L'any passat va penjar al Thyssen Khrôma, l’estupenda i sinestèsica exposició que proposava escoltar els quadres i veure la música que els acompanyava: hi havia un formidable Kandinsky, potser se'n recorden –Murnau, cases a l’Obermarkt (1908)– de reminiscències fauvistes que exercia de joia de la corona. Doncs el pintor rus torna a Escaldes, i a escassos 50 metres del Thyssen el CAEE consagra una magna retrospectiva des d’avui i fins al 8 de març al pare de l’abstracció i guru del color.
Sota el títol El color i la forma en l’obra gràfica, recull una seixantena de litografies i xilografies de Valdimir Kandinsky (Moscou, 1866-Neuilly-sur-Marne, 1944), des de la primeríssima etapa a la societat Phalanx que a principis del segle XX va crear a Munich amb Paul Klee fins a la deriva orgànica dels anys finals, quan influït pels avenços tecnològics abandona progressivament les formes geomètriques que havia cultivat des de l’etapa de la Bauhaus, als berlinesos anys 20, i la corva anàrquica guanya protagonisme.
Assistim amb certa estupefacció a l’evolució d’un pintor que arrenca d’una figuració molt pròxima a l’impressionisme i que a poc a poc va simplificant les formes fins que als primers anys 20 experimenta la gran epifania de l’abstracció. Una abstracció de tall expressionista i que condueix a una explosió de color: Kandinsky professa la creença que l’ànima es manifesta a través d’una paleta de colors molt contrastats i sense referències en el món material. Ho teoritzarà en dues obres clau de la teoria de l’art del segle XX: Sobre lo espiritual en el arte i El punto y el plano en la obra de arte. Però això és ja als anys 20: el decenni anterior el blanc i negre era encara predominant.
Company de viatge dels revolucionaris russos, acaba repudiant la Revolució i es refugia a Berlín. Són els anys de la Bauhaus, un decenni de gran efervescència al costat de Gropius, que el reclama per exercir com a professor en un moviment que creia en el poder de l’art per transformar l’individu i la societat i que pretenia democratitzar-lo acostant l’art a la vida quotidiana. És l’època de Groc, blau i vermell, un dels quatres icònics de Kandinsky, avui al Pompidou: el CAEE n’exposa una litografia. No és el mateix, d’acord, però és una bona solució si no tenen planejat deixar-se caure un dia d’aquests per París.
Aquesta edat d’or conclou abruptament amb l’ascens del nazisme: Kandinsky és desterrat als llimbs de l’art degenerat i torna a fugir, aquesta vegada a París. I de nou aquí assistim a una evident mutació de la seva obra: els elements geomètrics i arquitectònics deixen pas a formes orgàniques de vagues reminiscències mironianes.
Comissariada per Lola Duran, El color i la forma constitueix una immersió en la vida i en l’obra d’un dels artistes més influents del segle XX. Atenció al programa paral·lel, amb conferències (Kandinsky i la música, David Sanz; Abans de l’abstracció, Llorenç Martí, i La fi de la figuració, Aurora Baena), concerts (Músics contemporanis de Kandinsky, ONCA), tallers (Poesia abstracta, Elena Aranda) i visites guiades cada dissabte a la tarda.
