I el meu llibre, que no arriba?

Més d’un lector espera ansiós el llibre encarregat. D’altres miren i remiren per la taula de novetats i no troben aquell que en tenia tan bones ressenyes. Però què està passant? Llibreters i algun editor del país, com Trotalibros, estan patint les conseqüències de la problemàtica fusió de dues musculoses distribuïdores, Les Punxes i Àgora, que prometia millorar la circulació dels títols però que fins ara ha estat un fiasco logístic:  s’han hagut de traslladar vuit milions de llibres fins al magatzem comú, han canviat els sistemes de fer comandes, i allò que s’hauria d’haver enllestit a l’agost, un mes editorialment fluix, s’ha allargat fins al setembre, el de la rentrée. 

“Ha estat una nova estocada”, es plany Jan Arimany, l’editor de Trotalibros. A ell li ha dificultat l’arribada als punts de venda de títols en què té posades moltes expectatives:  El tercer casament, de Kostas Taktsís, editat també en castellà, i Trilogía rural, de Federico García Lorca. “M’ha afectat molt”, reconeix. Perquè és precisament durant el setembre, recorda, que es posen en circulació les novetats fortes de la temporada, les que pegaran fins a Sant Jordi. “Durant la Setmana del Llibre en català els llibreters es queixaven que molts títols estaven a la venda als estands de la fira però a ells no els arribaven”. I no tots els editors faran com Arimany, que es va encarregar de portar personalment alguns exemplars que demanava Llibre Idees, l’establiment d’Illa Carlemany. La propietària, Pamela Méndez, es mostra esfereïda amb tot aquest problema. “És un cas que costarà un dineral”, constata. Sobretot perquè setembre no és només el mes de l’arribada de les grans apostes, sinó el de la tornada a les aules. Diccionaris, lectures escolars, s’estan veient afectats. “Com a llibreters ens afecta molt. A sobre, en principi ni vam tenir informació sobre què passava, així que el client ens anava fent demandes i nosaltres enviavem les comandes i no arribaven, no arribaven, i la gent preguntava i nosaltres no els podíem donar cap resposta.” Així que es van quedar de seguida sense novetats, sense poder reposar els títols exhaurits. “Molt greu, sobretot en el llibre en català, que és el fort d’Àgora”, apunta Méndez.  I segueixen sense rebre cap informació concreta per part de les distribuïdores fusionades, treballant a cegues. “Sorprèn que dues  empreses tan fortes i amb experiència hagin fet un projecte tan mediocre, de principiants; abans d’emprendre un projecte tan gran haurien d’haver pres mesures, fet proves, perquè per a llibreters i sobretot per al petit editor és una ruïna enorme”. 

Arimany sí que manegava informació més concreta: el 22 d’agost hauria d’haver acabat la fusió. Ara comencen a sortir de l’atzucac les novetats. “Però és un sector molt competitiu i molt ràpid: si no estàs a la taula de novetats quan et toca, perds l’oportunitat i un llibre que no es veu no es ven i és l’editor qui se l’acaba menjant”. L’editor, recorda, que amb el llibreter són més vulnerables que les distribuïdores: no són elles qui assumeixen les pèrdues.