El cap de setmana que han viscut els responsables del Femap es podria qualificar d’atrafegat, ja que el festival  ha ofert set concerts entre dissabte i diumenge, cadascun d’ells en una ubicació distinta. Tot un prodigi d’organització destinat a oferir als afeccionats d’aquest esdeveniment musical un gran ventall de possibilitats de tria. Diumenge, gairebé a l’hora de la missa de festa major –les dotze i mitja–,  era el torn del conjunt Música Trobada que actuava al seminari de la Seu, després d’haver-ho fet dissabte a l’espai la lira de Tremp. El nom escollit pel grup ja reflecteix les intencions dels músics, predisposats a arriscar,  però també prepara l’oient per escoltar alguna cosa diferent, que el faci sortir de la zona de confort. Buscar el terme  trobar al diccionari ajuda a entendre aquesta possibilitat. La primera entrada ja expressa com trobar no és més la possibilitat de descobrir alguna cosa que se cercava.  La segona entrada ja el defineix com “veure aparèixer alguna cosa que no es cercava”.   D’altra banda,  el  lema  Músiques sense noms a la València barroca sota el qual s’aplegaven un seguit de peces d’artistes anònims ja et portava a pensar que, les obres que estaves a punt d’escoltar eren inaudites, o el que seria el mateix, feia molt de temps que no s’havien interpretat, si és que s’havia fet alguna vegada, tot i haver estat trobats als arxius de la Seu de València i també al Col·legi del Corpus Cristi.

Hom es demana sovint, i no en sap la resposta  fins a observar la reacció del públic quan acaba cadascuna de les peces, si aquesta mena de propostes arriben a l’oïdor. Una possible resposta la va oferir l’espectadora més jove que hi havia a l’església del seminari, que devia rondar entre els cinc i els sis anys, la qual es va dedicar a portar el compàs –primer amb les mans i després amb un ventall–, durant la interpretació de la dansa del pistolet i la cadena. Aquesta reacció infantil en escoltar el pistolet,  que havia estat presentada com una dansa popular del país valencià i la cadena, un antecedent del bolero,  mostrava de primera mà, els seus orígens populars. El concert també va oferir obres religioses, com ara una salve o una cantata, una peça de divertiment instrumental, pensada per a distreure els ministrers, o músics, durant els assajos,  cançons com ara la del Marinero que los mares navegas, i fins i tot una peça composada per a una comèdia teatral Afectos de odio y amor, de Calderon de la Barca.  De manera prou amable i encara que sembli paradoxal com,  el Femap mostrava que , tot i ser un festival pensat per potenciar i gaudir de la música antiga, s’hi  poden  escoltar peces totalment noves. Tot un repte, tota una opció.