El Corpus, 60 anys després

Facin la prova i demanin al seu voltant: quan se celebra exactament la festivitat del Corpus Christi, i quin és l’objecte de la festa? No cal que vagin gaire lluny perquè és molt probable que vostè mateix, lector, n’ignori la resposta. Pocs dirien que fins fa una generació era una de les festes grans del calendari cristià. Doncs ho va ser fins als anys 80 –a Espanya va ser festiu fins al 1989– i durant segles se celebrava amb unes florides processons. Entre nosaltres n’hi havia a cada parròquia, però es van anar esllanguint als anys 60 i 70. Avui només en queda la de Sant Julià. A Encamp, l’última va ser la del 1964. I seixanta anys després, la parròquia de Santa Eulàlia recupera la festa, en una iniciativa de mossèn Toni Elvira en què participen mig centenar de veïns.

A dreta llei el dia de Corpus és avui, però des que no és festiu la celebració litúrgica es trasllada al diumenge següent. Perquè el Corpus és una de les anomenades festes mòbils i ve marcada pel Diumenge de Resurrecció, que no cau en un dia fix sinó el primer diumenge amb lluna plena després de l’equinocci de primavera, el 21 de març. El Corpus té lloc 60 dies després de la Pasqua, igual que l’Ascensió toca 40 dies després, i la Quaresma, 50.
L’important, diu mossèn Toni, és la implicació de veïns i feligresos, que han permès aixecar de nou una processó com les d’abans i que arrencarà de Sant Miquel de la Mosquera després de la missa de 12 i que transcorrerà pel carrer de la Mosquera, casa Joan Antoni i carrer Major. Com les d’abans vol dir que la processó l’obrirà la creu processional del segle XV que es conserva a la parroquial de Santa Eulàlia, amb els nens i les nenes que aquest any fan la primera comunió a banda i banda. Immediatament després, el pendó de la parroquial, que no sortia en processó des del 1964 i que avui s’exposa al museu d’art sacre d’Encamp. Una peça dels anys 30 del segle XX: al costat blanc, la imatge de la santa i la inscripció “Parròquia de Santa Eulàlia”, i al vermell, l’escut d’Andorra i la llegenda “Honorable Comú d’Encamp”. I per acabar, mossèn Toni, sota un tàlem que portaran quatre voluntaris i amb la custòdia, la protagonista de la jornada, una altra peça monumental datada el 1755. Perquè la festa de Corpus es va instituir al segle XIII precisament amb l’objectiu que els fidels adoressin la sagrada forma, el cos de Crist (corpus christi) transmutat en el pa.

Però l’element més característic de les processons de corpus són les catifes sobre les quals desfilen el mossèn –sota tàlem, recordin– i la custòdia. Només ells, perquè fins i tot els portadors han de caminar per fora del traçat. Habitualment són de flors, recordin les de Girona, però a Encamp, que són així d’originals, les faran de serradures, pintades amb sanefes. Hi haurà flors –millor dit, grapats de pètals– que aniran llançant els nens que acompanyen la custòdia. El fragment encatifat, d’aproximadament 50 metres de llargada, s’estendrà pel carrer Major, i els veïns s’hi posaran diumenge a primeríssima hora del matí. El desplegament es completa amb les vànoves que els veïns penjaran de finestres i balcons, i els quatre altarets que s’ubicaran estratègicament a cal Joan Antoni, a cal Roca i cal Tintaina, a cal Guillem i cal Xinxonaire, i per acabar, a Casa Cristo. A cadascun la comitiva s’aturarà el temps de resar-hi el Tantum ergo.

Tot plegat pot semblar pel carrincló, però és l’expressió d’una devoció secular on el poble continua sent el protagonista, amb aquest mig centenar de veïns, entre els 15 i els 85 anys, que han fet possible el somni de mossèn Toni: seixanta anys després, la processó de Corpus tornarà a sortir pels carrers de la Mosquera, com va ser durant segles. L’únic que ha faltat, diu, és un document gràfic que doni testimoni de com era històricament la processó a Encamp. Ni Robert Lizarte n’ha pogut localitzar cap. Així que si algú en troba una remenant per calaixos o canteranos, que ho digui.