No hi ha hagut sorpresa i el Consell General ha aprovat aquesta tarda per majoria el crèdit extraordinari per sufragar els 2,3 milions que li toquen al Govern en l’adquisició de la Cooperativa Andorrana de Tabacs, aka Catsa. Ja saben: l’operació a quatre mans –les altres dues son les del Comú– per la qual les dues administracions es van comprometre a finals de març a comprar la seu històrica de l’antiga tabaquera a Sant Julià i ubicar-hi un “projecte d’interès nacional” –aquest va ser el mantra– que de seguida es va anar concretant en seu del futur parc tecnològic.

De seguida en tornem a parlar. Tornem a la sessió d'avui, en què tots els grups palramentaris van votar a favor del crèdit.... excepte Andorra Endavant, que s’hi ha abstingut. El motiu? “En política convé tenir les coses clares, i en aquest cas ho tenim una mica espès. Des que formo part del Consell Generalque sento parlar de la casa Parramon de la Massdana. Penso que abans de comprar més edificis caldria mirar el que tenim per millorar-ho. Per aquesta manca de claredat no votarem a favor d’aquest projecte i ens hi abstindrem”, ha argumentat la presidenta del grup palamentari, Carine Montaner.

És clar que els seus vots no eren decisius ni comprometien l’operació, i així sempre és més fàcil marcar territori. En qualsevol cas, el Govenr ja té els 2.281.355,14 euros que necessitava, la meitat del pru final acordat amb la propietat, perquè l’altra meitat, ja saben, l’abonarà el Comú de Sant Julià. El preu final es repartirà en quatre excercicis, i al primer li correspon una quantitat de 619.500 euros que han sortit de dos projectes: la rehabiltació del santuati de Meritxell (94.500 euros) i l’adquisició d’habitatge social (525.000). Immediatament després de concretar la procedència d’aquests diners, la ministra de Cultura, Mònica Bonell, ha deixat clar que “això no implica la renúncia a cap d’aquests projectes, però la finestra d’oportunitat per tancar l’acord feia impossible ajornar l’operació fins al 2026”.

En aquest punt ministra ha al·ludit només a un “projecte estratègic d’interès nacional”. Bonell no ha parlat del parc tecnològic, a diferència de la portaveu del grup parlamentari del PS, Susanna Vela, i de la de Concòrdia, Maria Àngels Aché, que ho ha expressat de manera claríssima: “El Comú cedeix al Govern l’ús de la seva meitat de l’edifici amb la finalitat d’ubicar-hi un parc tecnològic d’interès nacional”. El cas, i potser el lector ho ignora, és que el parc tecnològic va ser clau perquè la ministra Conxita Marsol, una de les inicialment més reticents a comprar Catsa, canviés la seva postura i passés a donar-li suport entusiasta. Tant, que l’endemà mateix de transcendir l’acord entre el Govern i el Comú va beneir l’operació i va augurar que el parc tecnològic seria una realitat “ben aviat”. Això era el 20 de març. Divendres passat ja no ho veia tan clar. Com a mínim, que hagués d’anar a Catsa. Va ser en la clausura del CIM Digital: el hub tecnològic, va dir aleshores, hauria d’anar a les parròquies centrals. Als parlaments d'avui no ha semblat que Aché i Vela estiguessin al cas del canvi d’opinió de l’Executiu, i cal remarcar que la mateixa Bonell ha mesurat curosament les seves paraules i en cap moment s'ha referit al parc tecnològic.

La decisió, després de Pasqua.