Van debutar el 2014 amb ‘Arriba el Sr. Flat’, i al setembre sortirà la 22a entrega, ‘Salvador!’ Entremig, la sèrie ‘Agus i els monstres’ s’ha traduït a 22 idiomes, ha venut 750.000 exemplars i s’ha convertit en un fenomen mundial de la literatura infantil. Dues bones notícies: hi ha en camí la sèrie de dibuixos animats. I dijous, els pares de l’Agus desfilaran per La Trenca en una activitat oberta al públic.

He vist la meva filla petar-se de riure mentre llegeix ‘Agus’ al sofà. Els felicito.
És de les coses que més ens satisfà. Hi ha autors que diuen que escriuen per a ells, que tant els fa si el que escriuen agrada o no. Nosaltres, no. Quan veus un nano que es trenca el pit a riure, és el moment que penses: “Has guanyat”.  Perquè la teva filla no riu per quedar bé. Riu perquè li surt de dintre. Què mes volem?

Els seus fills, també reien així?
[Copons] El gran ja estava per a altres coses, i la petita, és clar, les coses que fa el pare són tan normals que ni hi parava atenció. De fet, em deia: “Saps què és el que més m’agrada del llibre? Els dibuixos!” Que els fa la Liliana! Però és natural.

Què llegia, ella?
[Copons] Coses raretes com per exemple el Diari d’Anna Frank. Per què? Perquè és una TEA de grau 1, el que abans en dèiem Asperger, i en algunes coses estava en un altre planeta.

El lector, neix o es fa?
Les dues coses. Hi ha qui té una predisposició a la lectura i a passar-s’ho bé llegint i altres que potser no, però que si han anat a una escola on hi ha una bona biblioteca o els mestres els han sabut estimular poden acabar desenvolupament aquest gust per la lectura, més exigent que altres però també molt gratificant  perquè et permet viatjar per tot el món i per totes les èpoques. Per molts anys que visquis mai no podràs anar tan lluny com amb els llibres.

A la meva època era impensable que a classe ens fessin llegir ‘Los siete secretos’. 
[Copons] Totalment. Recordo que a la meva escola els tebeos entraven d’amagat, i ai que ens veiessin! Gràcies a Déu els mestres s’han adonat que la novel·la gràfica crea lectors, i que permet treballar moltes àrees: llengua, plàstica, geografia, història... No tot ha de ser còmic, però és una alternativa que s’ha demostrat que funciona i que s’ha d’oferir als nens.

Les novel·les tenen missatge. Els nens, no ho noten, que els volen colar ‘moralina’?
El que hi ha són valors. I res d’explícit, no els diem el que han de fer, sinó que són els personatges els que actuen amb companyerisme, esforç, respecte al medi ambient... També et diré una cosa: tota literatura és moral. Al darrere sempre hi ha els plantejaments morals de l’autor, implícitament o explícitament.

Quins llibres llegien vostès de petits?
[Copons] Tebeos del meu pare, Jabato, El capitán Trueno, El guerrero del antifaz... Zipi y Zape, Mortadelos i similars, les Joyas Literarias de Bruguera i a poc a poc vaig anar entrant en la literatura per la via de Pedrolo, el Mecanoscrit del segon origen i sobretot L’illa del tresor, que em va deixar lelo. Vaig descobrir-hi l’aventura, que hi ha personatges que no són blanc ni negre, i com que no podia ser pirata, vaig decidir ser escriptor. Per això és el primer llibre que llegeixen l’Agus i el senyor Flat... Llegia de manera molt desordenada i sense fer ni cas del que em feien llegir a l’escola. I fins ara, que soc un lector compulsiu. 

D’on surt, l’Agus?
[Copons] És una barreja de moltes coses: quan el vaig descriure a la Liliana li vaig fer el retrat del meu fill: un nano supernerviós, entremaliat però bona persona, despistat... I la Liliana quan el va dibuixar va retratar el seu fill. Així que és fill de tots dos. I el nom ve del meu cunyat, fill de Berga i d’una nissaga on tots són metges i tots es diuen Agustí. 

Hi estan desterrades paraulotes i situacions desagradables. Una bombolla!
[Fortuny] Als nens els tractem com a persones petites, però amb respecte. Als adults no ens hi dirigim parlant de pets i culs, doncs als nens tampoc.
[Copons] Això és no jugar brut. Ja ho sé que si parlo de pipi, caca, pet i cul tindré assegurat el ha ha ha. Però és molt baratet, això. Sé jugar-hi i ho he fet en alguna ocasió, sobretot quan escrivia amb pseudònim i tant se me’n fotia. Per la mateixa raó no parlo de Lady Gaga ni de Justin no-sé-què... Seria molt fàcil, però és que tot això ja ho tenen a l’abast, no cal que els ho expliqui jo. Prefereixo parlar-los de Paul Auster i dels Beatles.

I de Tolkien, Conrad, Salinger, l’Ulisses, ‘El guardián entre el centeno’... No exageren?
Ho fem des de l’entusiasme i de manera molt acotada. Nova York per als monstres és Paul Auster, és Paul Simon i és el pont de Brooklyn. D’aquí a uns anys potser tornaran a trobar-se Auster i diran: “Ostres, és aquell de l’Agus!” Als inicis una llibretera de Madrid ens va augurar que això no funcionaria de cap manera perquè tenia massa referències culturals per a un públic infantil. Doncs s’equivocava.

Quanta corda li queda, a la sèrie?
N’hi queda, però no pretenem ser eterns. El que sí que ens hem compromès és a deixar les coses tancades. Molts nanos es demanen què va passar amb el llibre dels monstres, què passa amb l’Agus i la Lídia, amb els pares, amb el Dr. Brot i amb el Nap, el seu ajudant. No sabem si serà al número 30 o al 35. De moment ens ho passem molt bé i el públic també opina així.