Li havíem perdut musicalment la pista des que el 2017 va desfilar per l’Auditori Nacional amb Original Sato, el retorn al terreny conegut del rock després d’aquella rara incursió crooner que el líder històric de V Columna s’havia permès uns anys abans a Manual de supervivencia. Doncs ni estava mort ni estava de parranda: Micó s’ha reinventat com a novel·lista amb El último blues (Universo de Letras), des d’avui mateix a les llibreries. Sembla un salt mortal amb tirabuixó i rosca però en realitat Micó no fa res de gaire diferent al que ja havia fet amb les seves cançons: explicar el seu món. I no és casualitat que a El último blues ho faci a través del Llibert, músic que ha conegut un èxit estratosfèric –el llibre arrenca en plena gira llatinoamericana: ha desfilat per Santa Fe, Mendoza, San Juan, Córdoba i Buenos Aires– que corre paral·lel al fracàs de les seves relacions sentimentals. De fet, dels deu capítols de la novel·la, nou porten per títol el nom d’una de les seves ex: Alicia, Clara, Olena, Lucía, Zoe, Martina, Ingrid i Naia. Advertència preliminar: qualsevol semblança amb la realitat és pura coincidència. O no.
