El conjunt mural de Sant Esteve que aquesta tornas per fi a casa després d’un segle a l’exili es podrà visitar de forma gratuïta a l’Espai Columba, inclós el mapping de la veïna església de Santa Coloma, des del 7 d’agost i fins al 30 de setembre. Se’n podran benefciiar tant residents com turistes, amb una bateria d’activitats paral·leles que inclou visites guiades amb reserva prèvia, visites nocturnes (el 14 i el 22 d’agost, i el 8 i el 19 de setembre), tallers didàctics concidint amb la festa major de Santa Coloma i més visites, ara per a cases pairals, associacions de creadors i guies turístics, a finals de setembre.
Es tracta de donar resposta a un dels dos objectius de la comprra dels dos frescos romànics, El bes de Judes i La flagel·lació de Crist, tots dos atribuïts a l’anònim Mestre d’Andorra i datats als primers decennis del segle XIII: posar-los immediatament a l’abast dels cutadans, diu la ministra de Cultura, Mònica Bonell, en qui ha recaigut l’honor de rubricar una adquisició que es venia gestant des de l’anterior mandat. L’altre objwectiu, repeteix Bonell com un mantra, és complir el mandat de la llei de Patrimoni, que ordena el Govern recuperar les obres d’art a l’exili.
L’equip de restauradors de Patrimoni, amb la cap de servei Isabel de la Parte, al capdavant, recolliran a perimera hra d’avui les dues peces al domicili particular dels germans Bosch-Garcia Bravo, al barri de Sarrià de Barcelona, d’on no s’han mogt des que van ingressar a la col·lecció del seu avi, Ròmul Bosh, al 1929, tres anys després de ser arrencats de l’absis de l’arxiprestal. El ministeri ha contractat una empresa especialitzada i ha fabricat dues urnes especials. L’arribada està prevista a primera hora de la tarda, però els frescos no es podran exposar al públic fins al dimarts perquè necessiten, diuen els restauradors, uns dies per aclimitar-se a les especials condicions de temperatura i humitat que els esperen a l’Espai Columba.
L’operació, ho recordaran perquè ho explicàvem ahir mateix, es va tancar a finals de febrer per un cost total de 2,75 milions d’euros, als quals cal sumar 137.000 euros més en concepte d’Impost de Transmissions Patrimonials que s’embutxaca l’Estat espanyol i que s’han sufragatamb un crèdit extraordinari aprovat pel Consell General –la pedra on va ensopegar l’anterior ontent d’adquirirt el conjunt mural, el 2008, en plena crisi i per un preu significativament més elevat, 3,9 milions, i també per sota de la forquilla (entre 2,9 i 3,5 milions) de la taxació que en va fer el professor i historiador de l’art Albert Velasco.
El revers de tot plegat és que Cultura renuncia a acompanyar el reotrn des frescos amb un mapping a l’absis de Sant Esteve. Bonell no ho va descartar taxativament, però el cert és que el projecte va caure del pressupost del 2024 amb l’argument que preferia esperar l’evolucio de les tècniques museològiques i no repetir el que ja s’està oferint a Santa Coloma. El que sí que va descartar sense embuts, com a mínim de moment, és el retorn del fragment de pintura mural romàica procedent de Sant Cristòfol d’Anyòs –la Mare de Deú entre els evangelistes Joan i Pere– localitzat al desembre per dos historiadors catalans al domicili d’un col·leccionista francès: “La nostra disposició és recuperar el patrimoni a l’exterior, però pel que sabem aquest conjunt no està en venda”.