És probablement l’equipament més complex i delicat dels que depenen del ministeri de Cultura, i probablement per això també és el que històricament ha tingut més mala fortuna. Recordin que la tardor del 2020 es va haver de suspendre la demostració de com s’hi fabricaven a cop de martinet els lingots de ferro perquè el soc del masser, l’estructura de  fusta que sosté aquest martell gegantí, es va anar podrint i el martinet va acabar picant tort, fins que es va haver d’aturar per seguretat. La solució va ser canviar tot el soc, operació que es va allargar mesos. 

La Farga va reobrir finalment el maig del 2022, però l’alegria va durar poc. Poquíssim. L’estiu del 2023 el martinet va tornar a petar, i la Farga Rossell es va quedar de nou sense demostració, l’atracció estrella de la visita: pensin que a tot el Pirineu tan sols hi ha tres fargues on es pugui assistir a un espectacle com aquest, i les altres dues estan al País Basc.

Com que és un fet que les desgràcies rarament venen soles, es va donar la casualitat que el fuster que fins aleshores s’havia encarregat del manteniment de l’estructura de la Farga es va jubilar, i segons fonts del ministeri des de llavors ha sigut impossible localitzar-ne un altre que sigui capaç d’arreglar el martinet.

Tot i així, la Farga va continuar oberta normalment al públic, tot i que sense demostració, i per tant, tan sols amb la visita guiada i l’audiovisual. A mitges, vaja. Així va ser fins a l’octubre passat, quan el que va petar va ser l’audiovisual. I aquí sí que es va haver de prendre una decisió dràstica: sense demostració i sense audiovisual la visita perdia bona part del sentit, així que es va optar per tancar la Farga al públic general i oferir visites només a grups i a escolars. Això va ser a l’octubre, i el cert és que el ministeri no pot avançar avui una data ni tan sols aproximada perquè la Farga torni a estar operativa. El problema, segons fonts del departament, és que l’avaria es deu a unes filtracions que van aparèixer just a sobre de l’audiovisual. El pressupost per a una reparació de circumstàncies s’enfilava als 200.000 euros, el doble si es decidia aprofitar per renovar-lo completament. Davant d’aquestes quantitats, el ministeri va optar per la prudència i deixarà l’equipament fora de servei fins que estiguin clarament localitzades les causes de la filtració i l’afectació estructural de l’edifici. 

Ni martinet ni audiovisual
Això, pel que fa a la part més fàcil de tot plegat, que és l’audiovisual. El problema greu és el martinet. Sense perspectives de trobar a curt i mitjà termini un professional que el pugui reparar, no només és impossible augurar una data per a una hipotètica reobertura, una vegada s’hagin solucionat les filtracions i renovat totalment o parcialment l’audiovisual, sinó que tampoc se sap quan es podrà reprendre la demostració. Poden ser mesos, i poden ser també anys. De fet, l’última vegada va estar fora de servei des del setembre del 2020 fins al maig del 2022. És frustrant, admeten des del ministeri, “però no podem prendre cap decisió fins que no tinguem tots els elements i coneguem exactament l’afectació estructural”.

Recordin, en fi, que la Farga Rossell és, juntament amb el Museu de l’Automòbil i l’Espai Columba, un dels tres equipaments cridats a liderar la política museística de Cultura segons el Pla Estratègic 2023-27. La Farga històrica va obrir el 1842 i va ser l’última del país a tancar el 1876, al mateix temps que la Farga Areny, quan el procediment tradicional per fabricar lingots no podia competir contra els alts forns. Entre els segles XVI i XIX van funcionar al país mitja dotzena de fargues, de les quals se n’han conservat aquestes dues i la del Madriu. El jaciment es va excavar a partir del 1996 i el centre d’interpretació va obrir el 2002.