Més pacients i més greus. Aquest és el balanç que fa la cap del servei d’Urgències del SAAS, Ivette Ruiz, de l’activitat que han tingut de l’1 de desembre del 2023 al 7 d’abril del 2024. N’han visitat 18.800 en poc més de 4 mesos, “160 pacients més que l’any passat, amb l’afegit que més de la meitat, un 67%, han sigut més greus”, exposa Ruiz.

Que durant la  temporada d’hivern “veiem molts més pacients”, pel turisme, és normal, però per a la cap d’Urgències el matís que dibuixa la tendència ve donat no tant pel creixement, sinó perquè “més de la meitat tenen un nivell de triatge més elevat”. Dit d’una altra manera, “aquests pacients que es veuen, la majoria, els que són més d’aquí, són gent cada cop més gran, amb la patologia  més complexa”.

6% de derivació inversa
Un dels procediments que ha ajudat a descongestionar una mica Urgències ha estat la derivació inversa, que es va posar en marxa a mitjans de novembre. En aquest sentit, Ruiz diu que de mitjana el 6% dels pacients que arriben a Urgències es deriven al metge referent o al servei de permanències mèdiques. En concret, se n’han derivat 893, xifra que Ruiz qualifica d’“òptima, de moment”, perquè és “una cosa voluntària del pacient”. 

En aquesta línia, la cap d’Urgències valora positivament tant l’acollida dels metges referents, que “en principi estan responent bé a aquesta derivació inversa”, com dels pacients. Tot i així matisa: “Pocs metges de capçalera no accepten les derivacions inverses. La col·laboració està sent bona i n’estem satisfets, tot i que els números podrien millorar”.

En relació amb això, la mateixa doctora es pregunta si es podrien derivar més pacients. Creu que sí, perquè “l’únic requisit que es demana és que els pacients de nivells 4 o 5 de baixa complexitat, siguin atesos pel metge referent perquè són casos que podrien ser atesos a la consulta”. Amb tot, reconeix que hi ha pacients que un cop estan al servei prefereixen que se’ls visiti i no ser derivats. A la vegada, però, reconeix que tots els nivells 4 o 5 no es poden derivar, perquè depèn de la complexitat. “Hi ha coses que sí o sí, per molt que no siguin urgents, s’han d’atendre al servei d’Urgències, com poden ser ferides, contusions, sospites de fractura...” I és que no són coses que facin témer per la vida del pacient, però que no es poden fer en un altre dispositiu, com seria el metge referent.

El SUM separat del tot
L’altre procediment que ha millorat la dinàmica del servei d’Urgències i es va implantar coincidint amb la temporada d’hivern ha estat la separació total  del SUM i Urgències. Si bé el primer mes es va fer de manera parcial i “només estava independent durant el dia”, des de l’inici d’aquest 2024 l’equip ja està totalment separat del servei. 

Això vol dir que l’equip del SUM, format per un metge, un infermer i un tècnic auxiliar d’infermeria “només es dedica a l’actuació extrahospitalària, sense tenir res a veure amb la plantilla del dia a dia de les guàrdies. És a dir, no fan assistència a les urgències”, puntualitza Ruiz.

Menys temps d’estada
Segons Ruiz, hi ha dues mesures clau que “ens han servit per descongestionar les Urgències” després que el servei estigués a l’ull de l’huracà a finals de la legislatura passada. 

La de la derivació inversa, tal com s’ha dit, “perquè en els nivells de baixa complexitat hi ha un 6% dels pacients que s’ha pogut derivar al metge de capçalera”. I l’altra, la de la separació del SUM, perquè quan l’equip ha de sortir a fer un servei “no es queden els pacients pendents de ser atesos. No ens baixa el nombre de metges que treballen al servei”.

Així doncs, la doctora Ruiz remarca que “encara que la intensitat de la feina ha augmentat, els temps d’estada a Urgències han disminuït gràcies a dos procediments que permeten tenir tots els efectius treballant al servei d’Urgències sense que hagin de sortir al carrer i derivar pacients fora”.

100 minuts de mitjana, temps d’espera dels usuaris
El temps d’espera al servei d’Urgències és de 100 minuts de mitjana “més o menys”, assegura la doctora Ivette Ruiz. El temps inclou des que l’usuari entra per fer el triatge fins que surt amb l’informe. En aquest sentit, Ruiz posa en relleu que cal tenir en compte que són diversos els processos que es porten a terme durant aquesta hora i mitja. Al del triatge, per exemple, s’hi ha d’afegir el de la visita mèdica i el de les proves complementàries. Llavors cal esperar el resultat de les mateixes per tornar a cridar el pacient, comentar com han anat i fer l’informe. Si el pacient accepta la derivació inversa s’està “un minut”, comenta Ruiz.