Avís a navegants o, en aquest cas, a alcaldables: el sector cultural es posa seriós i anuncia que no s'aturarà fins a aconseguir un espai escènic com cal a la ciutat. No és acceptable, consideren, que a tot el Pirineu només n'hi hagi un, a Tremp. És un deute amb ells i amb el públic. I també, recorden, poden ser un motor econòmic. 

Diu als alumnes "accepteu la crítica, que és la forma de millorar". Bo en campanya. 
Totalment necessària. En el cas de la crítica política: ells són els que et serveixen, oi? Això diuen. Doncs que s'ho apliquin, que treballin per al poble. 

En el tema cultural...
Ara fa dues setmanes, encara no, vam crear la Plataforma pro teatre-auditori. Artistes de totes les disciplines d'arts escèniques de la Seu d'Urgell. La resta, com arts visuals, també són benvinguts. I públic. Artistes a títol individual i entitats i col·lectius. Per cohesionar-nos i portar endavant accions i aconseguir el nostre objectiu: tenir un teatre a la ciutat. 

Algú pot pensar que estem servits? 
És una de les feines que ha de fer la plataforma. Molta gent d'aquí, com que se'ns ha privat insistentment del dret a l'accés a la cultura de forma digna, segurament no ho han  trobat a faltar. Quan tinguem el teatre es diran: "com hem pogut estar tants anys així?" No tenir un teatre municipal afecta el desenvolupament del sector, l'opció de professionalitzar-se als joves. Se'ls tanca una via. També és un motor econòmic. La programació beneficia els espais comercials i la restauració. 

S'entén. 
És un espai que posa la Seu al mapa. És el que es pretén amb les infraestructures esportives, oi? Doncs un teatre-auditori amb programació, festivals i ajuts a la producció i a la residència artística, també. Més enllà, s'ha d'evitar aquest forat en la regidoria de Cultura, que destina cada any tants diners al lloguer de materials tècnics per a diferents sales de la ciutat. 

No serveix Sant Domènec?
Després de la nostra pressió,  reivindicació, l'Ajuntament va encarregar l'estudi. La voluntat era veure quins espais actuals poden allotjar l'equipament. Imaginem que per si es poden estalviar la construcció. Però no. Com ja prevèiem. 

I?
L'estudi determina que no hi ha cap lloc a la Seu que pugui acollir ja no sols exhibició (i parlem de producció i formació) i l'única solució és construir-lo. El 90% dels llocs que hi ha no tenen ni opcions de millora. 

La plataforma?
En dues setmanes, deu dies, hi ha 114 persones. Gent que s'hi dedica, de totes les arts escèniques, però també espectadors, part importantíssima. Preveiem que creixerà i ja hem pres les primeres decisions. 

...?
Ens constituirem després de les eleccions, però de moment farem ja accions reivindicatives durant la campanya electoral. Tots porten als programes que impulsaran, treballaran per, construiran... un teatre municipal, auditori... Hem enviat cartes a totes les candidatures per explicar la nostra postura i amb els passos que exigim: que tots els pactes entre ells contemplin aquest punt, que en 50 dies després de constituït el govern local han de reunir-se amb nosaltres i que en 100 dies ja s'hagi encarregat el projecte tècnic. Abans de mig mandat, s'ha de presentar a la Generalitat, Diputació de Lleida i on calgui per cofinançar. En tot l'Alt Pirineu i Aran només hi ha un espai públic equipat per arts escèniques, que és a Tremp. Això és un greuge comparatiu amb la resta del territori. 

Fàcil de veure. 
En el nou espai també s'ha d'encabir l'escola de circ. Tot plegat permet desplegar tot el que es deriva d'aplicar les arts escèniques a l'educació. A banda, quan tenim referents com l'Yldor Llach. Cert que qui vol professionalitzar-se ha d'acabar marxant. Però són una mínima part. Genial! Però el 99 per cent va allà a utilitzar les arts escèniques com a eina de desenvolupament personal. 

Hi ha xup-xup teatral?
Molta gent que viu la cultura, per la Seu. Però sorprèn que en una ciutat que ha marginat tant les arts escèniques hagin sorgit noms com l'Yldor Llach, dèiem, però també músics com Arnau Obiols, o grups de folk per parar un tren; en dansa, Marta Moran o Júlia Font; en teatre, tenim set joves fent estudis superiors d'interpretació (i sis han sortit de l'Escola de Teatre nostra); l'Ariadna Llobet, treballant en teatre i televisió...

Més potent del que es pensa la ciutat mateixa. 
Sí. Però també tenim ganes de fer coses del Pirineu i per al Pirineu. Però si no tenim espais equipats, hi ha companyies que no volen venir a la Seu. O que han vingut i han demanat a les distribuïdores que no els tornin a portar. Els posen als Guiu, un edifici històric, genial, i sort n'hi ha hagut, però ara, tot i reformat, serà sala alternativa. 

Sant Domènec té una sonoritat horrible.  
Per algun tipus de música pot anar bé. Però l'altre dia l'Arnau Obiols va dir "hem fet el que hem pogut". I teatre! He actuat allà i hauria desitjat no haver-ho fet. A banda: els infantils al carrer poden ser el cap de setmana, però tota la resta ha de ser dijous al vespre, perquè el Guiu té programació de cinema de divendres a diumenge. I un dijous a les nou, ni a mi em ve de gust anar a una funció! 

Com hauria de ser l'espai?  
L'estudi el defineix. Segueix el Pla d'equipaments de Catalunya, del 2010. Ja assenyalava la deficiència. Pertocaria un espai del tipus E2-A. Què vol dir? Amb una sala polivalent: vol dir que no tingui escenari i grades fixes sinó movibles. Amb aforament per a 400 persones. No sols una caixa negra, sinó amb lloc per sales d'assaig, creació i formació de teatre i circ. A banda del foyer, espai de sociabilització, que pot incloure una zona de restauració. 

On?  
A una parcel·la de l'Horta del Valira de 4.000 metres quadrats, que és de l'Ajuntament.  Ho diu l'estudi encarregat a l'empresa Bissap Lab. A prop hi haurà l'edifici de l'INEFC i podria ser tota una àrea molt activa, un sector meravellós, d'esport i cultura. Sempre hem quedat de banda, sempre ho han vist com un caprici. Per als que ens hi dediquem i per a tot el poble. 

Si als responsables polítics se'ls ha de convèncer, és que no trepitgen molt teatre.  
És evident.