Set anys, centenars d’hores de treball i 80.000 euros. Aquestes son les xifres brutes ajuden a comprendre les proporcions del Projecte Fargo, inciativa quixotesca que va impulsar Velles Cases en l’etapa de Claude Benet com a president i que per fi arriba  a la recta final –però no hi posarem la mà al foc perquè aquesta notícia ja l’hem donat un parell d evegades, com a mínim. Tot plegat va començar el 15 de desembre del 2018 al solar de Fontaneda. El Fargo, el padrí dels nostres autobusos, fabricat el 1945 al Canadà per la casa Dodge i matriculat a el 1948 amb la laca AND 402a, s’hi estava deixant literalmet la pell des que l’últim propietari el va dipositar allí el 1978.  Bnet va tenir l’ocurrència mig visionària, mig temerària de salvar-lo, i sembla que ja podem cantar definitvament victòria.

Segons el seu successor al capdavant de Velles Cases, Robert Lizarte, la restauració es podrà donar per acabada la tardor de l’any que ve. I serà possible gràcies a l’addenda al conveni que ahir van firmar aquesta entitat, que exercex (de moment) com a propietari de la criatura, el ministeri de Cultura i el Comú d’Escaldes-Engordany, les dues institucions que es van implicar el 2021 en aquesta aventura i que ara hi injectaran un pessic de 40.000 euros més per posar la directa i culminar una campanya d’arqueologia industrial i popular sense precedents, perquè tot plegat va arrencar amb una captació de fons a través de micromecenatge que va permetre engegar la restauració. Això era al 2019. I les institucions, convé recordar-ho, no s’hi van apuntar fins al 2021. Val a dir que la seva implicació va resultar providencial ,per desencallar l’Operació Fargo, que corria el risc cert de quedar-se a mitges quan es van acabar els fons.

En aquell primer conveni, Cultura hi va aportar 10.000 euros, i Escaldes, 20.000 més. Ara hi han afegituna nova clàusula per la qual cada institució n’hi injecta 20.000 més. En total, ressuscitar el Faergo haurà costat 80.000 euros, diu Lizarte.  En aquesta nova i definitva fase, es pintarà la carrosseria –amb el blau corporatiu de la Hispano Andorrana, la companyia  en qu`d es va enrolar a principis dels 50– i s’instal·laran a la cabina els marcs i les finestres originals, que es van conservar en prou bon estat com perquè puguin ser reutlitzats. Quedarà pendent l’espai per als apssatgers, perquè quan Velles Cases vva recuperar el Fargo de Fontaneda els seients ja havien desparegut i no consta quina n’era la distribució: s’haurà de recórrer a exemplars similars que els hagin conservat, diu Lizarte, i sempre sabent que a l’epoca cada carrosseria era una peça única, segons les indicacions de l’empresa que l’encarregava.

La pintura i els acabats exteriors es completaran en un taller de la capital. El motor original –de fabricació anglesa, probablement un Perkins o un Cummings opina Benet– també s’està restaurant peça a peça –en un taller de la Massana– amb l’objectiu que l’autobús es pugui desplaçar de forma autònoma. Tot això es farà en paral·lel i, com ja s’ha dit, la previsió és donar l’Operació Fargo per acabada d’aquí a un any. Serà aleshores el moment de decidir-ne l’ús final: la propietat, avui en mans de Velles Cases, serà traspassada a l’Estat, i el Comú d’Escaldes n’assumirà la custòdia i el manteniment: “L’objectiu és exhibir-lo, treure’l quan hi hagi ocasió perquè el ciutadà el conegui i el reconegui, notancar-lo en un museu”, diu Lizarte. Recordin: la tardor que ve. Després de set anys, ja toca.