“Ja els tenim aquí”. La ministra de Cultura, Mònica Bonell, ha tingut un cop Tarradellas per celebrar l’arribada a l’Espai Columba, per fi, dels frescos de Sant Esteve, arrencats el 1926 de l’arxiprestal de la capital i que des d’aleshores i durant gairebé un segle han estat en mans del primer propietari, Ròmul Bosch, i dels seus hereus. Ha sigut poc després de la una del migdia, dintre de l’horari previst i procedents del domicili particular dels germans Bosch García-Bravo al barri de Sarrià de Barcelona. Un equip de restauradores de Patrimoni –Mireia Tarrés i Mireia Vidal, amb la cap del servei, Isabel de la Parte, al capdavant– s’hi havien desplaçat a primeríssima hora del matí, havien embalat amb la col·laboració de l’empresa especialitzada SIT les dues peces, El bes de Judes i La flagel·lació de Crist, dintre de dues urnes fabricades ad hoc, les havien dipositat en una furgoneta climatitzada i deseprés d’un ràpid tràmit duaner a Barcelona mateix havien empès el viatge de retorn a casa.
Tot havia anat segons el previst i sense incidents, però la calor extrema d’aquests dies ha alterat els plans inicials. La intenció del ministeri era pujar avui mateix les dues pintures murals a l’emplaçament definitiu, al mur que fins fa unes setmanes s’hi projectava l’audiovisual de l’Espai Columba. Però les temperatures extremes dels últims dies han aconsellat actuar amb la màxima prudència: “Cal tenir en compte que s’han passat quasi un segle a l’interior d’un domicili particular i en unes condicions climàtiques constants i molt particulars. Només el trasllat ja els ha suposat un trasbals, i els tècnics recomanen que abans de pujar-les i sobretot de desembalar-les els donem un temps per estabilitzar-se i per aclimatar-se. I ara mateix no sabem si serà avui o haurem d’esperar a demà. En qualsevol cas, ho decidiran els tècnics de Patrimoni”.
Això era al migdia, una vegada culminada amb èxit l’extracció dels frescos. Semblava que caldria una mica més de paciència, tot i que després de 98 anys –recordin que els frescos van marxar el 1926– ja no venia d’unes hores. Però a primera hora de la tarda el comitè d’experts format pels tècnics de Patrimoni i els experts de l’empresa SIT han decidit pujar les pintures a la sala noble de l’Espai Columba, desembalar-les i penjar-les al mur on a partir de dimecres es podran visitar.
Perquè la inauguració oficial i l’obertura al públic tindrà lloc dimarts.
Bonell estava legítimament satisfeta perquè culminava feliçment una operació que es va engegar exactament ara fa un any, quan la família Bosch García-Bravo va contactar amb el ministeri per conèixer-ne la disposició davant d’una hipotètica venda dels frescos, atribuïts a l’anònim Mestre d’Andorra i datats als primers decennis del segle XIII: “Vam baixar a Barcelona per conèixer-los personalment i els vam fer saber la nostra voluntat de comprar. Al Nadal van ser ells els que van pujar per reunir-se amb el cap de Govern, que els va traslladar una primera proposta econòmica a partir de la tassació d’un expert independent. Les negociacions van ser molt fluides, perquè tenien molt clar que els frescos només sortirien de la família per retornar a Andorra, al febrer vam tancar l’acord i, en fi, ja els tenim aquí”.
L’acord, recordin, era una opció de compra per un termini de sis mesos i per un preu de 2,75 milions d’euros per les dues pintures murals –preu que finalment s’ha enfilat als 2,9 milions pels 137.000 euros en concepte d’Impost de transmissions patrimonials que ha calgut abonar a l’Estat espanyol.
En realitat, els frescos han arribat a casa a la quarta temptativa. La primera, recordin, va ser el 2008, en temps de l’últim Govern liberal d’Albert Pintat. L’acord estava també tancat, però el Consell General va tombar el crèdit extraordinari que l’Executiu havia demanat per fer front als 3,7 milions en què aleshores es va valorar el conjunt mural. Aquell cop va significar la mort política de l’aleshores ministre de Cultura, Juli Minoves. L’any següent, el Govern socialdemòcrata de Jaume Bartumeu, ara amb Susanna Vela a la cartera de Cultura, ho va intentar de nou amb una oferta substancialment més baixa, 1,9 milions d’euros, que la família Bosch va considerar gairebé una ofensa. I al primer gabinet demòcrata, amb Albert Esteve com a titular del ministeri, hi va haver un tercer i últim intent. Des de llavors i fins al juliol passat l’Operació Retorn va quedar al calaix.
Penjats cladestinament
El bes de Judes i La flagel·lació de Crist s’instal·laran com s’ha dit –de fet, ja s’hi han instal·lat– a la primera planta de l’Espai Columba, a l’esquena de l’urna on des del 2021 s’exposen els frescos de Sant Esteve. Des que al febrer es va confirmar l’adquisició i es va decidir que aquesta en seria la ubicació definitiva els tècnics de Patrimoni, junt amb els de Museus i Monuments, han adaptat progressivament les condicions de la sala a les necessitats dels nous inquilins: una temperatura constant d’entre els 19 i els 20º, i una humitat relativa del 50%. Una operació delicada perquè els frescos de Sant Esteve portaven un segle a Barcelona, amb una humitat molt més alta que contrasta significativament amb el nostre clima sec, i perquè calia fer-ho sense malmetre els frescos de Santa Coloma. La museografia de la sala també s’ha adaptat als nous hostes: se n’han retirat les 24 pantalles del mur audiovisual, s’ha desplaçat la pedra cantonera del segle XIII –únic vestigi de la decoració mural de Sant Esteve que fins ara s’havia conservat a casa– perquè acompanyi les dues pintures, s’ha renovat el gràfic exterior del contenidor dels frescos de Santa Coloma amb la silueta de les dues esglésies, per aportar context arquitectònic a la visita, i s’ha reformulat l’esquema amb l’itinerari de les pintures murals a l’exili, que ara es concentra exclusivament en les de Santa Coloma i en les de Sant Esteve, les dues que s’han pogut recuperar fins al moment. Recordin que l’obertura al públic s’ha programat per al dimecres –la inauguració de dimarts, per estricta invitació– i que la visita a l’Espai Columba, inclòs el màping de Santa Coloma, serà gratuït fins al 30 de setembre, que s’hi han programat visites nocturnes (el 14 i el 22 d’agost, i el 8 i el 19 de setembre), tallers didàctics per la festa major de Santa Coloma i visites en grup per a cases pairals, associacions de creadors i guies turístics.
Respecte al Museu Nacional, que serà el destí definitiu dels frescos, la ministra va insistir que el projecte estarà enllestit a finals d’any amb l’objectiu de presentar-lo al comú, de qui el Govern espera que cedeixi el solar de l’aparcament de l’antic COEX, un compromís adquirit verbalment per Conxita Marsol en la seva etapa de cònsol, però que el nou equip d’Enclar no va assumir com a propi.
La llàstima d’aquesta jornada històrica és que algú decidís al final que ja n’hi havia hagut prou de veure arribar les caixes a l’Espai Columba i es negués als mitjans l’accés a la sala quan a la tarda ja s’havien desembalat i penjat les dues pintures. I que ho fes sense cap argument tècnic, per una simple decisió d’oportunitat: la foto oficial de la inauguració, probablement. Un escarni incomprensible no només als periodistes, sinó també i sobretot als ciutadans.
Uns murals en perfecte estat de conservació i que no hauran de passar pel taller
Diu el restaurador Eudald Guillamet que les dues peces, El bes de Judes i La flagel·lació de Crist, estaven en perfecte estat de conservació. I sap del que parla perquè des que van començar les gestions per retornar-los a casa, el juliol passat, les ha visitat repetidament al domicili dels germans Bosch: “En un segle pràcticament no s’han mogut de lloc i s’hi han fet poquíssim retocs, probablement els mínims i els inevitables que es van haver de fer quan es van retirar de l’absis de Sant Esteve”. Tenen algun aixecament i alguna alteració, és cert, però detectables només per a un ull entrenat com el seu i que no requereixen en la seva opinió cap tractament. Això que el que veurem dimarts serà exactament el que el 1926 va sortir de Sant Esteve. A l’Espai Columba s’hi trobaran com a casa, vaticina, perquè des que fa cinc mesos es va confirmar l’operació s’ha treballat en la climatització de la sala i perquè els dos frescos s’hi trobin quan arribin les mateixes condicions d’humitat i de temperatura que han tingut els últims cent anys. Perquè fins ara n’hem dit murals, i ho eren des que els va pintar el Mestre d’Andorra, a principis del segle XIII, fins que Arturo Cividini els va arrencar el 1926 per compte de l’antiquari Josep Bardolet. L’arrencat dels frescos els va convertir en pintura sobre fusta, que és el suport actual, un material orgànic –a diferència de la pedra original– i per tant sotmès als canvis climàtics. Guillamet avalava a primera hora de la tarda la prudència dels tècnics de Patrimoni, que preferien esperar unes hores per obrir els cofres: “Ara no ve d’un dia. Però l’Espai Columba està perfectament preparat per acollir-los en condicions”.
