Semblava que ja estava tot dit sobre el gran Borís, però resulta que no. Què quedava per saber?
Hem pogut entrevistar una desena de persones, bàsicament a Alemanya, que el van conèixer personalment, ens en donen un testimoni valuosíssim, i és especialment interessant el Mechtild Dartman, la germana de la seva segona esposa, Roswitha, que no sabia que la seva germana es va casar amb Borís perquè s’havia quedat embarassada. Ho descobrirà quan vegi el documental i s’endurà, em temo, una sorpresa enorme.

Hi ha un altre Skossyreff al món?
No puc fer un autoespòiler. Haureu d’esperar a veure la pel·lícula.
Estaria encantat, ell, que li dediquessin un documental.
Segur que descobriria coses del seu passat que ignorava,  com el seguiment a què el sotmeten els serveis d’espionatge americà, holandès, francès i alemany als anys 20 i 30. Ell ni ho sospitava. Dubto que aquest documental en concret li hagués agradat gaire. Clar que m’hauria intentat entabanar, sens dubte. De fet, va intentar vendre la història de la seva vida per fer-ne una pel·lícula. Sense èxit.

Han trobat material inèdit?
Hem exhumat dels arxius de Pathé un minutet de pel·lícula de l’arribada dels gendarmes l’agost del 1933 que mai abans s’havien vist en públic, i moltíssimes fotografies, tant de la seva vida a l’Alemanya de postguerra com de l’etapa com a intèrpret per a l’exèrcit alemany i de la convalescència en un balnerari de Davos. Per no parlar de l’àlbum familiar que ens ha cedit la cunyada, el procés pel qual la justícia soviètica el va condemnar al gulag i els documents que proven que va formar part del partit nazi des del 1935 fins al final de la guerra. 

Com és possible que no hi hagi cap referència a Borís a les actes del Consell?
Tenim la demanda que fa perquè el nomenin representant d’Andorra a la Societat de Nacions. Li responen educadament que si el necessiten ja l’avisaran, i un certificat de bona conducta expedit pel síndic a demanda el mateix Borís, i que necessita per renovar el passaport.

I va i se l’expedeix.
Per treure-se’l de sobre, probablement. El meu objectiu era confirmar que Borís havia sigut rei d’Andorra de forma fefaent i documentada. Podria haver passat que el Consell arrenqués la pàgina que recollia la votació per pura vergonya. Així que me’n vaig anar a Nantes i tampoc hi vaig trobar res. Em vaig convèncer que no hi havia hagut votació. Però després em trobo Der Mann in Jalta, una mena de memòries, on diu que es va reunir de nit  amb els consellers a l’hotel Modern Parrilla d’Escaldes i sense presència dels vegeurs, i que va ser en aquesta sessió que el van votar.

I s’ho creu, vostè?
No, però també tinc clar que algun suport local el va tenir, perquè si no, la pantomima no s’hauria allargat tant.

No hem alimentat entre tots el monstre, i hem convertit un episodi extravagant en una aventura quasi heroica?
L’episodi andorrà va tenir una repercussió enorme a la premsa internacional. Hem recollit 400 referències a diaris de tot el món, inclòs New York Times. I la novel·la d’Antoni Morell ha sigut una font constant de mistifcacions: molta gent se l’ha pres al peu de la lletra. I ha quedat com un fet establert que Borís va viure a la Casa dels Russos, cosa que no és certa, com tampoc ho és que tots els consellers van votar a favor de nomenar-lo rei, excepte el Cinto, el lleial conseller encampadà. Tampoc no hi va haver cap votació. I la Guàrdia Civil mai no va pujar a Andorra, a Borís el detenen a la Seu i a instàncies del bisbe Guitart.

A ‘Der Mann in Jalta’ també es venia com a espia de Hitler al congrés de Yalta, i vostè es va prendre la molèstia d’entrevistar l’últim supervivent del búnquer per conprovar si Borís s’hi havia deixat caure alguna vegada. Tenia alguna esperança que fos veritat?
La meva feina era descartar la hipòtesi i va sortir l’oportunitat. Rochus Misch, com es deia el guardaespatlles de Hitler, acabava de publicar unes memòries que evocaven el seu servei al búnquer, li vam portar la foto de Borís, va dir que no l’havia vist mai, i que si s’hi hagués deixat caure, ell l’hauria vist. Calia intentar-ho.

Va ser un faldiller, es va casar dues vegades. La primera dona l’abandona ell, i la segona, és ell l’abandonat.
Marie Louise Parat, la primera, era quinze anys més gran que ell, desmostra ser una esposa abnegada, que l’espera que torni de la guerra i del gulag, sempre fent-li costat, enviant-li menjar i diners. Quan es fa gran i emmalalteix, es divorcien i adeu-siau. De seguida el trobem emparellat amb Roswitha, trenta anys menor, que és qui porta els diners a casa. I hi una una tercera dona, suïssa de qui per fi hem aconseuit el nom: no he arribat a temps per al documental. Quan mor li deixa a ella tots els seus bens, no a Roswitha, qui d’altra banda és qui paga el funeral i la tomba.

La hipòtesi de Lang, que sosté que va venir a Andorra per compte del servei secret alemany... No és un pelet estrambòtica?
Inicialment no li donava gaire credibilitat, per no dir gens. Però a mesura que avança la investigació, sabem que ja a Mallorca, just abans de venir a Andorra, és contactat pels serveis secrets. I no és difícil intuir que si podia vendre’ls l’aventura andorrana de manera que li passessin un sobresou a canvi d’informació, devia aprofitar l’oportunitat. Sabem que el 1935 ingressa a l’NSDAP, que a la II Guerra Mundial s’enrola a la Wehrmacht i hi exerceix d’intèrpret, i que els soviètics el van acusar –i condemnar a 25 anys gulag: sortirà al cap de deu– com a reu de crims de guerra.

La part fosca de Borís: kapo al camp de treball alemany, propens a la violència amb les dones... i un cas de pederàstia als primers anys 70.
El reporter que ho explica, ho va treure del policia que el va arrestar. No hem pogut trobat l’expedient policial que ho provi de forma fefaent. Però li dono tota la credibilitat, i el que no volia de cap manera era blanquejar la llegenda de Borís, que quedés com un personatge simpàtic, un seductor finalment inofensiu. 

De tots els Borís que ha conegut, quin prefereix?
Em sembla un personatge fascinant, extraordinari, un supervivent nat, intel·ligentíssim, i que havia interioritzat que ell era d’origen aristocràtic i que per tant no havia vingut aquí a treballar. Com podia fer això? Vivint dels altres, essencialment de les dones, i sense cap mena d’escrúpol. 

Mor sol en una residència d’avis de Bopard, i la seva tomba és desnonada per impagament. Va ser el 2016. Trist final.
Hem trobat el magatzem on es conserva la làpida. Podria ser interessant per al Museu Nacional. 

Està poc explotat, el filó Borís?
Molt poc. Quan vam estar rodant a la Casa d’Areny-Plandolit tots els guies ens deien que no hi ha grup de turistes on no surti algú que no demani per Skossyreff. Ens va fer i ens fa encara una campanya publicatària impagable.