Kic Barroc, que és el nom amb el qual Enric Bartumeu encara una carrera musical incipient però que navega amb les veles desplegades, fa tàndem amb Emma Riba a ‘Eteri’. L’estrenen aquest vespre ‘A ritme d’estiu’ lauredià. 

‘Eteri’.
És un espectacle encarregat pel departament de Cultura del Comú de Sant Julià a l’Emma Riba i a mi. No havíem treballat mai junts i ara teníem a les mans crear un espectacle original amb música i dansa. 

I?
Tots dos treballem en les nostres disciplines amb un vessant d’improvisació bastant important, però els últims mesos hem estat treballant molt en conjunt. No volíem que fos un espectacle improvisat, sinó molt més acotat, sobre el concepte de l’eteri, del que és cíclic, que és un concepte tan important en la natura.  Jo acompanyo l’Emma en un viatge que fa moltes pujades, moltes baixades... 

Música i dansa.
Les dues sinergies han encaixat molt bé. No havíem treballat mai junts, encara que coneixíem el treball mutu, és clar. En començar es va generar una connexió instantània i molt enriquidora. Una experiència molt maca, descobrir-nos. I puc dir sense por d’equivocar-me que farem més i més coses. 

Per què ‘Eteri’?
Està molt enfocat en el concepte de cicle, de quelcom cíclic, perquè ens atreia tant a nivell musical com de coreografia, ens inspirava. Però és clar, cíclic com a títol tampoc és que ens agradés gaire. Vam començar a parlar de la natura, del vent, de les fulles... tot eren elements eteris. Així que finalment va quedar així. 

Què escoltarem?
Bàsicament una mescla entre harmonia modal, que no és la que escoltem habitualment a les cançons que surten a la ràdio, per dir-ho d’alguna manera. Harmonies modals basades en el mode lidi, moltes idees que van i que venen, de manera cíclica. Piano solo, amb acompanyaments bastant rítmics i harmònicament prou densos, mesclant motius melòdics que a vegades els pots percebre, a vegades no...

Arriscat? Perquè el públic som bastant quadriculats i volem escoltar sempre el que més ens sona. 
No, no, jo no considero que sigui una aposta particularment arriscada, sinó molt fàcil per a l’espectador. Seran uns 35 minuts seguits i després, una mica de col·loqui, si algú vol parlar sobre el procés creatiu. 

‘Eteri’ a banda, has estat molt ocupat al Festival de Jazz escaldenc. 
Sí, sí. Ha sigut molt exigent a nivell físic i mental, realment. Però m’ho he imposat jo mateix, i content. Cada cop m’hi he anat implicant més, sí, en una progressió. El primer any vaig fer un concert i alguna jam; el segon ja em van deixar coordinar les jam i enguany m’han donat més espai i han escoltat moltes propostes en la part de jazz al carrer, a banda de cedir-me una part de producció. En fi, si em poso a descriure la feina, omplim tot el diari... però jo m’ho he passat molt bé. 

No voldríem que Valentí Closa se’ns enfadi, però així també deixes una empremta més jove, la visió dels que tot just arribeu al món del jazz. 
Nooo, no crec que s’ho prengui malament. Si alguna cosa fa molt bé és escoltar molt tothom. Jo enguany he intentat amb les propostes que he fet –i en realitat la iniciativa ja era d’en Valentí– que fossin projectes emergents. També barreges de la tradició del jazz amb nous corrents artístics. Com The Bop Collective, o Camarada Ventura, o la big band de Llibert Fortuny, que va ser explosivament explosiva. 

Què ens en dius dels projectes de futur? 
Sí, tinc prou temes al calaix per pensar en un nou disc, que al ritme que va la indústria, en any i mig ja està démodé.