Fa ara vint-i-cinc anys, els astres es posaven de cara i l’ONCA, comandada per Gerard Claret i la vocalista catalana Carme Canela enregistraven un disc, Cravo e canela, que homenatjava la bossa nova i alguns dels seus grans monstres, de Chico Buarque a Jobim, posem per cas. El comiat (fins a l’any que ve, sembla asseguradíssim) del Festival Internacional de Jazz, que complia una edició de número tan arrodonit com la quaranta, semblava el moment idoni per recordar aquest altre aniversari tan rodó. Un “final feliç” per al festival, com augurava el periodista català Sergi Mas en funcions d’amfitrió.
El concert posava sobre l’escenari un quart de segle de records per als participants. La vocalista recordava l’estrena del disc, a Ordino, i Claret es confessava “emocionadíssim”. Però no era sols una concessió a la nostàlgia, sinó que d’aquestes idees afortunades –l’hi deuen al factòtum del festival, Valentí Closa– en surten projectes de futur: l’espectacle el repetiran a Barcelona, a l’octubre, en el marc de la Copa Amèrica.
Era el comiat d’aquesta edició que, augura la cònsol major, Rosa Gili, garanteix que hi haurà jazz anys i anys, si més no per la part que a ells els toca. Les xifres acompanyen: al voltant de sis mil espectadors en total, en aquest primer balanç, i una seixantena de comerços, restaurants i hotels que s’hi han volgut adherir, en el marc de l’establiment amic del jazz. Als concerts de pagament –ja saben, Galliano, Eastwood, Toquinho i Motis– l’aforament ha registrat una ocupació mitjana del vuitanta-cinc per cent. El públic també ha respost molt positivament, considera Gili, a tota l’oferta del jazz al carrer, i els dos concerts de cloenda, el de Susanna Sheinman dimecres i aquest del tàndem Canela-Claret d’anit van generar un “molt bon ambient”.
“Aquesta edició la considerem un èxit”, concloïa, amb la bona fortuna que, destacava, el temps ha acompanyat en general, tret de la tremenda tempesta de dissabte, que obligava a aixoplugar el jazz al carrer al Prat del Roure.