Territori molt freqüentat pels amants de l’escalada que baixen des d’Andorra, el roc peramolí de Rumbau allotja unes fragilíssimes pintures rupestres –edat del Bronze– descobertes a la dècada dels seixanta i declarades patrimoni de la humanitat per la Unesco el 1998. Fa dos estius, un foc de considerables dimensions que s’estenia per la zona, tot i atansar-se perillosament al conjunt prehistòric, el va deixar sa i estalvi. En part si més no, gràcies a la tanca de protecció, que va ajudar a contenir les flames. Però l’ensurt hi és. O l’advertència. O el per si de cas. Per això, i perquè els agents rurals van denunciar l’existència d’un vàter improvisat davant mateix de la baumeta on hi ha les pintures i, sembla ser, algun tipus de pista d’accés oberta sense permís, el departament de Patrimoni de la Generalitat va propiciar una reunió amb l’Ajuntament de Peramola. Amb l’alcalde, Joan Puig Bellido, i el representant de l’oposició, Toni Mas, de Compromís.
A banda d’eliminar l’improvisat depositari d’excrements dels encontorns d’un bé protegit per la Unesco, una altra de les necessitats que es van posar sobre la taula va ser  substituir la tanca de protecció, que al seu moment va tenir un cost de 80.000 euros, perquè amb el pas del temps, l’actuació com a tallafocs i presumiblement certes accions dels escaladors, ha quedat malmesa.
I per aquí comença a destapar-se el debat, o la polèmica si així ho preferim, que la reunió sembla haver aixecat: en la convivència entre el bé prehistòric i l’activitat de l’escalada, un dels principals atractius turístics de la localitat alturguellenca, fins i tot s’està construint un centre d’escalada al poble per reforçar el lligam del municipi amb una pràctica que porta cada any un nodrit grup d’escaladors de primer nivell d’arreu. Però el parer de Cultura és que les vies d’escalada que estan més a prop del jaciment, a cinc metres a banda i banda, s’haurien de desinstal·lar per millorar la protecció del bé. Cert és que els esportistes són gent molt curosa i respectuosa, però tota precaució és poca, coincideixen els tècnics, amb un bé excepcional, especialment per aquestes contrades.  De pintures rupestres a prop només se n’han trobat als Abrics de la Vall de l’Ingla, a Bellver de Cerdanya (al marge de la presumpció d’un altre conjunt en una balma del Baridà). Que es fessin malbé seria “com cremar incunables”, considera algú que té un peu a banda i banda, com a aficionat a l’escalada i arqueòleg professional.
Des de l’Ajuntament donen per bo el plantejament de Patrimoni, “perquè també nosaltres volem prioritzar les pintures per sobre de l’escalada”, apunta Puig Bellido.
La veu discordant és Mas, que fa un toc d’alerta pel que fa a l’eliminació de les vies d’escalada a banda i banda, tot recordant que es tracta “d’iniciatives populars”. Són els mateixos escaladors –Peramola, o Oliana com ells en diuen, actua com un ham per a molts escaladors de primeríssima fila, com Chris Sharma– els qui s’encarreguen de dotar de l’equipament necessari les vies. Van ser ells també els que van renovar i rehabilitar tota la zona després de l’incendi, a les seves expenses. Això és el que posa damunt de la taula el regidor de Compromís, que es pregunta si el departament de Cultura de la Generalitat no actua mogut per un “excés de zel” incitat pels agents rurals.