Cinc anys. Aquest és el termin de què disposarà el Govern per decidir l’us final de l’edifici de la Cooperativa Andorrana deTabacs (Catsa) després del conveni de cessió firmat aquest migdia al despatx central de l’antiga fàbrica. El parc tecnològic que va saltar la setmana passada als titulars continua sent l’única opció sobre la taula, però ni la ministra de Cultura, Mònica Bonell, ni el cònsol lauredià, Cerni Cairat, han sigut tan taxatius com ho va ser la setmana passada la minstrad’Economia, Conxita Marsol, que considerava Catsa el lloc “ideal” per ubicar-hi l’“epicentre” del parc tecnològic que el país “necessita”. Ho té tan clar que fins i tot vaticinava que seria una realitat “ben aviat”.

Ara sabem que aquest “ben aviat” té per contracte un termini concret: cinc anys. Si transocrregut aquest període el Govern no ha definit el projecte d’“interès nacional” que ha de donar un sentit a l’adquisició, revertiria en el Comú l’ús del 50% de l’immoble que li correspon segons el conveni de compravenda firmat també avui. Aquest ús final, diu Bonell, dependrà de l’“estat” i de les “necessitas” d’un edifici que d’altra banda –i segons Cairat– va superar dos anys enrere i amb motiu de l’última edició del LandArt una revisió que en va garantir la seguretat i que en va descartar deficiències estructurals. 

Com dèiem, avui s'han firmat dos convenis. Primer, el de la compravenda de Catsa, amb les condicions que ja van transcendir la setmana passada: Govern i Comú adquireixen l’edifici al 50%, tant pel que fa a la propietat compel que fa a l’ús, i es comprometen a abonar al a propietat de Catsa, representada avui per Christian Pérez, 4,2 milions d’euros. El segon conveni, aquest a quatre mans, entre Govern i Comú, estableix la cessió al primer i per cinc anys de l’ús de l’edifici: “Però això no vol dir”, diu Cairat, que ens desvinculem de la decisió sobre l’ús a què es destinarà. I això dependrà de l’estat de l’immoble i de les prioritats de l’Executiu, a partir de dos criteris: que sigui un projecte d’interès nacional i que serveixi per revitalitzar la part alta de la parròquia”. De fet, el cònsol va deixar la porta oberta a un ús alternatiu i simultani al parc tecnologic, “perquè Catsa frega els 3.000 metres quadrats, una superfície prou important com perquè e parc tecnològic sigui compatible amb altres projectes”.

Per concretar: 2.886 metres quadrats distribuïts en una nau central i un cos tranversal originalment destinat a oficines, tot plegat de “regust racionalista” –diu Raquel Lacuesta, la historiadora que amb Enric Dilmé millor coneix la nostra arquitectura del segle XX– i projectada el 1962 per l’arquitecte català Lluís Maria Pascual, molt actiu entre noslatres els anys 60 i 70, i que entre d’altres edifics va firmar també el compex del Roc dels Escolls, a la capital, i l’edifici de l’avinguda de les Escoles d’Escaldes on avui hi ha el basar Valira. Cal recordar que a l’octubre passat el Comú va incloure Catsa al catàleg de patrimoni cultural de compraenda, frustrant la venda de l’immoble a un consorci que preenia aixecar-hi un bloc de pisos i accelerant de passada les gestons perquè Govern i corporació arribessin a l’acord que ha permès aquesta operació conjunta. Bonell ha manifestat la intenció del Govern d’inscriure’l també a l’inventari general del patrimoni –però no així d’instar-ne la declaració de Bé d’Interès Cultural (BIC), la màxima protecció que es pot dispensar al patrimoni, però que en podria hipotecar la reforma i rehabiitació.

Paral·lelament a la compravenda Catsa va firmar un tercer conveni pel qual cedeix a l’Arxiu Nacioal en dipòsit els arxius de la companyia, fundada el 1962, que va estar operativa fins al 2010 i que, com resumeix Cairat, “és el testimoni d’una època, d’un esforç col·lectiu i d’una acitvitat la tabaquera ,que va definir generaiocns de lauredians, una de les poques acigivtats industrial que hem tingut, motor de creixement i de progrés”.

Una victòria de tots, en fi, que allunya definitivamet el risc cert que acabés a terra, com va passar el 2001 amb Casa Palau, a Sant Julià, avui un florit solar, i el 2013 amb Casal i Vall, a la capital, avui un magnífic aparcament.