Les quatre de la tarda i 33º segons el termòmetre de Copríncep De Gaulle. Ni una ànima a Pont de la Tosca, excepte els obrers que s’afanyen al tram del Roc del Metge. Suen la gota gorda per deixar-ho tot a punt abans de la festa major i les vacances d’agost. Remataran la feina al setembre. Una mica més amunt, a la placeta del Madriu, Javier Balmaseda contempla com la font monumental d’on parteix L’aigua i la forma, el projecte urbanístic que el Comú va engegar ara fa quatre anys per revitalitzar la part alta d’Escaldes, comença a bategar. És el cor de tot plegat, des d’on es bombejarà l’aigua que anirà distribuint-se per les artèries en forma de canonades que s’estenen pel passeig del riu, fan parada a l’espai Caldes i s’allarguen fins al pont d’Engordany, amb les seves aixetes XXL i els seus safarejos.

La intervenció va començar el novembre del 2022. Vint mesos i cinc milions d’euros després, ara sí que només en queden els detalls: les aixetes del passeig encara no donen aigua, i no ho faran fins al setembre. Encara haurem d’esperar unes setmanes, però ahir era el dia de la font monumental. L’estructura va arribar al juny, primer es van pintar les canonades –de taronja, blau, vermell i negre, com les canonandes–, després es van anar instal·lant les aixetes de bronze (dotze) i les banyeres  de ferro (dotze més), i divendres rumiava Balmaseda si les havia de deixar en el color negre amb què van sortir de fàbrica o els donava una pàtina blanca. Al final es va posar salomònic: vuit de blanques i quatre del gris-negre original, totes amb els seus peus daurats.

Ahir era el dia de la veritat: comprovar que la instal·lació funciona. És a dir, que l’aigua flueix normalment per les canonades i que de cada aixeta brolla el rajolí corresponent. Aquesta era la part fàcil. El difícil, diu, era calibrar cada banyera de manera que l’aigua vessi de forma regular, i que tot plegat esquitxi, sí, perquè al final és aigua, però no massa, perquè es tracta que els vianants seguin al pedrís que envolta la font i posin els peus en remull sense quedar xops en l’intent.

De la font brollarà aigua de forma contínua, el rajolí es podrà regular, i cada aixeta incorpora un llum –també les del passeig– que il·lumina amb color també regulable el seu propi raig. L’efecte, com és obvi, es captarà millor a les fosques. I que els puristes no pateixin, que la font funciona amb un circuit tancat d’aigua, igual que la que circula per les artèries de ferro prové d’una captació 400 metres riu amunt, i torna finalment al riu. Ni una gota es perd.

I tot plegat –la font, el sistema sanguini que són les canonades, el paviment en forma d’onades que emanen del roc del Metge– per evocar, diu Balmaseda, l’aigua que va exercir d’element catalitzador del termalisme, motor del primer boom turístic d’Escaldes i també d’Andorra. Un termalisme que a la font de la placeta del Madriu simbolitzen les banyeres essencials, la banyera mare que tots tenim al cap.

Balmaseda mira satisfet la seva obra. I sí, “és exactament com la imaginava”. I el mateix sembla que pensin els turistes que tenen la fortuna de desfilar per pont de la Tosca i topar-se amb les proves d’aigua. Si hi pugen avui, veuran l’estructura en sec, que no està malament però no és el mateix. Per veure-la en tota l’esplendor hauran d’esperar al setembre.