La decisió del Regne Unit d’abandonar la Unió Europea i el seu efecte sobre els principals mercats comportarà que el Fons de Reserva de Jubilació (FRJ) tanqui el segon trimestre de l’any a un nivell de rendibilitat inferior a la registrada el primer trimestre, quan es perdia un 1,10%, segons les dades del primer trimestre de l’any, fetes públiques ahir pel president de la comissió gestora del Fons de Reserva de Jubilació, Josep Delgado.
I és que malgrat el comportament a la baixa de les borses, que ha influït negativament en la rendibilitat del fons, a finals de maig l’FRJ havia recuperat i acumulava només una rendibilitat negativa del 0,13%, xifra que es mantenia el 23 de juny. Amb la consumació del Brexit, i en el “pitjor moment”, segons va precisar Delgado, la rendibilitat va caure fins al -2,1%, un descens lluny del registrat, per exemple, per l’Euro Stoxx, que va ser del 10%, fet que per Delgado suposa que l’FRJ “va superar el Brexit amb nota”. I és que amb el primer rebrot a l’alça dels parquets el Fons de Reserva de Jubilació va recuperar la meitat del que s’havia perdut amb la decisió del Regne Unit.
Sigui com sigui, Delgado, que va atribuir el poc impacte doncs del Brexit a la diversificació i a la prudència de les inversions de l’FRJ, va fer una crida a la prudència i va insistir que “una visió puntual no ens ha de preocupar” ja que l’objectiu de la gestió del fons és a llarg termini, i sempre mirant d’obtenir una rendibilitat anual superior a l’IPC.
En aquest sentit, i sempre seguint aquesta referència de la inflació, Delgado va insistir que “no sempre rendibilitats negatives han de ser dolentes si van acompanyades d’una inflació inferior, ja que es guanya poder adquisitiu”, de la mateixa manera que, a la inversa, “una rendibilitat positiva però amb un IPC superior tampoc seria tan bo”.
Pel que fa a l’informe del primer trimestre, el Fons de Reserva de Jubilació disposava d’un patrimoni de 1.088,5 milions, el 60,7% (660,4 milions) dels quals invertits en renda fixa, mentre un 21,7% (235,8 milions) estava invertit en renda variable. De la resta, 150,1 milions d’euros (13,8%) eren actius monetaris i el 2,2% (23,6 milions) estaven invertits en altres actius financers, mentre que l’1,7% restant (18,6 milions) correspon al valor dels edificis.
Quant a la possibilitat de modificar el mandat d’inversió que es dóna als gestors dels fons, davant l’alta volatilitat de la borsa i la cada vegada menor rendibilitat que ofereixen els bons de deute públic o corporatiu, Delgado va explicar que la voluntat és portar una reflexió en aquest sentit al consell d’administració abans de final d’any.


Les despeses de la branca general pugen un 4% durant el primer trimestre de l’any

Les despeses sanitàries de la Caixa Andorrana de Seguretat Social (CASS) s’han incrementat un 4% el primer trimestre de l’any i arriben a 21 milions d’euros, segons les dades fetes públiques ahir pel president del consell d’administració de la CASS, Jean Michel Rascagneres. En canvi, pel que fa als ingressos per cotitzacions d’assalariats i autònoms (23,5 milions) hi ha hagut una davallada del 15,74%, un fet “puntual” per Rascagneres, que va recordar que el 2015 la cotització a aquesta branca era d’un 10% i el 2016, pels canvis legislatius, ha estat del 8%. El mateix cas però a la inversa s’ha registrat en la branca de jubilació, en què els ingressos s’han incrementat un 20,5% respecte de l’any passat, quan es cotitzava dos punts menys. Quant a les despeses de la branca de jubilació, han crescut un 4,9% aquest primer trimestre del 2016.
D’altra banda, Rascagneres va recordar que amb el conveni per evitar la doble imposició entre Espanya i Andorra la retenció del 8% de la pensió que l’Estat espanyol fa als seus pensionistes residents a Andorra ja no s’ha d’aplicar. Perquè això sigui possible, els pensionistes han de fer arribar a la Seguretat Social espanyola un certificat de residència fiscal a Andorra, que emet el departament de Tributs i Fronteres. Per facilitar els tràmits, el certificat es podrà lliurar a la CASS, que serà qui farà la tramesa corresponent a l’Institut Nacional de la Seguretat Social espanyol.
Així mateix, el consell d’administració de la CASS va acordar la contractació del doctor Ignasi Arbuça com a nou director de prestacions, un càrrec “important per a la CASS”, segons va assegurar Rascagneres, i més en un moment que s’està negociant la cartera de serveis. En aquest sentit, el president del consell d’administració de la CASS va destacar “la doble vessant de metge i economista” d’Arbuça, que ha estat director mèdic i de qualitat en diferents hospitals a Catalunya.