La sessió de control al Govern que ahir va celebrar el Consell no va servir per aclarir el calendari de resolució de BPA. El cap de Govern, Antoni Martí,  es va escudar en la independència de l’AREB per no oferir cap novetat, tot i que va dir que voldria que aquest procés anés “al més de pressa possible”.  Responent a una pregunta del president del grup mixt, Pere López, Martí va explicar que serà l’AREB, que el 4 de novembre compareixerà davant de la comissió de vigilància, qui donarà més informació respecte d’això. “Ho sabrem conjuntament”, va afirmar Martí davant la insistència de López sobre la data de la resolució. El cap de l’executiu va reiterar que el més important és que hi hagi “una solució amb garantia”. “Si cal esperar al febrer s’esperarà”, va dir.  
Martí va negar també  que hi hagi “cap interferència” en l’AREB i va voler deixar clar que “insinuar que el Govern té interès per endarrerir el procés”, fins després de les eleccions comunals “és extremament poc correcte”. “M’agradaria que fos demà”, va afegir. López, per la seva banda, li va recordar que creix la “inquietud” entre la ciutadania per l’allargament dels terminis i li va recriminar una “obsessió per bloquejar la informació” referent a aquesta qüestió.  El conseller del PS es va queixar de nou per no haver rebut la informació sobre el contracte de PwC i Martí li va respondre que si envia directament la demanda a l’INAF “la tindrà” perquè no és informació confidencial. 
En relació a aquest mateix afer, el ministre de Finances, Jordi Cinca, va explicar ahir que al Govern no li consta que les entitats bancàries hagin endurit els criteris perquè les empreses puguin obrir comptes arran de la crisi de BPA. Segons el ministre, l’únic que estan fent els bancs és aplicar els controls necessaris per evitar el blanqueig de diners. “Cada banc té els seus filtres”, va afirmar. Una prova que no hi hauria afectació és que de les 1.549 inversions autoritzades, amb dades del segon trimestre, el 70% s’han pogut tirar endavant, i per tant, disposen de cobertura bancària.  “Difícilment el Govern ha de fer res més enllà d’exigir a les entitats bancàries que facin complir la llei” en relació al blanqueig de capitals, va afegir el ministre. Les explicacions de Cinca obeïen a la pregunta plantejada per la consellera liberal Judith Pallarés, que va dir que havia tingut coneixement, a través d’advocats i de la CEA,  d’entre 10 i 17 casos d’empreses que es volien instal·lar al país i han estat afectades per aquest problema. En alguns casos límit, fins i tot, les entitats bancàries van tractar “de delinqüents” els sol·licitants del compte i fins i tot “els van fer fora” del banc, segons la parlamentària massanenca. 
En resposta a una pregunta del conseller liberal Carles Naudi d’Areny-Plandolit, Cinca va informar que el 31 de maig el valor dels actius i passius del banc era de 1.588 milions d’euros. Naudi es va interessar per si “algú haurà de perdre diners”, en vista que els fons propis estan en negatiu, però el ministre creu que “és realista pensar que els clients no perdran els diners”. Igualment, Cinca es va mostrar segur que la demanda dels accionistes majoritaris en què es reclamen 365 milions per danys no prosperarà.

LdA demana control en la despesa de personal del SAAS i el PS, un simulador de les pensions

El conseller liberal Jordi Gallardo va posar de nou en relleu ahir la preocupació del seu grup per la despesa de personal del SAAS. Gallardo va manifestar que hi ha la “sospita” que hi ha un “descontrol en la política salarial, molt generosa per a alguns i restrictiva per a uns altres”, raó per la qual va exigir “rigor i cura” en aquest àmbit. “El problema és com es gestiona el SAAS”, va dir. En aquest sentit, va preguntar si és cert que un responsable d’una especialitat cobra al voltant de 18.000 euros mensuals. El ministre de Finances, Jordi Cinca, en absència de la titular de Salut, Rosa Ferrer, va indicar que els costos no fixos de l’organisme durant el 2015 destinats a aquest capítol ascendeixen a uns 2,75 milions d’euros. Cinca es va mostrar d’acord que cal controlar la despesa sanitària i, en relació al sou del metge al qual es va fer referència, va dir que “em preocuparia molt que fos així”, ja que suposaria el cobrament d’uns complements superiors al salari. 
En l’àmbit sanitari, el conseller del PS Gerard Alís va reclamar més facilitats per als afiliats a la CASS per accedir a simulacions per conèixer la pensió de jubilació que els pertocarà. Alís va recordar que no hi ha hagut “cap explicació ni pedagogia” sobre la nova llei de la CASS i que l’únic que s’ha vist són “retallades”. El ministre Cinca li va respondre que és una qüestió “complexa” perquè els demandants poden tenir unes expectatives que després no es compliran, però es va comprometre a comunicar aquest neguit a la CASS.

L’emissió d’euros es tancarà amb 2,5 milions de beneficis

Els beneficis obtinguts pel Govern per la primera emissió d’euros andorrans són d’uns 2,5 milions d’euros. La despesa més important, d’uns 855.000 euros, és la destinada a l’encunyament de les monedes, mentre que els ingressos han estat fins ara de 2,3 milions, fet que dóna uns guanys d’1,4 milions. 
A aquesta quantitat s’hi haurà d’afegir, però, un altre milió més per les entrades que s’obtinguin per la resta de monedes que encara no han sortit al mercat, sets que queden per comercialitzar i la moneda commemorativa. El parlamentari liberal Ferran Costa va preguntar per aquesta qüestió i també pel “decalatge” que s’observa entre el que s’havia pressupostat com a despesa, uns 143.000 euros, i la que finalment hi ha hagut. El ministre de Finances, Jordi Cinca, va manifestar, però, que no hi ha hagut cap desviació en relació a la previsió que s’havia fet, sinó que la diferència entre totes dues xifres obeeix a qüestions tècniques d’elaboració del pressupost, que en el proper seran diferents. 

El Govern diu que no pot apujar de cop el sou mínim

El Govern considera que no és possible anar més ràpid en l’increment del salari mínim. En aquest sentit, el ministre de Justícia i Interior, Xavier Espot, va dir que s’anirà resolent l’actual incompliment de la Carta Social Europea, però serà progressivament en quatre anys, a raó d’una pujada anual de l’1,5%. El conseller socialdemòcrata Pere López va explicar que aquest és un dret que tenen les persones i que, per tant, se’ls ha de donar. Espot va indicar que només pel que fa a les pensions no contributives l’impacte en els comptes públics seria de 400.000 euros. “El 0,25% del que costa una rotonda”, li va recordar López.