El programa Primera pedra cataloga en una pàgina web i una aplicació per a mòbil 250 estructures en pedra seca.
Cal Pal va néixer oficialment com a espai de reflexió sobre el paisatge cultural i natural fa un mes i mig, amb l’exposició del pintor igualadí Jordi Fulla inspirada en les estructures de pedra seca: excusa ideal per descobrir una casa pairal sense parangó al país. Era el preàmbul del programa Primera pedra, erigit en eix temàtic d’aquesta primera etapa de cal Pal –una etapa que Maria Reig, amfitriona i ànima del projecte, augura que s’allargarà uns quants anys– i que des d'avui té continuïtat amb una altra iniciativa inèdita entre nosaltres: la pàgina web del programa –la trobaran a www.primerapedra.com– i l’aplicació reglamentària per a mòbil i tauleta.
Una eina tan ambiciosa com sorprenent i que, per dir-ho ràpidament, presenta de forma àgil, entenedora i intuïtiva l’inventari de les construccions en pedra seca que esquitxen les nostres valls i muntanyes. De moment se n’han inventariat dos centenars i mig entre aixoplucs, barraques i cabanes; camins, carboneres i corrals; coves, fargues i feixes; forns, llaceres i jossers; murs, palanques i pletes, pous, recs i naturalment orris, l’estrella d’aquest riquíssim repertori que converteix el nostre racó de món en un dels territoris amb major concentració d’estructures de pedra seca de tot el Pirineu. Senzillíssimes, perquè la pedra seca consisteix exactament a posar una pedra sobre l’altra, una al costat de l’altra, sense cap mena de ciment o argamassa que les uneixi. I encara que sembli mentida, el resultat són unes construccions dissenyades per durar mil·lennis, perquè les més antigues es remunten ni més ni menys que al Neolític. Més sostenible, impossible.
La feina d’inventariar-les la van emprendre els tècnics de Patrimoni, amb David Mas i Lídia Torres al capdavant i motxilla a l’esquena, perquè les han visitat totes, “parròquia a parròquia i vall a vall”. Com ho han fet? A partir dels informants locals, de la toponímia –que aporta pistes òbvies: orri de la Rusca, Cabana Sorda– i de l’ortofotografia –un orri de 60 metres de llargada és perfectament visible a Google Earth. I adverteix el mateix Mas que aquestes 250 són la meitat, potser la quarta part de les que hi pot haver per aquí dalt.
Així que la pàgina web serà un work in progress de veritat i també participatiu: perquè s’anirà ampliant des de Patrimoni a mesura que es vagin inventariant noves estructures, i també perquè una de les pestanyes ofereix la possibilitat que qualsevol excursionista que en descobreixi una que no hi estigui referenciada la pugui comunicar als gestors del web amb l’objectiu que sigui finalment inclosa a l’inventari. Com va dir la ministra de Cultura, es tracta de donar a conèixer un patrimoni que probablement tots ens hem topat –murs i feixes són omnipresents a les nostres valls, o ho eren fins fa ben poc– però del qual la major part de nosaltres desconeixíem el valor patrimonial: “M’ha passat a mi mateixa, que les veig des de petita perquè visc entre feixes però mai m’havia aturat a pensar que podrien formar part del patrimoni”.
Doncs ara ja no hi haurà excusa no només per conèixer-les sinó tampoc per visitar-les, perquè l’app inclou un geolocalitzador amb les coordenades GPS. Les 250 estructures en pedra seca inventariades fins a la data estan dividides entre ramaderes, agrícoles, industrials, hidràuliques i les que no estan incloses dintre de cap d’aquestes categories –com els camins–, i en clicar el mapa es desplega una fitxa amb la descripció, datació, geolocalització i elements d’interès mediambientals associats. La web es completa amb una galeria fotogràfica a càrrec de Jaume Riba, i el perquè de tot plegat és que la pedra seca ha conferit secularment caràcter i identitat al nostre paisatge, diu el coordinador de Primera pedra, Xavier Llovera. Amb això ja no hi ha excusa per no confondre un orri amb una cabana de pastor.
