Si no sabien com retre pòstum al Sinquede, el cul més inquiet del nostre teatre contemporani i la llengua més mordaç i viperina de l’articulisme nacional, traspassat a traïció dijous a la matinada als 64 anys, Fabiola Masegosa ens ho ha posat en safata: el segell que dirigeix des del 2021 publicarà per Sant Jordi Un any de la nostra vida, l’única obra que consta que sortís de la seva mà, dirigit, produït i protagonitzat per Xavi Fernández (la Seu, 1960-Andorra la Vella, 2024): “Hi portàvem treballant els últims mesos i li feia moltíssima il·lusió. Tanta, que mentre estava ingressat a Barcelona em va arribar a trucar per disculpar-se perquè no m’havia pogut enviar les dades que em faltaven per completar la seva biografia. Quina trista ironia. Ens falten alguns detalls tècnics, com ara els codis QR dels temes de la banda sonora de l’obra, que intercalarem al llarg del text perquè el lector els pugui escoltar en el moment que toca. Toca treballar dur els mesos que falten, però l’objectiu és arribar a temps per Sant Jordi. Quina llàstima que ell no ho pugui veure”.

Un any de la nostra vida, recordin, és un drama històric que repassa els fets decisius que es van succeir el 1943, en el context de la II Guerra Mundial i l’epopeia dels passadors. S’inspira molt lliurement en la cadena del Palanques i segueix la peripècia del Ramon, un veterà de la Guerra Civil espanyola que sobreviu gràcies al contraban i que es reconverteix en passador. El centre neuràlgic de la cadena és una fonda dirigida per Ton, a la vegada el cervell de la cadena junt amb mossèn Manel. La trama combina la gran història –la peripècia dels passadors i la infiltració d’un talp per dinamitar la cadena: –amb una subtrama diguem domèstica que se centra en l’afer de Ramon, l’heroi, i mademoiselle Laila, enviada per la Resistència per desemmascarar el traïdor. Amb el petit detall que Ramon està casat amb una pubilla del país i la cosa portarà naturalment cua. El text, com hem vist, està trufat de hits de l’època, des de Perfidia fins a Raska Yu, des de Glenn Miller a Édith Piaf –disset en total– que en la ficció s’emeten en un suposat programa de Ràdio Andorra –Cafè, copa i caliquenyo–amb dedicatòria que ocultaven missatges xifrats per als evadits. Entre els fets històrics a què al·ludeix el text hi ha el jurament del bisbe Iglesias, la incursió de la Gestapo perpetrada el 29 de setembre del 1943 i que va acabar amb el fill de l’hotel Palanques empresonat al Mont Saint-Michel de Tolosa i l’execució de Pere Areny, el parricida del cal Gastó.

Un any de la nostra vida es va estrenar l’11 de novembre del 2013 al teatre de Les Fontetes de la Massana i se’n van representar sis funcions seguides: sis plens i una fita sense precedents en la nostra escena. Joan Sans hi va participar com a actor: hi feia de mossèn Manel en un elenc que completaven Emma Lairent (Paquita), Meri Rabassa (Glòria), Maria Alaminos (mademoiselle Laila), Marcos Rodríguez (Ramon) i Noemí Pagès (Sió), a banda del mateix Sinquede, que hi feia de Ton, l’hostaler: “Tots havíem treballat amb ell i a les seves ordres, bé a l’Aula de teatre, bé a Lapsus. Vam treballar-hi durant tres mesos a la mica d’escenari que a l’època hi havia a La Closeta i va ser una experiència molt gratificant: no deixava de ser una obra aixecada entre amics. En recordo el perfeccionisme i la dèria quasi obsessiva perquè clavéssim l’accent andorrà, que creia necessari per preservar la versemblança de la història”.

En un detall poc conegut però que s’adiu molt amb la personalitat independent del Sinquede, Un any de la nostra vida es va finançar íntegrament a través de micromecenatge: “No va voler demanar un cèntim a les administracions”. Un autèntic miracle i una lliçó absoluta en un món de la cultura com el nostre, on ningú no mou un dit si no té el cul cobert per una bona subvenció.


Projecció de ‘Un any’ a les Fontetes
Ara fa dos mesos el Sinquede va reunir l’elenc amb què el 2013 havia aixecat ‘Un any de la nostra vida’ per embarcar-los en un nou projecte. Aquesta vegada no havia de ser un text propi. Un Fo sonava entre les opcions, però no hi ha hagut temps. Per compensar-ho, comença a prendre cos l’estupenda ocurrència d’aprofitar la publicació de ‘Un any de la nostra vida’ per projectar-ne la gravació que es va fer el 2013, en un acte que si es concreta tindrà lloc en data per confirmar a Les Fontetes.