar amb autoritats properes a aquest organisme per intentar aturar-la. “Es va intentar i no vam tenir èxit perquè ens van dir que la decisió ja estava presa”, va afirmar. Entre el 4 i el 10 de març, per tant, “poca cosa podíem fer”. El màxim responsable de l’executiu va admetre també que no havia informat els grups parlamentaris de l’avís del dia 4, però sí que els va dir que havia anat a veure els coprínceps per informar-los. El ministre d’Afers Exteriors, Gilbert Saboya, va explicar que l’avís es va fer el dia 4 a través seu i que de manera immediata es va comunicar que hi hauria la nota a l’INAF, la Uifand i la fiscalia. Saboya va defensar també tota la feina legislativa i la dotació de mitjans que s’han fet en els darrers anys arran de la pregunta sobre la nota verbal dels Estats Units, tot i que López va mostrar la seva preocupació davant les constatacions de mancances per part de les autoritats americanes.
A l’últim, el ministre de Finances, Jordi Cinca, va posar en relleu que l’informe global de PwC no estarà finalitzat fins a mitjans d’agost, motiu pel qual les operacions no es podrien normalitzar abans d’aquesta data encara que la resolució de l’AREB arribi en breu.

Camp anuncia que dimarts hi haurà de nou dades de visitants

El ministre de Turisme, Francesc Camp, va anunciar ahir que la propera setmana, concretament dimarts, es faran de nou públiques les xifres sobre el volum de visitants després de cinc mesos sense que se n’hagi ofert cap des del departament d’Estadística. Camp va justificar aquesta aturada a l’hora de facilitar dades en el fet que s’estan introduint millores en la metodologia per calcular millor aquest indicador. En concret, va esmentar que l’objectiu és tenir més detall del tipus de vehicles que entren al país, dels autobusos i de les persones que vénen en vehicles de lloguer des d’Espanya. D’aquesta manera, Camp va afirmar que a partir de l’any vinent ja es disposarà d’un servei molt més estable i fiable i, segons va dir, hi haurà dades cada mes.
El conseller d’SDP Víctor Naudi va recordar que aquesta informació és important i necessària per al sector turístic, al mateix temps que va denunciar que una altra vegada s’incompleix “flagrantment” la llei d’estadística. El president suplent del grup mixt va reclamar també que es faci el pla d’estadística. Naudi es va interessar, a més, per si una part del sou del gerent d’An­dorra Turisme, Betim Budzaku, està en funció del nombre de visitants. La resposta del ministre va ser que “sortosament té aquest bonus”, més relacionat amb el nombre de turistes que amb el d’excursionistes. Aquest plus de salari per al personal d’Andorra Turisme és “motivador”, segons  el ministre. “No manipulem cap dada i acatem les d’Estadística”, va afirmar el ministre.

Reiteració d’un pacte d’Estat sobre la UE

Tant el president del grup parlamentari mixt, Pere López, com el cap de Govern, Antoni Martí, van coincidir en la necessitat que hi hagi un pacte d’Estat sobre l’acord d’associació amb la Unió Europea. D’aquesta manera, van destacar que cal anar tots a l’una i informar la ciutadania de manera prèvia a la celebració d’un referèndum, és a dir, “anar fent pedagogia”, tal com va manifestar Martí. El conseller liberal Carles Naudi d’Areny-Plandolit es va interessar per quin escenari de negociació beneficia Andorra i per l’impacte econòmic de l’acord d’associació. El ministre d’Afers Exteriors, Gilbert Saboya, va contestar que “estem en un escenari positiu” amb els altres dos microestats. D’altra banda, a una pregunta formulada per la consellera socialdemòcrata Rosa Gili, Martí va manifestar que els comicis no es van avançar i va reiterar que, tal com havia anunciat, es van fer quan  hi va haver la llei del complement de jubilació, el pressupost i la signatura del CDI amb Espanya.

Ferrer, a favor d’apujar el salari mínim un 6% en 4 anys

La ministra de Salut, Afers Socials i Ocupació, Rosa Ferrer, es va mostrar ahir partidària d’anar incrementant de manera progressiva el salari mínim, a raó d’un 1,5% cada any fins a arribar al 6%. Ho va dir en relació a la pregunta formulada per la consellera d’SDP Sílvia Bonet després de conèixer l’informe d’enguany de Càritas sobre la pobresa al país. D’aquesta manera, el sou mínim se situaria en 1.021 euros, uns 59 més que ara (962). Aquest és un compromís que, segons Ferrer, els demòcrates pensen complir com més aviat millor començant si és possible aplicant l’any vinent el primer increment. La ministra va revelar també que l’any passat es van comptabilitzar 1.462 expedients d’ajudes, un 4% més que l’any anterior, i  655 van requerir l’atorgament d’una prestació social, un 15% més que el 2013. Ferrer es va mostrar també oberta a debatre la possibilitat que hi hagi una tretzena paga per als treballadors quan la situació econòmica sigui més positiva que actualment.