Ens permetrem la petita vanitat de ser per un dia protagonistes de la notícia. En aquest cas, pel premi Laurèdia de periodisme en la modalitat de premsa escrita amb què el jurat –format per Joan Massa, Josep Maria Ubach i Xavier Sánchez– ha distingit l’edició especial del diari publicada el 26 de setembre amb motiu de l’ordenació del bisbe Josep-Lluís Serrano Pentinat. Tot l’equip del diari, des dels redactors fins als comercials, maquetadors, fotografia i correcció –sense oblidar els anunciants que hi van confiar: Heracles, Andbank i Creand– es va bolcar a un esforç col·lectiu per donar testimoni d’un esdeveniment històric –cal recordar que l’última vegada que es va ordenar un bisbe coadjutor va ser el 1971, i va ser Joan Martí Alanis.

El jurat del Laurèdia, dotat pel Comú de Sant Julià amb 1.250 euros en destaca “la transcendència de la temàtica tractada, el moment convuls que viu Andorra en plena negociació amb la UE, el futur del Coprincipat i d’altres dossiers delicats que poden confrontar amb la doctrina eclesiàstica, el plantejament de la peça donant veu no tan sols als protagonistes i a la classe política, sinó també al poble, la riquesa periodística amb informació, opinions de firmes de primera magnitud i un gran tractament gràfic, i l’esforç de tot l’equip de la publicació, que mai no treu edició el cap de setmana” –perquè la cerimònia va tenir lloc el dissabte, 21 de setembre.

Aquell número, en fi, el van fer possible Marc Segalés, Èlia Orts, Albert Belis, Alba Doral i Andrés Luengo (Redacció), Facu Santana (fotografia), Lídia Jo (maquetació), Mercè Aznar (correcció), Xavier Farran i Patrícia Vilar (comercials) i Ricard Vallés (gerent). L’altra modalitat del Laurèdia, que distingeix el millor reportatge audiovisual, va ser per al realitzador Xavier Fajardo, per Les llums del Madriu emès per Adndorra Televisió.
    
Pel que fa a la resta dels guardons començarem pel premi Manuel Cerqueda Escaler de novel·la curta, dotat per Andbank amb 6.800 euros i que tot i que no es va dotar, va repartir dos accèssits, tots dos per a autors de casa: El dinar dels casats, d’Alexandra Saz, nova ploma a qui caldrà en endavant prestar atenció, i Arlet, d’Albert Ginestà, vell conegut de la casa que l’edició passada es va endur el premi de contes i narracions amb Inconfessables. De fet, ja se l’havia endut en altres dues ocasions, així que aquesta és la quarta vegada que s’enfila al palmarès de la Nit.
    
El MoraBanc de contes i narracions, dotat amb 4.500 euros, va recaure en el barceloní Francesc Xavier Ambrós (El fil de la vida), i el Grandalla de poesia, dotat per Creand amb 3.500 euros, en el reusenc Aureli Trujillo (Et donaré tots els silencis), que repetia cinc anys després d’endur-se aquest mateix guardó amb A l’ombra de les paraules. El Crèdit Andorrà de teatre, dotat també amb 3.500 euros, se’l va embutxacar el tarragoní Manuel Güell (Minuet als peus de la tomba de Rousseau). La nota negativa del palmarès va ser anit el Juli Verne de ciència-ficció, en què només concorria una obra i que va ser declarat desert.
    
En aquesta 46a edició de la Nit Literària s’hi presentaven en total 63 originals, la meitat més que l’any passat, però a una distància considerable del centenar del 2022.