La 12a edició del premi Ramon Llull de traducció literària va recaure ahir en Michal Brabec, jove però prolífic traductor que ha fet parlar en txec Joan Peruga (La República invisible, 2018), Albert Villaró (Blau de Prússia, 2024) i Joan-Lluís Lluís (Jo soc aquell que va matar Franco, 2021), i que ha rebut aquest curs el guardó específicament per la traducció de Canto jo i la muntanya balla, amb què la catalana Irene Solà va donar el 2019 la campanada. La versió al txec de Brabec ja havia rebut el premi de creació del Gremi de traductors literaris txec, i el jurat del Ramon Llull, integrat per Teresa Colom, Stefania Maria Ciminelli, Valèria Gaillard, Dolors Udina i Alexandra Grebennikova, i dotat amb 4.000 euros, en va valorar “la precisió de la traducció, la capacitat de traslladar al lector txec les referències intertextuals i els elements culturals de l’original, el treball entorn del vocabulari menys habitual i el respecte per la poesia del text”.
Els Ramon Llull repartien ahir altres tres guardons de catalanística. El de Promoció internacional de la creació catalana, dotat amb 4.000 euros i que distingeix una persona o institució de l’exterior que s’hagi significat durant la seva trajectòria per una especial sensibilitat respecte a la cultura catalana i que n’hagi afavorit la visibilitat en l’àmbit internacional, va recaure en l’Ensemble Intercontemporain, conjunt de 31 músics resident a la Cité de la Musique de París, fundat per Pierre Boulez el 1976, i avui sota la direcció de Pierre Bleuse. Segons el jurat, integrat entre d’altres per Joan Marc Joval i Joan Anton Rechi, l’Ensemble ha jugat un paper clau a l’horta de portar les noves músiques catalanes a auditoris de primer nivell internacional.
El premi a la trajectòria de traducció literària, dotat amb 6.000 euros, va ser per a Frans Oosterholt, traductor a l’holandès d’Oller, Sagarra, Rodoreda, Monzó, Miquel de Palol, Amat-Piniella, Sánchez Piñol, Baltasar Porcel, Irene Solà, Francesc Trabal i Llorenç Villalonga, entre d’altres. I finalment, el Ramon Llull de catalanística i a la diversitat cultural, dotat també amb 6.000 euros i que distingeix el conjunt de l’obra individual d’una persona de fora del domini lingüístic que hagi significat un notable coneixement de la realitat històrica i cultural catalana, va ser per a l’Assotiation Française des Catalanistes, fundada el 1991, per la contribució a promocionar la llengua, la literatura i la cultura catalanes en col·laboració amb les universitats franceses.