Les biblioteques són llocs d’alegria i llibertat, de comunitat i descoberta. Ho diu Ali Smith a ‘Biblioteques públiques’, un llibre de relats que està disponible precisament a la biblioteca Sant Agustí, a la Seu d’Urgell. 

Què li sembla la d’Ali Smith com a definició?
Una bona definició, sí. A mi m’agrada veure les biblioteques com a llocs de dinamització de la cultura en general. Nosaltres, per això, no fem sols promoció lectora, sinó de la cultura en general. 

En tot cas, no són magatzems de llibres. 
Per res del món! I menys la nostra, que és un espai molt petit. Intentem que els llibres que entren, que  siguin molts, però que els que s’han desactualitzat o fet malbé, van al magatzem. Volem un espai amb la documentació molt viva. A banda, el fons pirinenc. 

Però és la porta d’entrada a un fons ingent.
A través del servei de préstec interbibliotecari, podem accedir als cinc o sis milions, o més, de documents que hi ha a totes les biblioteques públiques, malgrat que aquí nosaltres només en tinguem uns 50.000. En una setmana com a màxim arriben aquí. I des d’Andorra també s’hi accedeix, hi ha un conveni. 

Quina és la salut de les biblioteques? D’aquesta. 
Bona, bona salut, perquè  hi ha molts usuaris que tenen la biblioteca com un espai present. Mireu, ho he de dir, al pla de cultura, els ciutadans la van triar com l’equipament més ben valorat. Un reconeixement a la feina de tot l’equip, creiem. Hi ha usuaris que venen aquí a fer activitats o a passar l’estona, per exemple, a llegir diaris i revistes. 

Just ara en sortia un grupet d’escolars.
És important la promoció lectora que fem aquí, nosaltres, i en col·laboració amb les escoles. O propostes com la que ara estem desenvolupant amb els centres, el Laboratori ODS, per treballar els Objectius de Desenvolupament Sostenible. Els volem apropar a la lectura, però d’una forma lúdica. La lectura és important en la vida diària... fins i tot per entendre una factura. Però la lectura ha de ser un plaer i això volem fomentar. 

Qui és l’habitual per aquí?
Força canalla, en família. Els joves ens costen una mica, per això hem fet el club de lectura juvenil. A banda dels que venen a estudiar, és clar. Entre els adults, ve bastant gent a treballar. També venen bastant els estudiants d’INEFC.

El bibliotecari s’ha hagut de reinventar, oi?
Res a veure amb aquella idea de bibliotecària amb ulleres i monyo que mana callar. Ara a les biblioteques no hi ha un silenci absolut, perquè s’hi fan moltes coses, activitats que ens demanen els usuaris. 

La lectura: o n’és fan absolut o la detestes?
Mira, teníem un pòster a la rampa que et deia “Tu llegeixes cada dia” i et demostrava que ho fas contínuament, des dels tiquets de la compra o les etiquetes als senyals de trànsit, els cartells que et trobes pel carrer... Així que com a mínim, i sense voler, llegeixes tres o quatre pàgines al dia. Així que figureu-vos si llegim. 

També té raó. 
A qui em diu que no li agrada llegir, li dic si no serà que no ha trobat allò que li agradaria. Perquè ser lector de còmic o de revistes també és ser lector. I amb tot aprens. 

Han fet una remodelació important en els últims temps, però què li caldria encara? 
Amb la redistribució que hem fet, ens funciona millor que abans. La sala infantil calia ampliar-la i en pujar-la de planta ho hem pogut fer. També ens demanen molt la sala d’estudi en grup. En general estem molt contents. Una altra cosa és que aquest edifici és petit, no arriba als 600 metres quadrats l’espai d’ús públic, i això és una mica justet per a una ciutat de 13.000 habitants. Així que si haguéssim de fer una carta als Reis, seria una altra biblioteca en un espai més gran. 

Tenim el que tenim, però. 
Tot allò que programem ho fem adaptat a l’espai que tenim: no farem una activitat per a dues-centes persones a l’hivern perquè no tenim una sala d’actes que les aculli. Les activitats de més gran format les fem al pati quan fa bon temps. La resta són coses de més petit format. Hem de fer coses dimensionades. 

Ara ve Sant Jordi i tot el sector del llibre, biblioteques incloses, estan a l’ull de l’huracà.  
Sí, començant pel premi Joles Sennell, ja n’hem obert convocatòria i es poden presentar contes fins al 5 de maig. Són relats per a infants, vull remarcar. En català, inèdits i que no hagin rebut cap altre premi. Hem augmentat la dotació fins als 5.000 euros en metàl·lic. L’Ajuntament s’esforça a millorar la dotació i així intentem captar gent més potent que s’hi presenti. Esperem que s’hi presenti gent amb més experiència, que es vagi millorant la qualitat i el prestigi del premi mateix. 

Fomentar la creació i no sols la lectura. 
Lligat, també tenim el taller d’escriptura, que enguany impartirà l’Isidre Domenjó. Amb això arrenquem tota la Primavera de Lletres i enguany, a finals de maig, celebrarem els trenta anys de la biblioteca. 

Felicitats per avançat.  
Tot plegat culminarà amb els actes de Llegendària, que treballem amb altres departaments de l’Ajuntament. 

Els veiem enfeinats.  
En tenim més, de projectes al sarró. Per exemple, el pla de lectura comarcal, que s’està treballant amb el Consell Comarcal, i que inclourà tots els actors relacionats amb el sector del llibre. Es crearà una comissió i es treballarà la lectura des de diferents nivells. Però és un projecte a llarg termini, del qual ja anirem parlant.