El pintor rus serà l’estrella de la pròxima exposició a l’antic hotel Valira, ‘Khrôma’, que obre el 10 de febrer.
Cada exposició ha de tenir la seva estrella, el seu ganxo popular, la seva prima donna, com en diuen en l’argot de l’ofici. La de Made in Paris, que va tancar diumenge al Valira, era Matisse, que compareixia amb Canal du midi. La d’Influencers, just abans de la pandèmia, va ser Mont (Marea baixa a Varengville), i als inicis de l’aventura del Thyssen a Escaldes, Gauguin i per partida doble (Allés et venues, Hort sota l’església de Bihorel). Doncs bé, la prima donna de Khrôma, l’exposició que obrirà el 10 de febrer al Carmen Thyssen i que es podrà visitar fins al 7 de gener del 2024 serà Vassily Kandinsky. S’estrena a l’antic hotel Valira amb Murnau, cases a l’Obermarkt, un oli del 1908 d’òbvies reminiscències fauvistes.
Però com és habitual en les exposicions del Thyssen, el pintor rus no estarà ni remotament sol. L’acompanyaran una trentena llarga d’obres d’autors que potser no han traspassat la frontera del reconeixement universal però que constitueixen una excel·lent selecció del bo i millor de la pintura de finals del XIX i tot el segle XX, des del britànic John Atkinson Grimshaw (Canny Glasgow) i l’espanyol Darío de Regoyos (Paisatge nocturn nevat, Haarlem), fins a l’alemany Ernest Wilhem Nay (Policromia), el xinès Wang Guangy (La gran crítica: Pepsi Cola) i el francès Masaya (1002#), aquests últims ja plenament immersos dins de l’art urbà més rabiosament contemporani. No hi falten alguns dels noms clàssics de la pintura catalana de la primera meitat del segle XX, una de les especialitats de la casa –Togores (Nus), Torres García (Composició constructiva), Masriera (Retrat de dama) i Meifrén (Molins de vent a la vora del mar)–, ni tampoc noms molt del gust de la baronessa que s’han convertit en habituals del Valira, com Mercedes Lasarte (405 & Sunset) i Antonio de Felipe (Armas de mujer II).
Dit així, podria semblar que el Thyssen ens proposa un altre itinerari més o menys cronològic pels últims dos segles de la història de la pintura occidental. Doncs sí i no. I diem que sí perquè aquesta és una lectura possible, i de fet és la que hem plantejat d’entrada. Però la voluntat de Guillermo Cervera, primer director de la pinacoteca, avui conservador de les col·leccions de la baronessa i de nou comissari de l’exposició, ha sigut tornar a l’esperit de Femina, Feminae i proposar un fil conductor que justifiqui reunir sota un mateix lema autors o obres d’èpoques i moviments contrastats, per no dir radicalment allunyats. I aquest lema és el cromatisme. D’aquí el subtítol de l’exposició, L’univers emocional del color. El resultat és un periple per les diferents tonalitats de la pintura, cadascuna amb les seves implicacions psicològiques: les tonalitats fosques evoquen intimitat, tristesa, malenconia; les vermelles, violència i passió; les taronges, l’eclosió vital; les verdoses, l’esperança i l’idealisme; els blaus, melangia, calma, tristesa; les policromies, modernitat i art urbà. Tot això, sobre el paper, és clar. O millor dit, sobre la tela.
La idea és prometedora. A l’equip de Kandinsky, que és el blau, hi figuren també el mexicà Carlos Almaraz (Los Angeles) i l’uruguaià Pedro Figari (Festa al camp). Al vermell, el madrileny Luis Feito (Composició II), De Felipe, Wang i Masriera. Al negre, el cubà Pancho Cossío (Bodegó de la síndria), el basc Carmelo García Barrena (Passatgers), Raimundo de Madrazo (Sortida del ball de màscares) i Atkinson. I anar fent.
Un detall, aquesta vegada no hi ha banda sonora a càrrec de l’ONCA. I a la inauguració, Cervera promet primícia de les bones. Pista: no serà el Mata Mua.
‘Made in Paris’ supera els 15.000 visitants
Diu el gerent del Carmen Thyssen Andorra, Pep Farràs, que les xifres són tan sols un criteri més, i no el principal, a l’hora de tancar el balanç d’una exposició. I l’afirmació té cert valor, sobretot si tenim en compte que l’última exposició del Valira va tancar diumenge amb 15.003 visitants. La segona més concorreguda des de Femina, Feminae, que es va enfilar fins als 17.500, i si descomptem la inaugural Escenaris, que marca de moment el sostre de la pinacoteca escaldenca amb 20.000 entrades. S’ha deixat definitivament enrere l’impacte de la pandèmia (per Influencers van desfilar-hi 12.000 visitants, i per Talents amb denominació d’origen, 10.000), i s’ha tornat al camí de Femina, Feminae, treu legítimament pit Farràs. La meitat dels 15.000 que va congregar Made in Paris és públic nacional, xifra sense precedents als museus europeus, segons Cervera, i que reflecteix tant la complicitat de la pinacoteca amb la societat civil com la satisfacció i el grau de repetició de l’espectador del país. Un altre 40% de les entrades correspon a públic espanyol (la meitat del qual, català), i l’única taca negra és la mínima presència de visitants francesos, tan sols el 4% del total.
