Després de la tretzena edició del Femap no m’hauria de sorprendre, però encara em sorprèn que els organitzadors siguin capaços de redescobrir esglésies com ara la de Sant Pere, a Bellestar per acollir-hi vetllades de música. Si bé l’any passat el municipi de Montferrer-Castellbò es va decantar per l’església de Santa Maria, a Vilamitjana. Tampoc m’hauria de  sorprendre que,  en un municipi tan extens i amb tant de patrimoni com el que ens ocupa al festival no li  calgués repetir ubicació durant una bona pila d’anys. 

Tampoc m’hauria de sorprendre, i encara em sorprèn,  anar a escoltar un conjunt format exclusivament per dones, com ara el Thaleia Ensemble.  I no només això. No fa gaires anys un gran nombre d’especialistes en música antiga s’haurien trobat amb dificultats per enumerar uns quants noms de compositores. Per contra, el programa que ens va presentar diumenge al vespre, sota el nom Donne del Sesicento, n’aplegava nou. Un programa que va dividir el concert en una primera part dedicada a la música profana i una segona que parava més esment en la música de chiesa,  o religiosa. La tria de les obres porta a pensar que cal agrair a les formacions que acudeixen a la crida del Festival, que demostren any rere any que el món de la música antiga és prou profund i inabastable com per oferir any rere any als espectadors la possibilitat d’anar descobrint nous compositors i compositores i, de la seva mà, noves obres, noves músiques.  

“Jo hi era aquell dia”
En entrar a l’església, sota l’atenta mirada de Sant Pere, vaig poder observar com els instruments reposaven en cadires i fins i tot en l’altar. No m’hauria de sorprendre, i encara em sorprèn, que tal com va explicar la portaveu de la formació Angela Lobato del Castillo, els calgués una estona d’ambientació prèvia al lloc on poc després serien tocats. Per aquest motiu ens va demanar una mica de comprensió al respectable, per poder afinar els instruments en consonància amb l’indret on ens trobàvem.

I tampoc m’hauria de sorprendre, i encara em sorprèn, que alguns dels concerts del Femap siguin gravats per després ser emesos per la ràdio. En aquesta ocasió per Radio Nacional d’Espanya i CatMúsica. No puc conèixer si, aquesta fita es produirà un dia d’hivern, o una nit plujosa de tardor, ni tan sols si podré escoltar mai aquesta gravació. El cas és que no m’importaria tornar a escoltar les Thaleia per poder recordar peces com les danses anomenades Correnti, de Marieta Priuli o els motets Cari Musicis, de Bianca Maria Meda. En tot cas, si es dona la  sort de ser a l'altre costat el dia que això passi, el  primer que em passarà pel cap serà "jo  era allà, a Bellestar, aquell dia".