El Museu de l’Automòbil es mudarà abans del 2027. Com a mínim, aquesta és la previsió amb què treballa el ministeri de Cultura, segons l’acord a què la ministra Mònica Bonell va arribar fa dos mesos amb la propietat de la col·lecció i amb el Comú d’Encamp. El nou equipament s’ubicarà a la planta baixa o al soterrani d’un edifici de nova planta que el mateix Comú projecta en una parcel·la adjacent als Arínsols i jubilarà la seu actual, inaugurada el 1998 i que segons Bonell s’ha quedat “petita”. De fet, fa anys que se li busca nova ubicació. El 2017 el ministeri ho tenia tan coll avall que es va arribar a convocar un concurs per escollir un projecte que el Govern de l’època estava decidit a tirar endavant. S’havia de construir en una parcel·la entre els Arínsols i la carretera que aportava el mateix Comú i consistia en un edifici de nova planta amb 11.000 metres quadrats de superfície. El museu n’ocuparia tan sols 2.000, repartits entre soterrani i planta baixa, i la resta, juntament amb l’annex, s’havia de destinar a serveis comunals i del Govern. El cost s’enfilava als 11,5 milions d’euros i, com es poden imaginar, la Covid va enviar aquell projecte faraònic al calaix dels bons desitjos.

No es tracta ara de ressuscitar-lo, sinó d’engegar-ne un de nou aprofitant que el Comú vol impulsar aquest mateix mandat a la mateixa zona un nou projecte en paral·lel a l’ampliació del casal d’avis i sobre el qual manté un mutisme absolut. Uns i altres comparteixen diagnòstic –l’actual seu ha quedat petita– i objectiu –que es quedi a Encamp. El Museu de l’Automòbil forma part, juntament amb la Farga Rossell i l’Espai Columba, dels tres que han de “liderar” la política museística de Cultura segons el Pla Estratègic de Museus i Monuments 2023-2027 que la mateixa Bonell va presentar ahir. És a dir, “projectar el patrimoni, la història i la identitat andorrana”, amb l’actualització del discurs museològic i la renovació de la museografia, i la implantació d’un pla de màrqueting i de comunicació.

La quarta gran pota del pla és el Museu Nacional, que Bonell insisteix que serà una realitat la pròxima legislatura. El cas és que fa 24 anys, 24, que el Govern té en cartera aquest equipament providencial, i que la primera feina del departament ha estat recopilar tota la informació generada l’últim quart de segle, ordenar-la, posar-la en net i elaborar un “concepte” de què ha de ser un Museu Nacional del segle XXI, i com s’ha de fer. Aquesta feina prèvia ja està feta, assegura la ministra. El pròxim pas serà presentar aquest “concepte” al Govern i l’any que ve, als ciutadans, que hi podran dir la seva a través d’un “procés participatiu”. “És la voluntat de l’Executiu i també la meva que puguem incloure en el pressupost del 2026 els treballs d’execució, iniciar-ne el projecte constructiu a finals de mandat i que sigui una realitat la legislatura que ve”.

La pregunta és òbvia: on? L’opció del Govern continua sent la parcel·la propietat del Comú a l’aparcament de l’antic COEX. Un compromís que ja s’havia tancat amb l’anterior equip comunal, però que el cònsol actual va posar a la nevera. Uns i altres s’han compromès a prendre una decisió definitiva a partir del projecte concret que presenti la ministra. El “concepte” que ja està segons la ministra definit. La reunió, sense data, tindrà lloc els pròxims mesos.

Els museus redissenyaran el discurs i la museografia amb “perspectiva de gènere”

Una de les principals novetats que incorpora el Pla Estratègic respecte a l’anterior (2017-2023) és que per primera vegada s’hi han inclòs els monuments. El motiu? Que prop de la meitat dels visitants que desfilen anualment pels equipaments que gestiona el Govern –l’any passat van ser-ne 68.000– complementen l’experiència coneixent també alguns dels nostres monuments. Ho notarem amb una significativa ampliació dels horaris i dels períodes d’obertura: fins ara i per norma general només obrien al públic a l’estiu. S’ha fet una primera prova amb Sant Climent de Pal, Sant Miquel d’Engolasters i Sant Martí de la Cortinada, i l’objectiu és fer-ho extensiu a les altres esglésies.

L’altra novetat és la insistència en l’“accessibilitat i inclusivitat” de la visita, i a promoure la “diversitat”, la “sostenibilitat” i també la “participació”. Tots aquests bons propòsits, alineats amb els Objectius de Desenvolupament Sostenible  de l’Agenda 2030, es traduiran, segons el director de Promoció cultural, a incorporar la perspectiva de gènere i la diversitat cultural “en els relats i les museografies per fer-los més inclusius i més compromesos amb la societat”. Com? “Es tracta de revisar-los des d’un punt de vista femení, portar al primer pla personatges que ja formen part del relat però als quals no s’havia donat potser el protagonisme que mereixien. Revisar, en resum, el paper de la dona, fer-lo aflorar i introduir-lo al discurs tant de les col·leccions permanents com de les activitats paral·leles que s’hi programin”.