Vostès potser no se’n recorden, però no s’hi amoïnin que nosaltres estem aquí per fer-ho. Hi ha uns versos d’Antoni Caus, el primer dels nostres poetes, que diuen exactament així: “Cadires buides/ el teu cotxe que arrenca/ en l’hora blava”. I no em diran que no els ha fet pensar en aquesta hora blava, la breu estona en què la nit deixa de ser negra i deixa per tant de ser nit, l’estupenda estampa que el Fargo, el nostre Fargo, lluu des de la setmana passada: atzur per dalt i blau de Prússia per baix, tot un detall que segur que Villaró i la seva legió de seguidors sabran apreciar com es mereix.
No són dos blaus qualssevol, sinó els colors corporatius de la HispanoAndorrana, la companyia en què va prestar servei a partir del 1950, dos anys després que Casimir Arajol i Robert Cassany l’anessin a buscar a París per obrir la línia d’Hospitalet-près-l’Andorre i Acs. Els tons s’han extret de les restes de les capes inferiors que havien sobreviscut a successives mans de pintura i als quatre decennis que va passar a la intempèrie, en aquell solar de Fontaneda d’on Velles Cases el va rescatar el desembre del 2018, i l’operació es va dur a terme al mateix taller de la Comella on es va restaurar la carrosseria: “Hem intentat reproduir els colors originals amb la màxima fidelitat, crec que aquesta era la gràcia”. Claude Benet, que es va jubilar de Velles Cases però no del Fargo, es mostrava ahir lògicament entusiasmat amb la fila que se li ha posat al vehicle: “Amb la xapa pintada és una altra cosa i segur que ajuda que molta gent se’l faci una mica més seu. Han sigut quasi set anys de treball, de vegades exasperantment lent, sí, però mai no hem defallit i per fi li veiem el final”.
Ell creu que el primer bolo oficial amb el lífting quasi complet serà el 15 de juny, amb motiu de la festa de la parròquia d’Escaldes, i sempre que el Comú hi estigui d’acord, diu. I no per casualitat, sinó perquè el Comú escaldenc va ser la primera institució que va donar suport amb fets –és a dir, amb diners– a l’Operació Fargo. Immediatament després s’hi va apuntar el ministeri de Cultura. Això va ser el 2021. Entre totes dues administracions hi van aportar 40.000 euros que van resultar decisius per concloure la restauració, una vegada es van esgotar els fons recaptats a través de la campanya de micromecenatge engegada per Velles Cases.
En total, el cost de l’Operació Fargo s’enfilarà als 80.000 euros. Però això serà quan acabi. Pintar la carrosseria era una de les fites cridades a marcar un abans i un després. També s’ha restaurat amb èxit el motor original, probablement un Perkins, amb l’objectiu que l’autobús es pugui desplaçar de forma autònoma. Ja saben que el seu destí serà convertir-se en atracció de fires, festes i altres esdeveniments, i donar testimoni dels inicis del boom turístic del país: és a bord del Fargo com a finals dels 40 i primers 50 van arribar els primers esquiadors francesos. Queda pendent de completar la part elèctrica, i el següent pas serà instal·lar els marcs i les finestres originals, que s’han conservat miraculosament: recordin que des del 1978 el seu últim propietari, Josep Martínez, el va aparcar a Fontaneda, va servir com a galliner i com a magatzem de llenya. Al gran finestral posterior hi ha encara gravat el nom de la casa Currus, el taller parisenc que va carrossar el xassís del Fargo, que al seu torn havia estat fabricat el 1945 al Canadà per la casa Dodge.
L’última fase i potser la més dubtosa seran els seients: no n’ha quedat vestigi i s’ignora quina n’era la distribució. Caldrà buscar models similars al nostre Fargo per induir com devia estar equipat, amb la dificultat afegida que les carrosseries es fabricaven ad hoc segons la demanda i segons les necessitats del propietari: “Però el més difícil, que era arribar fins aquí, ja està fet. Ara fa baixada. No era gens evident quan quatre il·luminats ens vam embarcar en aquesta aventura el desembre del 2018. Per fi podrem veure fet realitat el lema amb què vam començar tot això: L’autocar de ningú, el projecte de tots”.
Recordin que el nou Fargo –77 anys de vida: s’ha guanyat a pols la condició de clàssic– serà de titularitat estatal, segons el conveni firmat amb Velles Cases i Escaldes, i que el Comú s’encarregarà de la custòdia i del manteniment.
