Efadós exhuma una dotzena de fotografies històriques del fons del CEC, la majoria inèdites, per il·lustrar l’almanac del 2024.

L’any passat ens va sorprendre amb Andorra desapareguda, aquell volum monumental, prop de quatre centenars d’imatges històriques, coordinat pel conservador dels fons fotogràfics de l’Arxiu Nacional i prologat lluminosament per Albert Villaró. I Efadós hi torna ara amb un calendari (del 2024, no cal dir-ho) íntegrament consagrat als fons andorrans del Centre Excursionista de Catalunya, que en aquell volum va tocar només per sobre perquè es va concentrar sobretot en els fons de l’Arxiu i que ara ha explorat molt oportunament un fons oceànic. Val a dir que el mateix Arxiu disposa des de fa anys de còpies de les fotografies de temàtica andorrana del CEC, però també que no totes s’han acabat pujant a la sala virtual. Per això és especialment oportuna la iniciativa d’Efadós, que ha tingut a més el detall –voluntari o pura xiripa, qui ho sap– de decantar-se molt majoritàriament per material inèdit i per autors dels quals fins ara no en teníem referència.

El primer de tots, Francesc Blasi i Vallespinosa (Valls, 1975-1949), industrial, mecenes, escriptor, filantrop, historiador i publicista català, viatger conspicu, escriptor prolífic, gran aficionat a l’excursionisme i autor d’una obra fotogràfica monumental, un fons de 17.000 imatges –com el nostre Josep Alsina, perquè es facin una idea– avui dipositat al CEC: al calendari d’Efadós hi figura una única fotografia, una vista d’Ordino des de l’hotel Coma datada el 1933, però és inimaginable pensar que Blasi es va plantar aquí dalt amb la seva càmera i només es va aturar a Ordino. La portada del calendari és per a una sensacional perspectiva de Sant Miquel d’Engolasters, datada el 1907 ni d’autor lamentablement desconegut, amb el porxo del temple a punt de caure a trossos.

Un altre autor de qui fins ara n’ignoràvem l’obra andorrana és Antoni Maymó i Duarte (Barcelona, 1901-1986), una altra d’aquestes intrèpides, interessantíssimes figures del tombant de segle català, escalador, espeleòleg i excursionista català de qui consta una vista del Valira al pas per Escaldes, amb el pont d’Engordany al fons. Els altres fotògrafs que hi desfilen són Lluís Marià Vidal i Carreras (Barcelona, 1842-1922), enginyer de mines, geòleg, president del CEC i pioner de la fotografia de muntanya, amb un fons d’un miler de negatius entre els quals hi ha una vista idíl·lica de la Massana datada el 1890; Ignasi Canals i Tarrats (1896-1986), atenció a la perspectiva de Santa Coloma el 1918; Carles Fragas i Bonell (1884-1942), i vells coneguts com Jaume Biosca, Cèsar August Torras i Frederic Bordas, ja ressenyats a 10 visions de l’excursionisme català, la monografia virtual amb fons andorrans del CEC publicat el 2013 per l’Arxiu.