No el busquin més a la Grandalla, l’escola de música que va obrir el febrer del 2020 a La Fira de Doctor Nequi, a la capital. Això és tenir ull clínic: el mes següent es declarava l’emergència sanitària i es tancaven totes les escoles. A partir d’avui el trobaran a l’Escola de Música Jordi Barceló, també a la capital però a La Llacuna, al local que va ser successivament el Màgic, el Casablanca, el Piaf i últimament, El Teu Espai. En endavant serà la seu d’un nou i ambiciós projecte, que es vol allunyar tant de l’academicisme del conservatori tradicional com de les classes pelades de l’acadèmia de tota la vida. L’un i l’altra estan molt bé, però el que el pianista, compositor i pedagog té entre cella i cella va una mica més enllà: “Aquí aprendrem a tocar un instrument, és clar que sí, però ens retroalimentarem amb totes les coses que s’hi poden fer i que passaran: des d’enregistrar un disc fins a crear contingut i difondre’l per les xarxes, assistir a tallers, conferències i classes magistrals, o participar en projectes col·lectius com la Grossband, el cor i el conjunt de batucada”.
Tot això, en un mateix espai: 250 metres quadrats que multipliquen per quatre la superfície de l’antiga Grandalla i distribuïts en set aules i un estudi de gravació complet, dotat amb la peixera i la sala reglamentària i que és únic en el seu estil al país, diu. Les prestacions d’aquest estudi ja les ha posat a prova l’Esbart de les Valls del Nord, que hi ha enregistrat la música del nou repertori, i es completen amb la sala Grossband, 50 metres quadrats, capacitat per a una trentena d’espectadors, ideal per a formacions de vent o de corda i connectat amb la sala de control. Un espai multiús que Barceló veu com l’embrió d’una cuina de continguts digitals: “Si necessites per exemple enregistrar un pòdcast, aquí tindràs l’espai i les instal·lacions adequades”.
Però l’escola serà sobretot això, una escola. Amb set aules individuals que podran funcionar de forma simultània, equipades amb dos pianos de cua i cinc de verticals, dues bateries i el set complet de percussió llatina. Tot el material, acústic, adverteix: “L’únic que tenim electrònic, teclats i sintetitzador, és a l’estudi de gravació”. De moment s’hi impartiran classes de piano, cant i bateria. Després de Setmana Santa s’obrirà la matrícula per al curs que ve, que també oferirà classes de violí, guitarra elèctrica, saxo i trompeta. I totes les aules estaran disponibles per a assajos externs. L’objectiu, adverteix, no és batre rècords d’alumnes, sinó trobar un equilibri “que ens permeti treballar còmodament, perquè ha estat concebut des de zero com una escola de música”. Hi haurà a més els extra de Barceló, com la botiga de pianos (Jolibud) que completa el negoci i que permet equipar totes les aules amb instruments de la casa Yamaha.
I tot això, mentre compagina la feina de pedagog amb la de concertista i compositor. Recordin que fins ara ha publicat cinc discos, cinc: Latin Stride Piano, La grandalla, Esperança, Latin Stride & Flamenco i La vida és com la mar, que va presentar el 2021 a l’Auditori. Doncs bé, el pas següent és editar el primer llibre, amb cinc estudis i una desena més de peces, el bo i millor de la seva producció, amb l’oberta vocació que serveixi com a material acadèmic per a estudiants de piano.
Ningú sap com s’ho fa, però Barceló troba temps per fer tot això i no perdre ni un segon el somriure. Ho poden comprovar a la inauguració del nou local, aquest vespre (19 hores) a darrere de les Arcades. La coca i el vi els posa ell.