El curs arrenca dimecres al Comunal amb ‘Las chicas están bien’, d’Itsaso Arana.

Si han tingut la fortuna de veure algun dels títols anteriors de la directora francesa Mia Hansen-Love, posem que Tout est pardonnçe, que va ser el seu espectacular debut, per també els títols que van venir després (Le père de mes enfants, L’avenir) convindran que estem davant una prodigiosa exploradora de les relacions familiars, però no de les tortuoses, sinó del petit fer i desfer que marca la vida de tots i cadascun de nosaltres, ho vulguem o no: la mort, les separacions, el pas del temps, en definitiva. Si la coneixien, el Cineclub de les Valls ens dona l’oportunitat de descobrir-la a Un beau matin. Serà a la segona cita del curs, el 24 de gener al Comunal de la capital, i el de menys és que Un beau matin rebés s’endugués fa dos anys el premi a la Quinzena de realitzadors del festival de Cannes. El de més és la història que ens explica, inspirada com és habitual en la directora en la seva trajectòria vital i en què segueix la peripècia d’una dona, Sandra (Léa Seydoux) que cuida d’un pare que s’ha fet gran i comença a perdre la memòria i que topa per atzar amb Clément (Melvil Poupaud) un vell amic amb qui reprenen la relació. 

Cine (auto)reflexiu, molt francès, que remet en certa manera als contes morals de  Rohmer, que si es consumeix en excés pot arribar a saturar però que en dosis homeopàtiques constitueix una injecció de vitalitat. Si poden, no se la perdin. 

La temporada, en fi, arrenca dimecres amb Las chicas estan bien, tota una altra cosa i el debut a la direcció de la fins ara actriu navarresa Itsaso Arana: un grup d’amigues es reuneix en una casa de camp per assajar-hi una obra de teatre, i el que fan és parlar de tot el diví i de tot l’humà (i també de teatre). Li seguiran El legado, adaptació de El tío Silas, relat de terror gòtic de l’escriptor Sheridan Le Fanu que firma amb un tot marcadament feminista la directora irlandesa Lisa Mulcahy, a compte de Maud (Agnes O’Cassey), una jove òrfena de 18 anys que lluitarà per recuperar casa seva davant de les maquinacions del seu seu oncle i tutor (31 de gener).

A Blanquita (7 de febrer), Fernando Guzzoni plasma en imatges l’escàndol Spiniak, una mena de cas Epstein a la xilena, amb abusos de menors, pederastia i grans empresaris involucrats a la trama, estrenada a Venècia i que va rebre el Colón d’Or al Festival de cine iberoamericà de Huelva. Farem un raconet per a Scrapper, el debut a la direcció de la britànica Charlotte Regan, que segueix els neguits d’una altra òrfena, Georgie, obligada a conviure de sobte amb un par a qui havia perdut de vista (21 de febrer); a Teresa, biopic de la mística espanyola que firma Paula Ortiz i que protagonitzen Blanca Portillo i Greta Fernández (28 de febrer), a El valle de la esperanza, al·legat contra el masclisme i l’homofòbia dirigit per Carlos Chaine i ambientat al Líban d’abans de les guerres civils (6 de març), i a Past Lives, un altre debut, aquest el de la coreana Celine Song (13 de març).