No serà ben be el primer musical produït al país dels andosins, com en un rampell de (comprensible) orugll encampadà insinua el conseller de Cultura, Joan Sans, perquè La Companyia És Grata se’ls va avançar fa unes quante sllunes amb A Chorus Line. Però això no treu que el debut en el gènere del Cor Rock sigui una estupenda notícia. Es titula L’ombra dels colors, hi participaran el mig centenar de cantants de la formació –tots ells, recordin, alumnes d’entre 1r i 4a de segona ensenyança a l’Andorrana d’Encamp– i sestrenarà el 18 de maig en un dobe passi (17 i 19.30 hores) sota les ordres d’Hèctor Romance, a la direcció escènica, i Albert Gumí, a la musical.

És una notícia estupenda perquè demostra que el Cor Rock és un projecte madur i capaç d’assumr un repte major: un muntatge de 60 minuts en rigorós directe, repartits a parts iguals entrecançons i text. L’embrió de tot plegat va ser el videoclip I Want to Sing, amb el mateix equip tècnic i artístic. Aquella idea primigènia s’ha estirat com un xiclet, diu Romance, fins ara conegut en la faceta de cineasta, que debuta en la direcció escènica –de fet, torna als seus orígens teatrals, perquè és la disciplina que va cultivar fins als 20 anys– i que s’ha encarregat de dotar d’un fil argumental, ell en diu storytelling, les cançons escrites per Gumí.

L’argument segueix la peripècia de Llum i de Blau, dues joves veïnes del Mon de Colors que un dia decideixen creuar la forntera del regne i veure què hi ha més enllà. I més enllà hi ha el Mon Fosc, on coneixen un jove soldat, Noah, tan intrèpid i contestarari com elles. Junts descobreixen com els respctius governs els han maningut seperats per controlar-los i es converteixen en líders de la revolta per recuperar la llibertat que es havia estat negada. Una història sobre el poder de la curiositat, diu Rmance, “la rebelió contra les normes impsoades i la recerca d’un mon on la llum i la foscor convisuin en harmonia”.

Tot això, ben embolicadet amb una col·lecció de cançons, l’especialitat de la casa, que es mouen entre els vents clàssics de l’ONCA i el pop i el rock d’Anyway. En total, una quinzena de músics a l’escenari, junt amb el mig centenar de cantants de cor, els sota la direcció de Jordi Porta i Gil Blasi. Com insisteix Gumí, es tracta d’una estrena absoluta, amb totes les dificultats que això comporta perquè els intèrprets han de cantar i tambe actuar, i a diferència de I Want to Sing ,que va ser el bateig de la formació davant de la càmera, a l’escenari no hi caben segones preses. Tot és en viu.

L’altra dificultat, diu Blasi, és la imperiosa necessitat d’escollir els solistes que inter`retaran els tres papers protagonistes. Això, en una formació que formació que s’ha ditingit per una forma de procedir estircatment democràtica: “Aquí canta qui vol i acceptem tothom”. Per a L’ombra dels colors s’ha fet per primera vegada un càsting de veu i intepretació per on han desfilat absolutament tots els membre del cor, i n’han acabat sortint els sis protagonistes (tres per a cada passi). Les entrades per a les segona funciói es posen avui mateix a la venda. Per a les de la primera no cal que corrin perquè no en queden.