A Ferran Castells -de professió, actor- aquell múscul que ens governa el va portar a confinar-se a Andorra. Així, amb el cor bategant tranquil, la ment es va posar a maquinar a bon ritme: com passaria jo aquestes jornades engabiat? És un bon moment per a la poesia, es va dir. Per llegir-la i, per què no? compartir-la. Així van néixer els Poemes per a un confinament que cada dissabte, cada dimarts i cada dijous llegeix -millor dit, interpreta- al canal de Youtube.
"Amb tota aquesta història ja saps que la nostra professió es va quedar totalment aturada", explica l'actor barceloní, rostre popular de la televisió que sorgeix de Dagoll Dagom i amb qui es vinculen els inicis d'artistes del país, com Marc Cartes o Ester Nadal. Els projectes que tenia es van aturar en sec i ell va agafar els bàrtuls per instal·lar-se al Principat, dèiem, amb la seva parella. A casa va rumiar quina aportació podria fer en aquest moment que tot el sector cultural mira de mobilitzar-se per les xarxes i la llumeta es va encendre en mirar la càmara amb trípode que l'havia acompanyat en el viatge cap aquí: per què no enregistrar unes píndoles de poesia? Una cosa així com eclèctica, improvisada, guiada per les apetències del moment, que va des de les composicions probablement menys conegudes de Gloria Fuertes -les que va escriure per adults- a Shakespeare, Bertold Brecht o un ignot Jacinto Delebre: no és un autor publicat, però sí algú bastant del grat de Castells, que el segueix per les xarxes.
Castells mostra a la càmera la seva quotidianeïtat, que reflecteix el -poc poètic, o no, qui sap?- dia a dia de pràcticament tots els nostres congèneres (a banda dels que es manifesten contra el confinament, alentats per Trump, Bolsonaro o altres ments preclares): esmorza i es dutxa, fa exercici, cuina el dinar... i a l'hora plàcida de la migdiada es dirigeix a la biblioteca de casa d'on treu un exemplar, potser a l'atzar. I llegeix. "El dia, cada dia, augmenta els meus turments / i la nit, cada nit, allarga els sofriments". Que cadascú miri si això que es va escriure al segle XVI li és vigent aquests dies. "A mi em fa l'efecte que el discurs és absolutament actual, per això he optat per recitar-lo com si parlés pel mòbil". O llegeix: "Todavía hay quien a la poesía le llama locura" (Fuertes). O el tan encertat anàlisi d'aquesta Oración Bancaria de Delebre: "El interés nuestro de cada día, perdónanos nuestras deudas, aunque nosotros persigamos a nuestros deudores".
Així, Castells va desgrenant poetes d'aquí i d'allà, en català i castellà, per fer una mica més digeribles les hores. Supera ja de llarg la vintena. I seguirà, anuncia. "Ja sé que la gent es dedica sobre tot a les sèries, però jo vull obrir una porteta a una cosa una mica diferent". I són uns breus minutets. Que realment valen la pena. Igual d'aquesta sortim millors persones i tot.