Hi havia una fàbrica de xocolata al passeig Joan Brudieu. L’antiga fonda Glorieta, camí a Castellciutat, que en l’origen havia estat una bòbila, encara perviu, però la seva fesomia ha canviat. Als jugadors dels equips de futbol de casa calia recordar-los amb noms i cognoms per acompanyar perfectament totes les cares. Racons i persones que configuraven la Seu d’Urgell en aquell canvi del segle XIX a la contemporaneïtat desfilen per La Seu desconeguda, volum confegit a partir de les fotografies que la retraten, però sobretot, d’una recerca a consciència, puntualitza l’autor, Climent Miró, que demà el presentarà a la Immaculada (20 hores), acompanyat per Lluís Obiols, que n’ha estat el prologuista.  Edita Efadós i el segell mateix n’ha estat l’impulsor, una mena de coda a L’abans de la Seu d’Urgell, que en aquell cas feia un recorregut també fotogràfic per la ciutat de quasi un segle, entre 1879 i 1974, també amb autoria de Miró. 
És un llibre “per fruir a casa”, defensa Miró. Per posar-se’l a la falda i anar resseguint amb el dit llocs i cares. En companyia, millor, per contrastar records. Però és també un llibre del qual poden gaudir nouvinguts i visitants, és a dir, qui no sigui de-la-Seu-de-tota-la-vida.  “Sí, perquè fins i tot per a un turista pot ser un complement ideal a una guia, per exemple, per anar contrastant com és la ciutat ara i com era abans”, proposa l’autor. No ha canviat tant. O només parcialment. “En tot el que expliquem hi ha molta recerca al darrere, no ens hem tret res de la butxaca”, puntualitza l’autor d’aquest recorregut en imatges que va des de la catedral fins a Canonges, camina pel Carrer Major i el passeig, ressegueix les cantonades de l’Eixample i enfila cap a Castellciutat, per acabar fent una ulladeta als afores. Esdeveniments socials, festes, actes litúrgics i institucionals, la fins fa unes dècades molt nodrida presència dels militars... tot allò que configura la vida d’una ciutat dinàmica té el seu lloc en aquestes pàgines. 
Depara sorpreses? “Jo diria que no, cap; però sí que cada fotografia diu alguna cosa, té un missatge”, considera Miró. Tot i que aquest missatge “segurament no serà el mateix per a tothom, cadascú interpretarà les imatges des del seu prisma”. 
La recopilació de les fotografies ha estat una tasca de llarg recorregut. Procedeixen de fons particulars en alguns casos. La majoria, de l’Arxiu Comarcal. 
El projecte editorial s’inscriu en aquesta línia per recuperar la història local, la memòria de l’entorn més immediat, en què estan triomfant altres iniciatives. Una de les recents, el curs que, sobre el patrimoni festiu de la ciutat, el mateix tàndem Miró-Obiols està impartint a les aules de la Uned, una mena d’epígon –“més modest”, puntualitza Miró– del curs d’extensió universitària que es va impartir mesos enrere sota la batuta, en aquell cas, de Carles Gascón. El curs sobre el calendari festiu, més específic, està recollint aquestes dates importants tant en l’àmbit litúrgic com en el civil –les celebracions de l’antic consolat, per exemple– que s’han anat perdent. No es recuperaran perquè la societat canvia, però si més no, sempre és bo fer memòria, conclou Miró. 

Arsèguel acull dissabte el Bateig de llibres,  “trobada en família” per al sector
La Seu desconeguda serà un dels llibres que portaran els seus autors a Arsèguel dissabte vinent, en el Bateig de llibres organitzat per l’Associació del Llibre del Pirineu. Una “festa de família” prèvia a la trobada grossa, la de Sant Jordi, apunta Isidre Domenjó, i que neix amb l’expectativa de convertir-se en cita fixa. A banda de Miró, hi estan convocats Jordi Nistal, que presentarà El front del Pallars i la rereguarda republicana de l’Alt Urgell; Enric Quílez, amb Cultura popular i folklore recuperat de Cerdanya; Jordi Corominas i Llorenç Planes, amb El cantó fosc del Cadí, i a la serralada dedica també Alfons Brosel el volum que hi presentarà amb Manel Figuera; Montserrat Carné i Marta Planas recalaran amb El camí de Tor; mentre que Laura Casanovas i el Taller Claror signen El Tanoca i el padrí Arraïres; i el farmacèutic i escriptor Francesc Caballero assistirà amb Reflejos y reflexiones. Serà una jornada festiva, amb tot allò que configura una trobada d’esbarjo: a les lletres s’hi afegirà la música i, per descomptat, dinar en família. 
Domenjó apunta que és una cita amb la qual l’Associació pretén descentralitzar el sector del llibre, “reforçar”, complementar l’oferta més enllà de la trobada central de la tardor, la Fira d’Organyà, i el tradicional Sant Jordi. Arsèguel els va semblar un emplaçament idoni, “amb les seves vistes al Cadí i aprofitant l’establiment recent d’una llibreria”, diu, per La Puça. 
Domenjó es congratula del múscul que, a poc a poc, es va treballant el sector editorial pirinenc. Ho testimonia sense anar més lluny l’associació mateixa, que a hores d’ara compta ja amb uns noranta socis, entre tots els actors vinculats a l’edició. “I encara podem créixer, perquè no tothom que hi és està encara a l’associació”.