Dues patums de la història de l’art universal, una per cada decenni d’història del Centre d’Art d’Escales –CAEE per als amics–, que va obrir les portes el setembre del 2005 a l’antic cine Valira. Aquest és el sensacional menú que ha confeccionat el departament de Cultura del Comú per celebrar l’efemèride, amb una torna a mig camí entre la nostàlgia io la prospecció: un mirada retrospectiva a aquests vint anys a partir dels artistes que hi han desfilat amb vocació interactiva, perquè s’habilitarà un espai perquè escaldencs i visitants reflexionin en veu alta –és a dir, per escrit– sobre el paper que esperen que jugui el CAEE en els decennis que vindran.

De seguida pasem al tall, però deoxem primer que el conseller de Cultura, Valentí Closa, es feliciti per la trajectòria d’un equipament qu ha complert, diu, els objectius amb què va néixer: acostar la cultura a tots els públics amb exposicions de grans noms de la història de l’art, fer-ho a més de forma gratuïta, fomentar també el diàleg i la reflexió, i oferir un aparador als artistes nacionals. “Les xifres ens avalen, i només en els primers deu mesos de l’any hi han desfilat 13.500 visitants, més que en tot el 2023”. El repte és ara, diu el conseller, captar la “generació dels 15 segons”, que és el temps que és capaç de prestar atenció un natiu digital sense passar a una altra cosa: “Volem saber com viu l’experiència quasi introspectiva de desfilar per una sala d’exposicions i passar-hi tres quarts d’hora en silenci i sense pantalles”.

Tot això ho veurem a la segona de les tres exposicions de la temporada. Més avat metaexposició, perquè el que veurem serà el CAEE parlant del CAEE, sota el lema Crear, hAbitar, contEmplar, viurE (2005-2025), del 27 de març al 14 d ejuny del 2025. Però el curs arrencarà oficialment el 4 de desembre amb El color i la forma en l’obra gràfica de Kandinsky (1866-1944). Serà, diu la cap de museus, Aurora Baena, una retrospectiva del guru de l’expressionisme, des del període de Murnau, més pròxim a la figuració, fins a l’etapa final de París, ja als anys 40, quan s’abca obertament a l’abstracció. Enteremig, els anys decisius de la Bauhaus, i sempre amb el color com a principi i fi de totes les coses.  La tercera píndola del 20è aniversari serà un altre mestre del gravat, l’alemany Albercht Durer (1471-1521), que compareixerà també amb una selecció del millor de la seva obra gràfica, que és molt dir, sota el títol Obres mestres del gravat renaixentista: serà la gran exposició de l’estiu, a partir del 2 de juliol.

Veurem si Kandinsky i Durer son capaços d’enfilar-se al rànquing de les exposicions més vistes dels vint anys del CAEE, encapçalat per Star Wars, que va fregar els 8.000 visitants, i seguit de Dalí i la Divina Comèdia (7.000), Egipte: el pas a l’eternitat (6.500), La Bíblia de Chagall (6.300) i Japó: una història d’amor i de guerra (6.000). Els anys 80: la benedicció del caos, va tancar diumenge amb 5.400, que no està malament.