A qui pertany el castell de Peramola i, per tant, qui n’és el responsable? La qüestió és una patata calenta des de fa anys i panys per al consistori peramolí, una diguem-ne incògnita que l’actual alcalde, Joan Puig Bellido, considera, amb cert optimisme, que comença a aclarir-se. El batlle situa aquesta expectativa en una sentència judicial dictada pel jutjat de Solsona que apunta a Josep Roca Sala i José Baró Porres com a titulars de la propietat “acreditada” del bé. El problema és que la sentència no és ni molt menys definitiva, sinó que va ser recorreguda davant l’Audiència Provincial de Lleida. 
La sentència va respondre a la demanda presentada per dos veïns de la localitat arran dels desperfectes que van patir tant el seu vehicle com l’edifici que habiten, quan la teulada del castell es va desprendre “a causa del mal estat” en què es troba “i la manca de manteniment”, segons reconeixia la decisió dictada per la jutgessa. Imposava, per tant, l’obligació als dos propietaris assenyalats -als que condemnava en rebel·lia-, de fer-se càrrec de la indemnització pels danys, una quantitat que superava els 33.500 euros (uns 24.000 per reparar la finca afectada i més de 7.000 pel que fa al vehicle, als que se sumen les costes del procediment i els interessos).
No obstant, els dos condemnats -i això ho recorda el regidor de Compromís, Toni Mas, que ha fet del castell un dels cavalls de batalla- “teòricament havien cedit el seu dret de propietat a l’Ajuntament el 30 de setembre de 2009”. Recorda que segons la sentència l’ensulsiada es va produir per manca de manteniment i, en aquest sentit, destaca que “l’ajuntament tenia possessió de la finca des d’abans de 2009, sent per tant un dels possibles responsables d’aquesta falta de manteniment”, encara que no sigui una opinió recollida per la sentència.
En el procediment, perquè no falti cap detall, també va sortir a la palestra que una de les persones contra les quals s’havia adreçat inicialment la demanda per danys havia “fingit” tenir part de la titularitat de l’immoble, pretensió de la qual més tard es faria enrere.
El contenciós sobre la titularitat del castell o, millor dit, sobre aquesta part del castell (l’altra, recordem-ho, és la que allotja el casino i, ara, el nou centre d’escalada) és un problema de llarg recorregut. L’immoble, recorda el regidor de Compromís, Toni Mas, va quedar en desús pràcticament des de després d’acabada la guerra civil. Abans havia servit com a centre per als militants d’esquerres del poble. Després havia estat ocasionalment utilitzada com magatzem, però sense que en tot aquestes dècades s’hi hagin fet (a penes) intervencions per a la seva conservació. 
Actualment és un “embolic fenomenal”, destaca l’edil de Compromís, amb interessos creuats i que “té en els jutjats de Solsona el seu escenari”. i intentar treure’n l’entrellat és realment difícil, admet, “tot i que sembla haver-hi una certa bona voluntat per resoldre-ho tot, perquè ja fa massa anys que dura”. 
El castell, recordem-ho, compta amb la declaració de Bé Cultural d’Interès Nacional (BCIN).